Almanac
Agenda
CrítiquesCerca de crítiques
Enquesta
CRÍTICA
El senyor dels anells continua a l'Auditori amb gran èxit
23/2/2017 |
Programa: Cicle OBC
Lloc i dia:Auditori de Barcelona
El cicle OBCinema d’aquesta temporada ha clos amb la projecció d’una pel·lícula de gran espectacularitat com és El senyor dels anells: Les dues torres. Es tracta de la segona part de la famosa trilogia fantàstica escrita per Tolkien i filmada per Peter Jackson, amb música de Howard Shore. Novament s’ha combinat la projecció del film amb la música a temps real interpretada en directe per l’OBC i cors convidats. El resultat va ser d’una gran espectacularitat, que va portar tant cinèfils com melòmans a l’Auditori.
El Senyor dels Anells|Foto: L’Auditori
Dos anys després de La fraternitat de l’anell, l’OBC ha abordat el segon títol de la trilogia de Tolkien, el menys premiat en conjunt, i també, l’única de les tres bandes sonores d’El senyor dels anells que no va obtenir l’Oscar. Tot i això, no es pot desmerèixer gens la feina de Howard Shore, que en aquesta ocasió reprèn i desenvolupa els temes que va introduir a la primera pel·lícula i hi col·loca figures per a noves cultures i personatges. Els mons de Sam i Frodo, Gòl·lum, Sàuron, Gandalf, Arwen i tants altres personatges, queden meravellosament descrits i perfectament trenats a través de la música de Shore. L’experiència de sentir aquesta música en directe, barrejada amb la projecció en pantalla gran del film, fa viure la mística i l’èpica de la colossal història de Tolkien.
Per fer possible aquest èxit, l’OBC va comptar amb la participació imprescindible d’un vastíssim estol de cantaires format pels cors Lieder Càmera, Madrigal i el Cor Infantil de l’Orfeó Català, a banda de la soprano Clara Sanabras, que ja havíem pogut sentir en el concert Titanic Live. Val a dir que l’orquestra, dirigida amb molt bon criteri per Ludwig Wicki, va tenir un paper molt lluït, ressaltant encara més l’èpica i l’espectacularitat de la pel·lícula. La corda feia èmfasi en els moments més lírics i delicats, i la presència del metall en feia en els trossos més èpics i heroics. A més a més, la interpretació dels cors, junts, va ser senzillament impressionant. Decididament, la pel·lícula prenia relleu amb la música en directe, a vegades gairebé com si els actors haguessin de transcendir la gran pantalla de l’Auditori. La música en viu multiplicava l’impacte que aquesta pel·lícula ja té de per si.
L’OBC ha sabut explotar un nou filó molt interessant com és la interpretació en directe d’una banda sonora en temps real durant la projecció de la pel·lícula. Potser podríem qualificar-ho com una mena de retorn als inicis del cinema, quan a les sales de projecció hi havia la música en directe d’un piano? En qualsevol cas, és una iniciativa innovadora i acostada al concepte d’art total, ja que a la pel·lícula hi suma la música en viu. La qual cosa permet un brindis entre cinèfils i melòmans que tindrà continuïtat, si tenim en compte que la Sala Pau Casals de l’Auditori, amb un aforament de 2.200 localitats, s’ha omplert sempre en els concerts del cicle OBCinema.
Elsa Álvarez Forges
Núvol
