ClàssicsWeb, el teu espai

Almanac

Cerca de crítiques

Paraules:
Tema:
Inici: Escollir data inici
Fí: Escollir data fi
Ajuda
Publicitat

CRÍTICA

En la Mediterrānia de Savall

20/6/2018 |

 

Programa: Diālegs i improvisacions

Lloc i dia:Espai Cultura Fundaciķ Sabadell 1859. 18-6-2018.

Ferran Savall, tiorba i veu. Pedro Estevan, percussions. Jordi Savall, violes da gamba.

 

Sota el títol “Diàleg i improvisacions”, Savall va servir una altra de les seves propostes tematitzades, estudiades fins al darrer detall i estructurades amb màxim rigor amb els que retrata l’esperit intel·lectual i artístic d’una època. Fruit de la filologia i la recerca etnomusicològica, el programa basculava sense intermig entre la música popular i la culta; entre Orient, Occident i el Nou Món; entre l’espontaneïtat i la sofisticació del llegat sefardita present, per exemple, al ‘Quixot’ fins algunes de les arrels tradicionals catalanes. Establia, doncs, una selecció hàbilment bastida, contrastada, que també conduïa l’oient de la simplicitat d’una mateixa tonada versionada en diferents geografies de la Mediterrània, recordant que l’antiga Mare Nostrum no era un sol mar sinó mil paisatges, fins la plenitud musical de les improvisacions evidenciant que sap envoltar-se de talent i grans especialistes.

En aquest sentit, Pedro Estevan va fer gala d’un sentit musical i un domini de la varietat d’efectes i acompanyaments amb instruments de percussió on el matís tímbric, la subtilesa de l’atac i el seguiment de les veus principals de la viola de gamba de Jordi Savall i la veu i tiorba del seu fill Ferran esdevenien una masterclass de música viva, quasi un “work in progress”.

La veu de Ferran Savall pot presentar-se tan idiomàtica com mundana, entesa com a anònima, com una més, i en cap cas ni vulgar ni erràtica en la necessària despersonalització per recrear un llegat al qual ens hi atansàvem com a col·lectiu, allunyats de la recerca de l’artista icònic. Just al contrari que el seu pare i les tres violes de gamba amb què, des de la força amarada en el vel de la dolçor i la pulcritud màxima, es combinava amb l’exercici tècnic on el virtuosisme i certa prestidigitació (tant en l’arc com en el jocs de dits i el matís de la sonoritat) enjogassava les reminiscències celtes de la música al Nou Món o les variacions dels cants tradicionals.

Com deia un venerat crític ja retirat, Savall és un artista i estudiós que entusiasma al públic que li atorga tota la credibilitat com un altre valor afegit, el màxim a què poden aspirar els exegetes. Contemplar-lo implica documentació sobre sonoritats antigues que ens parlen com a civilització. Ho fa des d’una agudesa ben arrelada a la naturalitat i respecte amb què s’aboca a fer música. Savall és sempre una presència idiosincràtica en sessions que van de molt a més. És copsar com transcendeixen els soliloquis d’una expressivitat temperada en l’aura mística del músic que no manlleva la rauxa virtuosística ni el caliu d’unes explicacions doctes, mesurades i oportunes entre els imperatius dels canvis d’afinació o per retornar l’audiència al programa. Unes explicacions que en aquesta ocasió van arribar a meitat del programa i esclarien un concert amb el qual U i U promotors ha tornat a marcar una nova cita d’alt nivell en el calendari musical sabadellenc.


Albert Ferrer Flamarich
Diari de Sabadell

Catclàssics, música clàssica de Catalunya a internet Amb el suport de