Cerca de crítiques

Enquesta

Influències creuades

22/10/2018 |

 

Programa: Ombres de tardor. Cantates i delícies instrumentals

Lloc i dia:Església de Sant Felip Neri

Una de les característiques de l’Orquestra Barroca Catalana ha estat saber trobar, per a cada ocasió acompanyant als professionals que en formen part, a solistes idonis per a la interpretació de cadascun dels programes que proposen.

Ahir al vespre sota el títol ‘Ombres de tardor. Cantates i delícies instrumentals’ a diferència d’altres ocasions no ens van redescobrir cap genialitat desconeguda sinó que el programa era conservador, d’apostes guanyadores, vaja. Ni més ni menys que els tres grans mestres del Barroc: Vivaldi, Bach i Händel. I, com el títol anticipava, deliciós. Lluny de voler contraposar els respectius genis creatius, la vetllada va ser una mostra, concisa però representativa, de com la creativitat assoleix l’excel·lència.

D’entrada la cantata de Vivaldi ‘Cessate, omai cessate’ on la mezzo Marta Infante va desgranar amb una sensibilitat exquisida molt atenta a l’expressivitat del text la desesperança de la protagonista mentre la petita orquestra entenia magistralment les sempre riques textures vivaldianes, els seus contrastos i constants canvis de ritme. Amb Bach el protagonisme passà de la veu a l’oboè d’amore, de so deliciós, mantenint present la lluminositat italiana, ja que el Concert per a oboè d’amore en La major BWV 1055a, com tanta altra música de Bach, s’inspira directament en Vivaldi. Les floritures solistes, les suaus modulacions harmòniques en el diàleg entre oboè i tutti van permetre el lluïment d’un precís Patrick Beaugiraud.

Però el millor de la nit va arribar amb la Cantata BWV 82 ‘Ich habe genug’, obra minimalista tant pel que fa als pocs instruments emprats com per la seva brevetat, sense necessitat de cor, on el Kantor destil·la el millor del seu art amb una expressivitat sublim que la veu d’Infante, tot i el fort refredat que ens van informar que patia i tot i que aquesta obra encaixa millor amb un baix que amb una mezzo, va anar destil·lant pacientment fins a l’ària central ‘Schlummert ein, ihr matten Augen’, extraordinària.

Va tancar la vetllada una ària de Händel i el seu Concerto grosso op. 6 número 7 on vàrem poder palesar el grau de coneixement i compenetració dels membres de l’Orquestra en aquesta obra basada en el model de les sonates da chiesa de Corelli que conté clares reminiscències bachianes sobretot en el Largo incial, de gran complexitat harmònica.

En resum, un molt bon inici d’aquesta IV Temporada de Música Antiga a Sant Felip Neri on vàrem poder apreciar les referències mútues d’aquests monstres del Barroc final.

Ignasi Albors
Catclàssics