ClàssicsWeb, el teu espai

Almanac

Cerca de crítiques

Paraules:
Tema:
Inici: Escollir data inici
Fí: Escollir data fi
Ajuda
Publicitat

CRÍTICA

Una 'Manon Lescaut' mancada d'emoció al Liceu

9/6/2018 |

 

Programa: Manon Lescaut

Lloc i dia:Gran Teatre del Liceu

Liudmyla Monastyrska i Gregory Kunde defensen els seus rols en l'aspecte vocal, però es mostren mancats d'expressivitat en l'òpera de Puccini

Si alguna cosa requereix una òpera com 'Manon Lescaut', el primer gran èxit de Giacomo Puccini, és una expressivitat majúscula en l’exposició de la passió, la sensualitat i l’esquinç final de la història d’amor dels protagonistes. I també molta química entre els amants que donen vida a la trama verista. De tot aquest component emocional en va faltar molt, dijous a la nit, al Liceu.

Liudmyla Monastyrska (Manon), que debutava en el rol, va exhibir una poderosa dotació vocal, però mai no va aconseguir transmetre l’emoció que exigeix aquest melodrama líric, ni tan sols en el seu ben recreat himne de solitud del final 'Sola, perduta, abbandonata... ', precisament per les seves carències com a actriu. Gregory Kunde, que el Gran Teatre ha adoptat com un dels seus ídols, va desplegar bé els seus recursos amb més que notables aguts, però mai no va aconseguir fer creïble el jove enamorat Renato des Grieux. De fet, cap dels dos no va donar la imatge dels vigorosos i turmentats amants. Malgrat aquesta circumstància el públic va aplaudir calorosament a tots dos per premiar el seu esforç canor.

El veterà Carlos Chausson va fer un curs de cant i traça dramàtica recreant Geronte di Ravoir, un ric recaptador d’impostos que aconsegueix els favors de Manon a canvi d’oferir-li una existència de luxe en la qual se sent còmoda, malgrat que mai no hagi oblidat el seu primer amor.

Va ser molt notable l’actuació de David Bizik, com a germà i delator de la protagonista, i també la de la resta del repartiment. La inclusió de l’actor Albert Muntanyola és una bona idea. L’intèrpret encarna el vell Des Grieux quan acudeix a recuperar la memòria de la seva estimada a l’illa d’Ellis davant de Nova York. Aquest centre, tancat el 1954, es va utilitzar com a filtre dels emigrants que arribaven als EUA durant la primera meitat del segle XX i a Davide Livermore li ha servit per ambientar el muntatge.

L’hipotètic desert de Louisiana, on es desenvolupa el final de la història, és substituït per l’illa. Un Des Grieux ja octogenari hi acudeix per rescatar els seus records en una espècie de 'flashback' cinematogràfic. Sempre en escena, veurà desfilar tota la seva història d’amor com si fos una pel·lícula de la tragèdia. Vídeos amb imatges històriques del fenomen migratori ajuden a il·lustrar aquesta efectista posada en escena.

L’orquestra de la casa, conduïda per Emmanuel Villaume, es va mostrar correcta en l’acoblament amb els cantants i es va guanyar l’aplaudiment després de la seva interpretació de l’'intermezzo' que precedeix el tercer acte. El cor va estar a l’altura del repte. La presència del president Joaquim Torra, Elsa Artadi i la consellera de Cultura, Laura Borràs, es va fer notar en aquesta funció, en la qual un dels comentaris més generalitzats era el d’inquirir sobre el paper que jugaria el nou ministre de Cultura, Màxim Huerta, en el suport a la lírica i altres arts.


César López Rosell
El Periódico de Catalunya

Catclàssics, música clàssica de Catalunya a internet Amb el suport de