Cerca de crítiques

Enquesta

El Così fan tutte de l'Escola dels AAOS

31/10/2017 |

 

Lloc i dia:Teatre de La Faràndula de Sabadell

Mozart: Così fan tutte

Milica Jovicic (Fiordiligi), Mar Esteve (Dorabella), César Cortés (Ferrando), Joan Miquel Muñoz (Guglielmo), Guillem Batllori (Don Alfonso), Alba Fernández (Despina). Cor AAOS. OSV. Daniel M. Gil de Tejada, director musical. Pau Monterde, director d’escena.

Teatre de La Faràndula de Sabadell. 26 d’octubre de 2017.  

 

Des de 1996 els Amics de l’Òpera de Sabadell han demostrat el seu compromís amb les joves veus gràcies al projecte “Escola d’òpera”. Aquesta és una cita que passa inadvertida en l’organigrama musical i en l’agenda de la cada vegada més anèmica i sensacionalista crítica musical del país tot i ser una pedrera de cantants lírics. Un exemple: Joan Francesc Folqué i Carles Pachón del repartiment professional debutaven fa un any just en el muntatge de Don Giovanni de l’Escola d’Òpera.  

D’una banda, els mitjans vocals de Milica Jovicic (Fiordiligi) van ser els més resolutius pel timbre lleument fosc, de certa morbidesa i unes capacitats per la coloratura que, amarada al seu considerable volum, versaran futures interpretacions belcantistes imponents. Només se li pot retreure que a l’ària “Per pietà” li manqués intensitat en el sentiment d’enyor i culpa. Alba Fernández (Despina) va ser l’altra troballa d’enguany. Amb suficient volum per una lírico-lleugera, homogeneïtat de registre, fluïdesa en tota l’extensió, vibrato depurat, elegant i àgil en escena i en el fraseig van bastir una interpretació senzillament rodona, curulla d’entusiasme.

Mar Esteve (Dorabella) desprenia un talent escènic desbordant, intensíssima i molt prometedor –també en rols tràgics- en una simbiosi magnífica amb Jovicic. Malgrat les evidents qualitats canores, escoltar-la generava el dubte de si tècnicament està ben dirigida: cert engolament, un centre no sempre prou sonor i sons massa oberts es revelaven més un camí que està aprenent més que una manera de no saber fer encara –atesa la seva joventut-. Per la seva part, César Cortés (Ferrando), un lírico-lleuger d’impostació i fraseig força natural i veu bonica, feia tàndem amb un Joan Miquel Muñoz (Guglielmo) de timbre obscur i de mitjans imponents quan la projecció era l’adequada. Tancava el cercle un no menys convincent Don Alfonso de Guillem Batllori que corroborava l’esforçada tasca dels professors en aquest curs. A reconèixer especialment el dinamisme en el moviment escènic i la intencionalitat dramatúrgica i de dicció dels recitatius en els sis cantants.  

Bona tasca del cor, l’orquestra i el director Daniel Martínez Gil de Tejada en la segona de les diverses funcions d’una setmana esgotadora: per l’exigència i durada de l’obra, per les dues funcions de l’escola (la segona dissabte), per les tres del repartiment professional i pels assaigs generals previs d’ambdós casts. 

Albert Ferrer Flamarich
Diari de Sabadell