Cerca de crítiques

Enquesta

Final esclatant al Palau

8/6/2018 |

 

Programa: Olga Peretyatko i Philippe Jaroussky

Lloc i dia:Palau de la Música Catalana

El cicle Grans Veus del Palau de la Música ha culminat una temporada brillant amb la presència de dues estrelles indiscutibles del firmament vocal actual: Olga Peretyatko i Philippe Jaroussky. I si la soprano russa va confirmar, en el seu debut barceloní, les bones expectatives que s’auguraven en els seus treballs discogràfics, Philippe Jaroussky va demostrar un cop més que es pot ser contratenor i una veritable estrella.

En el seu recital, Peretyatko va exhibir un potencial vocal sense problemes en cap de les regions de la tessitura. I va amotllar-se bé als estils dels compositors triats, així com a les formes i gèneres abordats, des del Lied fins a l’òpera, del belcanto romàntic italià fins a la melodia francesa o russa. I sempre amb homogeneïtat i entrega. Certa fredor expressiva no impedeix el gaudi d’un timbre pur, d’un color bellíssim i d’una transparència absoluta. L’apoteosi final, després de la tanda de bisos, va arribar quan la soprano russa va besar el terra del Palau. Una promesa de retorn? Segurament, tot i que esperem que el Liceu la contracti ben aviat per abordar alguns dels papers que han convertit Peretyatko en una estrella que el temps dirà si pot esdevenir comparable a la radiant solaritat d’Anna Netrebko.

En canvi, qui no té rival en la seva tessitura és Philippe Jaroussky. Certament, l’univers contratenoril està avui poblat d’intèrprets sensacionals (Mehta, Cencic, Daniels, Sabata…) però Jaroussky és tota una altra cosa. Únic, perfecte, pulcre, expressiu, de timbre homogeni i d’aparença natural, generós en projecció… hi havia moltes ganes d’escoltar-lo en la versió en concert d’Orfeo ed Euridice de Gluck i, lluny de defraudar, el cantant francès va tornar a ficar-se el públic barceloní a la butxaca.

Fa unes setmanes escoltava el recent enregistrament de l’òpera gluckiana (Warner) i la festa s’anunciava grossa per la tasca de Jaroussky davant de la versió abordada (i que utilitza un manuscrit napolità amb algunes variants –poques- de la versió vienesa). Però també per la presència de la soprano hongaresa Emöke Barath, un Amore per enamorar-se’n i que al Palau va confirmar la seva bellesa vocal. Al disc, Euridice és Amanda Forsythe, rellevada al Palau per una Chantal Santon de rendiment més que notable.

Particularment, prefereixo el tremp i l’energia de Diego Fasolis al disc a la pulcritud d’Andrea Marchiol davant d’I Barocchisti. Bon paper el del Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana davant d’una partitura exigent per a la formació coral, que esdevé un personatge més davant dels avatars del pobre Orfeu. 

Jaume Radigales
Núvol