Europa, una quimera política, sí, però sobretot un mar de fons cultural, un reflex de la tradició –especialment musical– que manté el batec de la diversitat i posa en evidència una vegada rere l’altra les diferents maneres de sentir dins el magma comú. O dit d’una altra manera: no importa els segles que transcorrin, la interpretació de Bach o Händel continua sent consubstancial als músics germànics, una cosa innata, que es porta als gens. I el mateix passa amb els italians i Vivaldi, per exemple. I això es constata de manera més fefaent quan els papers s’intercanvien i els uns toquen la música dels altres, i donen lloc –diuen les ànimes enyorades de la genuïnitat– a una sensació d’estranyesa. Però que no és aquest el signe dels temps?

Això és el que es va poder apreciar ahir a la nit al festival de Torroella de Montgrí, en un espai sense més trampa ni cartró, això és, en la nuesa i l’acústica de l’Espai Ter, despullat d’altars i arcs eclesiàstics. La magnífica Akademie für Alte Musik de Berlín (Akamus) –que es va poder escoltar recentment al Palau de la Música Catalana al costat de René Jacobs– es va presentar com el que és, una de les grans orquestres de música antiga, amb més de tres dècades d’història. El fet de sorgir al Berlín oriental va fer que no se la conegués massa, fins que va fer el gran salt amb el segell discogràfic Harmonia Mundi. Ahir es va desplegar robusta, amb tota la seva solidesa germànica, per abordar un repertori cent per cent barroc italià: Tessarini, Vivaldi, Caldara, Albinoni i Alessandro Marcello. Això en part del públic va despertar, des de la deliciosa obertura de La Stravaganza, una sensació d’ocasió perduda... Ras i curt, que per què el conjunt no estava explotant el seu costat luterà amb obres de Bach o Händel? Amb el seu concertino Georg Kallweit i l’oboè Xenia Löffler, el conjunt va aplicar la seva elegància i constructivisme al repertori llatí amb un resultat d’incerta sensualitat.

Ah, Europa! Sens dubte continua sent Europa. I no són bestieses. Però un conjunt amb tal fortalesa i especialitat és sempre garantia de qualitat. L’Akamus es va imposar ahir a la nit amb la seva gran força i precisió.