ClàssicsWeb, el teu espai

Almanac

Cerca de crítiques

Paraules:
Tema:
Inici: Escollir data inici
Fí: Escollir data fi
Ajuda
Publicitat

CRÍTICA

Viatge d'orgue pel barroc europeu

10/5/2019 |

 

Programa: Mercè Sanchís

Lloc i dia:Parròquia del Remei

El cicle Clàssica Les Corts, que habitualment programa els concerts al Centre Cívic Trias i Peitx, també opta de tant en tant per sortir del seu marc. És el cas dels concerts d’orgue, com el de diumenge proppassat, que es va fer a la Parròquia del Remei, del mateix districte de Les Corts. L’organista convidada va ser Mercè Sanchís, intèrpret de llarga trajectòria que actualment és organista de l’Escolania de Montserrat.

El títol del concert era Viatge d’orgue pel barroc europeu. Certament, Mercè Sanchís ens va fer viatjar per l’Europa dels segles xvii i xviii, des de la Corona d’Aragó fins a l’Alemanya de Bach, passant per la Itàlia de Domenico Scarlatti.

Els concerts d’orgue són curiosos per poc convencionals, per dos motius. El primer, perquè l’escenari no és cap sala de concerts, sinó una església. Però això no seria una cosa totalment atípica, ja que alguns concerts de música sacra ja es fan en temples. El tret distintiu de l’orgue és que el teclat se situa en un lloc amagat, a la part posterior de l’església, fora de la vista dels bancs dels feligresos. És per això que es va posar una pantalla a l’altar en què es projectava la imatge de la càmera situada al cubicle on hi ha el teclat, on Mercè Sanchís tocava.

L’orgue és un instrument indubtablement vinculat a l’església. És per això que tres dels compositors que integraven el programa, els de la Corona d’Aragó, eren religiosos. Estem parlant de dos monjos de l’Abadia de Montserrat, el Pare Joan Cererols, del segle xvii i el Pare Narcís Casanoves, del xviii, i del músic valencià Joan Baptista Cabanilles. Cererols és el pare de la música moderna montserratina, amb una producció notable de música polifònica religiosa. Malauradament, bona part de la seva obra es va perdre a l’incendi de 1811 durant la Guerra del Francès.

Mercè Sanchís va interpretar tres peces sacres, una de Cererols i dues de Casanoves, una sonata de Scarlatti, tres danses de Cabanilles i una peça anònima pertanyent al manuscrit holandès de Camphuysen, que data del segle xvii. La peça final, ben diferent de totes les anteriors, era la Fantasia en Sol major BWV 572 de Bach. Es tracta d’una obra contrapuntística escrita el 1712, durant el període de Weimar, que explora tots els recursos de l’orgue. El so d’aquesta obra és ple, complex i embolcallador, a diferència de la simplicitat formal de les obres anteriors del programa. Sens dubte, només una intèrpret experta i amb la perícia de Mercè Sanchís hauria pogut abordar amb èxit un programa tan ric i complet com el que ens va oferir a la Parròquia del Remei. 


Elsa Álvarez
Barcelona Clàssica

Catclàssics, música clàssica de Catalunya a internet