Cerca de crítiques

Enquesta

Toldrà: l'emoció feta cançó

11/2/2020 |

 

Programa: Alegret i Guinovart

Lloc i dia: Petit Palau

El Petit Palau celebra el 125è aniversari del naixement del compositor amb Alegret i Guinovart

Als austers carrerons dels voltants del Palau de la Música el públic s’ha de resignar a assumir que el deliciós fenomen que acaben d’albirar ha arribat a la seva fi. Una parella d’ancians exclamen a la freda foscor del carrer de l’antic teatre un “feia temps que no escoltava una cosa tan maca!”.

Aquest fenomen porta per nom Eduard Toldrà, que al 125è aniversari del seu naixement ha gaudit de diversos homenatges a Barcelona. En l’ocasió del passat dimarts 4 de febrer, la veu la va posar el tenor David Alegret i el piano Albert Guinovart. Un concert en què es va demostrar per què Toldrà és un dels músics més reconeguts del S.XX i serveix d’influència a intèrprets i compositors. I quina millor manera de demostrar la transparència, frescor i delicadesa del compositor que amb la cançó catalana de què se’n va abanderar. Toldrà posa al mateix nivell els Lieder catalans als alemanys i a la chanson francesa. Unes obres que perduren i segueixen triomfant gràcies a l’excel·lent eloqüència significativa d’Alegret. Amb una dicció impecable era capaç de transmetre a un públic, sovint poc familiaritzat amb aquest format en català, la fastuositat del món bucòlic de Tomàs Garcés o la puresa evocativa de Josep Carner.

Un concert exitós

En un programa farcit de clàssics de la poesia catalana que Toldrà va convertir en èxits del seu repertori, es van cantar obres de Catasús, Maragall i Segarra. També va tenir-hi lloc la difunta pianista Alícia de Larrocha, contemporània i molt propera a l’estil de l’homenatjat amb Cançó d’un doble amor de Josep Carner.

En aquesta ocasió el públic va omplir més de l’habitual el Petit Palau. L’emoció no és gratuïta, ja que aquests tipus de concerts ofereixen l’oportunitat de viure moltes històries apassionants de qualitat en menys d’una hora i mitja.

I és que amb concerts com aquests qualsevol excusa és poca per no apropar-se al món del compositor. Amb unes melodies fresques i fàcilment identificatives amb la sonoritat catalana, es demostra que es pot explicar una història completa en un període breu. El ritme i la fluïdesa harmònica del conjunt de les peces amb un acompanyament de piano poc pretensiós però altament expressiu fan que la repetició de certs motius no es faci pesada. La veu d’Alegret respira amb els fragments en què el piano agafa protagonisme. Les línies melòdiques prenen una expressivitat que sembla que el text hagi estat creat expressament per aquestes notes.

El sentiment i la vigència de Toldrà

En uns dies d’hivern amb un sol primaveral atípic, cançons com L’hort de Maragall o Els obercocs de Carner ens traslladen al dolç paisatge dels primers dies de maig de les terres mediterrànies. Aires de Debussy i peces com Recança, que en certs fragments ens recorda a Mirroirs de Ravel, fan universals històries que parlen d’allò quotidià de la nostra terra. Els diversos recursos sonors que utilitza Toldrà ens ajuden a recordar la pau del món del camp a L’hort, les onades de La mar estava alegra, o el ritme de corranda de Cançó de passar cantant.

Tot i ser una proposta amb obres d’un format similar, en cap moment tenim la sensació que aquest lied ja l’hem sentit, o donen ganes d’escoltar peces d’un altre estil. Això ho aconsegueix arribant als cors dels assistents. El fet que s’agafi un mateix tema i se’n facin variacions, l’acompanyament sigui variat i es jugui amb el tempo i l’expressivitat fa que el públic al final de la cançó sigui capaç de cantar per sota el nas la melodia.

L’expressivitat de Toldrà és una de les grans virtuts de l’autor i David Alegret és capaç de posar-se a la pell de l’emoció que es busquen transmetre. A part de fer entenedores cadascuna de les paraules que pronuncia, té un gran domini de l’expressivitat en els frasejos i tot el què fa ho fa de cara al públic. Amb els braços oberts cap el pati de butaques, Alegret supera la barrera del faristol i narra una història als assistents com si fos tot un rapsode.

Guinovart va voler sumar-se a aquest delicat elogi perpiano sol amb una Paràfrasi sobre “La camperola” d’Eduard Toldrà, Nocturn a Maria, i el seu propi Lied T’estim sobre un poema de Manuel Forcano amb l’imprescindible Alegret. Es fa evident la influència de Toldrà en el compositor barceloní. Però el seu estil cinemàtic, postromàntic i, fins i tot, impressionista, encaixa perfectament amb un format tan poètic. L’èxit de les obres dels compositors influïts per ell és a l’hora un triomf de l’art de Toldrà, que demostra seguir vigent i agradant a la diversa societat actual.

Programacions com aquestes fan que es revaloritzi la cançó en un panorama musical sovint excessivament ostentós. I el que seria desitjable és que tots aquests assistents contents, com la parella d’ancians de la sortida del concert, compartissin l’emoció de la cançó de la mateixa manera que ho fa Alegret. Aquesta és segurament la clau per a què cada cop més gent pugui conèixer una figura cabdal per la història recent de la música clàssica catalana i incentivi la programació d’aquest compositor en formats tan accessibles com els Lieder catalans. 

Pau Requena
Núvol