Cerca de crítiques

Enquesta

Homenatge a Josep Cassú a Lloret de Mar

8/5/2019 |

 

Lloc i dia:Teatre de Lloret de Mar

Espectacle Seranata.cat

Jordi Rocas, presentador. Solistes vocals i Cobla La Principal de la Bisbal. Francesc Cassú, director.

Teatre de Lloret. 4-5-19

 

La vigília del 52è aplec de la Sardana de Lloret de Mar va acollir un concert de la Cobla La Principal de la Bisbal. Presentat per Jordi Roca, el concert era gratuït reforçant una opció democràtica d’accés a la cultura i als valors de país. Com caracteritza les iniciatives d’aquesta mena en la població gironina, cada trobada homenatja a un personatge del món sardanístic i enguany l’ escollit ha estat el compositor Josep Cassù i Serra. D’ell es va estrenar la sardana S’amorra amorra, la primera del seu catàleg referent a Lloret. Amb un títol batejat per l’esposa del compositor, s’inspira en la processó de la regata fins la platja de Santa Cristina d’Aro i està dedicada a l’obraria de la mateixa població. La seva és una partitura iniciada per un motiu rítmic de caràcter festiu, que ràpidament cedeix un tema cantable amb els llargs iniciats amb un crescendo en una secció que cerca matisos dinàmics i relleus, diàlegs entre tenores en una pàgina acolorida amb inventiva i caràcter.

La sessió va seguir amb l’espectacle Seranata.cat que és una producció de la Cobla La Principal de La Bisbal de tall volgudament popular, que flueix a un bon ritme i, per tant, resulta àgil. El programa presentava peces breus -32 en total- en un repàs de la música nostrada i adaptacions de clàssics de diversos gèneres i estils musicals de les quals s’oferia un tast ample, però no sencer. L’estructura de l’espectacle alternava la participació de la cobla amb fragments instrumentals, altres acompanyant als cantants i, per últim, algunes cançons que els solistes van entonar secundats per Francesc Cassú al teclat electrònic. No obstant, la megafonia amplificadora eixordava, especialment a les primeres files. Més tractant-se d’una formació com la cobla que en sales tancades augmenta la sensació de saturació de l’espai sonor.

L’heterogeni aplec de músiques va incloure des d’exemple de cançó melòdica francesa (Brel, Moustaki, Aznavour) fins a tradicionals populars catalanes, passant per transcripcions de temes  de música clàssica, com el popular tema del vals de les suites de jazz de Xostakóvitx i altres pàgines que possibilitaven el lluïment amb un punt virtuosístic dels diferents caps de família com la tenora, el fiscorn i un curiós duet amb el flabiol i el contrabaix. No hi van faltar versions com de hits d’Ovidi Montllor, Lluís Llach o de Vicens Xaixo, la jota De Roquestes vinc, i havaneres clàssiques com El meu avi i cançons de saló com La paloma d’Iradier. Algunes, també versionades al català com la del film La vita è bella. Naturalment la sardana va quedar ben representada amb Girona m’enamora de Viladesau i La santa espina de Morera, en un final marcadament reivindicatiu que va coronar l’entusiasme del públic.  

Amb un ciclorama de fons que projectava fotografies com a suport visual decoratiu a les peces musicals, l’actuació en conjunt va ser excel·lent tant en el treball de la cobla com del quartet vocal. Cal destacar el mèrit particular de la soprano Fàtima Ayats amb intervencions exigents i lluïdes com el tema Run to you que cantava Whitney Houston, convincent en color, afinació i col·locació de la veu.  

Albert Ferrer Flamarich