Cerca de crítiques

Enquesta

Nadal amb motets de Bach a L'Auditori

14/12/2018 |

 

Programa: Ensemble Pygmalion

Lloc i dia:Auditori de Barcelona

El cicle de música antiga de L’Auditori ens ha acostat el Nadal amb un concert justament intitulat Nadal amb Bach: Komm, Jesu, komm, a càrrec del conjunt francès Ensemble Pygmalion. La referència del títol a un dels motets de Bach era una clara indicació del contingut del programa, integrat justament pels motets BWV 225-230 de Bach, intercalats amb d’altres de compositors anteriors. Va ser, doncs, un concert de caire eminentment espiritual.

El gènere del motet ja estava en desús quan Bach en va escriure. Havia estat en voga més de cent anys enrere, a l’època de Giovanni Gabrieli, Vincenzo Bertolusi i Hieronymus Praetorius, els altres compositors del programa. I certament, els seus motets sonen ben diferents dels de Bach, més senzills, amb les veus més difuminades, sense baix continu, amb una sonoritat que evoca l’església inequívocament. Bach era el compositor més modern del programa.

Els motets que vam sentir eren gairebé tots a vuit veus, que s’han de percebre amb nitidesa, diferenciades les unes de les altres. En aquest aspecte és on Raphaël Pichon, director de l’Ensemble Pygmalion, va tenir dificultats. Especialment en els motets a vuit veus, per a doble cor, les línies vocals massa sovint sonaven barrejades i indistintes, com si no es tractés d’escriptura contrapuntística, sinó merament harmònica. Potser un obstacle afegit era haver de bregar amb vint-i-sis cantants i alhora aconseguir la puresa i la simplicitat característiques de Bach. Mancava el dibuix perfecte de cada línia vocal, malgrat que les veus eren boniques i tenien prou potència —potser massa, en algun moment—; sovint es confonien i trencaven l’efecte de trencaclosques del contrapunt.

En el motet a cinc veus i encara més en el de quatre, l’últim del programa, aquesta disfunció gairebé no es va notar, ja que és més fàcil resseguir quatre línies diferenciades que no pas vuit. En aquests dos motets, per fi, es va produir l’elevació espiritual per a la qual estan escrites aquestes obres. Pel que fa als madrigals anteriors a Bach, van tenir una interpretació desigual. Mentre que el de Gabrieli va sonar amb un xic d’agressivitat, Pichon va saber trobar millor l’estil als de Bertolusi i Praetorius, que van sonar clarament diferents dels de Bach.

L’Ensemble Pygmalion és un conjunt molt jove, fundat el 2006 pel seu director, el contratenor Raphaël Pichon, que es compon d’un cor i d’una orquestra d’instruments històrics. En el concert de L’Auditori va actuar-hi gairebé només el cor, ja que l’acompanyament de baix continu es reduïa a violoncel, contrabaix, orgue i clavecí. Vam constatar que té un cor sòlid de veus molt bones, però en una formació de conjunt és més important la unitat i l’harmonia que no pas la suma de talents individuals.

En canvi, l’obra que van oferir de propina, el motet de Mendelssohn Mitten wir im Leben sind, va ser simplement extraordinària. Cantat de la mateixa manera que havien cantat els motets del programa, de sobte va semblar que el cor de l’Ensemble Pygmalion havia fet una interpretació de Bach allunyada de la simplicitat del barroc alemany, fent prevaldre la bellesa de les veus per sobre de la polifonia. 

Elsa Álvarez Forges
Núvol