ClàssicsWeb, el teu espai

Almanac

Cerca de crítiques

Paraules:
Tema:
Inici: Escollir data inici
Fí: Escollir data fi
Ajuda
Publicitat

CRÍTICA

Lied barroc i del segle XX

14/11/2017 |

 

Programa: Obres de Monteverdi, Merula, Frescobaldi, Sances, Ferrari, Salvador, Gerhard, García Lorca i Granados.

Lloc i dia:Teatre Principal de Sabadell

Cordes i passions

Obres de Monteverdi, Merula, Frescobaldi, Sances, Ferrari, Salvador, Gerhard, García Lorca i Granados.

Marisa Martins, mezzosoprano. Rafael Bonavita, tiorba i guitarra.

Teatre Principal de Sabadell, 11-11-17.

 

Joventuts Musicals de Sabadell va encertar divendres passat amb un programa liederístic que aglutinava la monodia vocal del Barroc i el volkslied espanyol i la cançó de concert en dues parts diferenciades i molt necessàries de difondre en sales de concert. La mezzosoprano Marisa Martins i el tiorbista Rafael Bonavista van oferir un excel·lent recital de cançó italiana barroca en una selecció que englobava cinc compositors, contrastada per quatre compositors espanyols del segle XX a la segona part, on hi dominaven matisos d’univocitat dins una heterogeneïtat passada pel sedàs de la tradició popular com a font d’inspiració i una tendència cap a peces breus, alguns quasi aforístiques.

 

Martins va cantar de memòria les vint-i-tres composicions –i una més de bis- amb apassionament, intensitat i puntuals amb explosions de rauxa sense manllevar subtileses de fraseig i realçant-ne l’iidiomatisme. L’encimbellament teatral de la seva posada en escena, tant narratiu com innat, revelaven l’estudi seriós del repertori i la seva dimensió com actriu i cantant. No obstant, l’oïda atenta detectava alguns moments de fatiga vocal perceptibles en una emissió destimbrada, algunes notes àfones, contrasts de registres en col·locació i algunes ornamentacions millorables en articulació en una prestació vocal molt digne però puntualment irregular. Entre el més destacable de la seva actuació cal citar “Amanti, io vi so dire” de Benedetto Ferrari i la selecció de Matilde Salvador, García Lorca i Enrique Granados.

 

A la vetllada s’hi va enyorar recursos per assolir i entendre majorment el caliu i la sensibilitat del maridatge del programa. D’una banda, els textos i la seva traducció com a programa de mà. I d’altra banda, bé com a complement o en absència dels citats textos, la cantant podria d’haver-se adreçat al públic presentant breuement el fil conductor del programa i alguna pinzellada argumental i estètica de les peces. Amb quatre paraules el públic n’hagués tingut prou. El baríton Martínez-Castignani en el seu darrer recital dins el cicle comandat per Joana Soler el maig passat va demostrar la conveniència d’aquest petit gest.

 

Un acompanyant excel·lent

Una menció particular mereix Rafael Bonavita que, amb la tiorba a la primera part i la guitarra després, va generar un coixí sonor equilibrat, deliqüescent i precís per engrandir la bellesa i l’expressivitat servida per Martins.


Albert Ferrer Flamarich
Diari de Sabadell

Catclàssics, música clàssica de Catalunya a internet Amb el suport de