ClàssicsWeb, el teu espai

Almanac

Cerca de crítiques

Paraules:
Tema:
Inici: Escollir data inici
Fí: Escollir data fi
Ajuda
Publicitat

CRÍTICA

El segle XX s'apodera del final de la Schubertíada

3/9/2019 |

 

Programa: Katharina Konradi i Quartet Casals

Lloc i dia:Schubertíada a Vilabertan

Konradi estrena a Espanya cançons de Kurtág i el Quartet Casals commou amb Xostakóvitx.

A la Schubertíada de Vilabertran no és gens freqüent assistir a un recital amb solista que canti a capella, com tampoc ho és l’estrena a Espanya d’obres d’un compositor viu reconegut internacionalment. Això és el que va fer la soprano Katharina Konradi (dia 30) que acabava de tornar del Festival de Bayreuth on ha debutat en els papers de Jove pastor (Tannhäuser) i de Noia-flor (Parsifal), a la canònica empordanesa.

La cantant, nascuda a Kirguizistan i formada musicalment a Alemanya, va oferir una selecció de József Attila, töredékek, unes cançons de György Kurtág (1926) per a ser cantades a capella, sobre poemes del poeta del títol, un dels bards hongaresos més reconeguts, mort als 32 anys. Kurtág, tot i haver estat guardonat el 2014 amb el premi BBVA Fronteres del Coneixement per la seva “rara intensitat expressiva”, és un compositor poc interpretat aquí i la Konradi ha contribuït a omplir aquest quasi buit dins d’un programa molt ben pensat.

Les cançons de Kurtág es barrejaven amb les Sechs Gesänge (Sis cançons) de Robert Schumann, aquestes amb el pianista Eric Schneider. Si pot semblar que estilísticament les cançons d’un i altre compositor separats per més d’un segle poden xocar, la realitat és que es complementaven. El jardí de Kurtág trobava en el jardiner de Schumann la seva continuïtat, de la mateixa manera que els boscos i els vespres imaginats per l’un i per l’altre semblaven ser els mateixos. I els sentiments que els dos compositors expressen, també. No és fàcil cantar Kurtág (Schumann, tampoc) i Konradi ho va fer amb una seguretat total atacant els aguts amb la dinàmica de forte quan tocava, i acabant moltes de les cançons amb un fil de veu quasi imperceptible, però ben sostingut.

A més d’aquesta combinació força insòlita, per tot el programa s’estenien vincles musicals i literaris, i moltes afinitats. Així la soprano també va interpretar Ariettes oubliées, de Claude Debussy, sobre versos de Paul Verlaine; cançons de Clara Schumann i de Johannes Brahms, per acabar amb Ô Lacrimosa, d’Ernst Krenek. Era un programa ple de música, però també amb una gran presència de la paraula.

 

 

La cloenda del festival, el dia 31, va tenir per protagonista al Quartet Casals, la formació que ha assolit un gran reconeixement internacional. El programa que van interpretar era una ràpida passejada per la història de la música per a quartet de corda començant amb tres Fantasies de Henry Purcell i seguint amb el quartet La caça, de Wolfgang Amadeus Mozart. El plat fort, però, va arribar a la segona part amb el Quartet per a cordes n. 8 en do menor de Dmitri Xostakovitx.

El compositor rus va escriure aquesta obre el 1960 després de visitar la ciutat alemanya de Dresden que encara mostrava les cicatrius de la destrucció a la que la van sotmetre els aliats durant la segona guerra mundial. La visió el va trasbalsar de tal manera que en tres dies va compondre el quartet i el va dedicar a “les víctimes de la guerra i del feixisme” entre les que s’hi incloïa. És una obra que vessa dolor i impotència, s’hi reconeix el plany de la música jueva i s’hi escolta el so de les sirenes mentre la viola, amb un llarg i potent ostinato al segon moviment, encongeix l’esperit. Els Casals, amb Vera Martínez com primer violí, van oferir una versió escruixidora d’aquell concentrat musical de patiment.

El Quartet Casals és un altre fidel a la Schubertíada de Vilabertran. Hi ha intervingut 38 vegades des de la primera el 1997, any de la seva creació. Entre moltes altres obres hi ha tocat la integral dels quartets de Beethoven que han portat per tot el món. Aquesta vinculació al festival els va fer mereixedors del títol de Membre d’Honor de l’Associació Franz Schubert, organitzadora de la Schubertíada, una distinció que tenen Matthias Goerne i els pianistes Alfred Brendel i Wolfram Rieger.

Ja fa alguns anys que a Jordi Roch, ànima del festival i impulsor dels Casals quan encara estaven a la Escola Superior de Música Reina Sofia, li ballava pel cap centrar una Schubertíada al voltant dels molts quartets de corda que han nascut al país i que han assolit un gran nivell interpretatiu. Finalment, això serà en la propera edició en la que a més dels Casals hi intervindran els quartets Quiroga, Cosmos i Gerhard. I repetiran Matthias Goerne, Christiane Karg i Andrè Schuen. Promet tornar a ser tot un luxe. 


Rosa Massagué
Política & Prosa

Catclàssics, música clàssica de Catalunya a internet