El clima d'apoteosi provocat pels dos espectacles es va posar especialment de manifest després de l'exhibició del violinista italià i la seva formació, que va ser reiteradament aclamada. Per correspondre a l'entusiasme del públic, el grup va haver de repetir un fragment de la cèlebre obra interpretada des de la visió lliure i apassionada de Biondi, un gran expert en aquest repertori.

La magnífica acústica de l'auditori va jugar a favor del resultat d'un programa completat amb dues simfonies d'obertura de les òperes del Preet Rosso La Griselda i Ercole sur Telmodonte i el concerto grosso La follia, de Geminiani. Els moments culminants de les interpretacions, amb una vibrant Europa Galante, van coincidir amb els rols de solista de Biondi. Quan el director va empunyar el seu instrument d'època per abordar passatges protagònics, l'exuberant fantasia de cicle va cobrar una altra dimensió. Però va ser l'homogeneïtat del grup el que més va impactar.

Abans Malikian va oferir dosis d'imaginació amb Les meves primeres quatre estacions. «La primavera arriba i els ocells canten amb força per saludar-la», diu el primer vers. El violinista i els seus col·legues recreen de forma lúdica els sonets que introdueixen l'obra. Fenòmens naturals, animals, personatges i estats d'ànim que estaven en la ment de l'autor a l'escriure el cicle apareixen tant en la teatralització com en l'execució musical. Pura màgia.