Cerca de crítiques

Enquesta

El tour de force de Toni Marsol

30/11/2020 |

 

Programa: Macbeth

Lloc i dia: La Faràndula de Sabadell

https://www.nuvol.com/musica/classica/el-tour-de-force-de-toni-marsol-138444

Els Amics de l’Òpera de Sabadell presenten per fi Macbeth en versió concert a la Faràndula

Ahir va tenir lloc la feliç represa de l’activitat dels Amics de l’Òpera de Sabadell a la Faràndula i va ser amb el títol que “ens devien” de la temporada passada, Macbeth de Verdi, protagonitzat per Toni Marsol i Maribel Ortega. Quan les primeres mesures sanitàries van obligar a suspendre els espectacles en directe, la històrica associació sabadellenca es trobava enmig de les funcions de La Traviata. Aviat es va veure clar que també caurien les representacions del següent títol previst, aquest Macbeth que havia de suposar un punt d’inflexió en la trajectòria de Toni Marsol, baríton de la casa al qual els habituals portem vint anys gaudint com a excel·lent còmic.

Des de fa temps era força evident que Marsol té molts més recursos vocals dels que calen per aixecar el públic amb el seu hilarant Papageno i que la seva energia i exhuberància sovint han amagat un gran cantant. Durant aquest parell de dècades, que el baríton ha aprofitat per assolir una maduresa molt interessant, aquesta cronista ha lamentat la desagradable sensació que moltes grans nits de la seva carrera s’han degut més a allò que es veia més que a allò que s’escoltava. El Marsol actor ha eclipsat el Marsol cantant? És molt probable. El baríton ha decidit en algun moment reinvindicar-se també com a propietari d’una veu robusta però flexible, un frasseig notable i bones aptituts pel drama, i ha superat ara la prova de debutar un paper tan exigent com Macbeth. En la meva opinió, tenim ja la millor versió de Toni Marsol: un cantant de caràcter però que ja no canta a batzegades, que continua desbordant vitalitat però que ja no està posseït per l’ànsia, que ho dóna tot però que no ho aposta tot al fortissimo… Ahir, tot i la versió en concert, vam tenir un cantant-actor però ara ja disposat a posar els seus recursos al servei del personatge. L’instrument té encara una gran homogeneïtat i un color càlid, i ahir va demostrar també ser molt àmpli en enfrontar-se amb solvència a notes compromeses en els dos extrems de la tessitura. Com és conegut, cap problema de projecció, emissió generosa, dicció cuidada i cap moment rutinari. S’han vist barítons verdians amb menys mèrits a teatres de més renom.

La sorpresa de la nit la va protagonitzar Maribel Ortega, o més ben dit el seu instrument. Qui conegui la rotunditat de la seva Turandot entendrà les meves expectatives per veure-la en aquest paper. I no es pot dir que no complís: no es va espantar davant els aguts, sobreaguts i embelliments del maligne personatge, es va mostrar contundent, va cantar amb intenció i va aconseguir uns greus sòlids. Però, estranyament, la seva veu va sonar molt més lleugera i menys carnosa del que recordava, cosa que va restar punts a la caracterització de la maquiavèlica i despietada Lady Macbeth. Cal agrair que no enfosquís la veu de manera artificial com fan algunes sopranos líriques quan volen fingir ser dramàtiques, però, malgrat la indubtable bellesa i valentia del seu cant i la sobtada manca d’entitat d’aquest va impedir un retrat més profund i més encertat d’un personatge que no ha de resultar agradable ni gràcil. Jeroboám Tejera, molt més a gust en la pell de Banquo que no pas amb el seu darrer Sarastro, va desplegar un estil noble i senyorívol, i Antoni Lliteres va demostrar una gran entrega amb un retrat heròic de McDuff malgrat un instrument de bona projecció però no excessiva bellesa.

En general va ser un enfocament massa amable per una òpera tan fosca. No va aconseguir els tons ombrívols i asfixiants que solen ser pertinents en una peça al voltant d’una parella d’assassins embogida per l’ambició.

La direcció de Daniel Gil de Tejada va anar de menys a més, amb resultats més convincents als tutti que en els moments més íntims. Amb un so més brillant de l’habitual per estar sobre l’escenari i no al fossat, la disposició no va fer possible dissimular algunes entrades falses i certa sensació de monotonia. Va aconseguir un subtil canvi de to entre la primera i segona part de la cèlebre escena del banquet, la qual describia a la perfecció l’enrariment de l’ambient després de l’aparició del fantasma de Banquo; el mateix va succeir amb l’espectacular final del primer acte. Tot i això, en general va ser un enfocament massa amable per una òpera tan fosca. No va aconseguir els tons ombrívols i asfixiants que solen ser pertinents en una peça al voltant d’una parella d’assassins embogida per l’ambició. Per desgràcia, cal parlar molt seriosament del cor: és clar que la disposició dels cantaires, separats i poc nombrosos, i l’obligatori ús de la màscara no poden ajudar un cor d’afeccionats on conviuen joves que comencen a rebre formació reglada amb històrics, però no podem maquillar la realitat: aquesta agrupació no està preparada per afrontar una partitura tan exigent i on el cor té un paper tan rellevant. Les intervencions de les bruixes van ser totalment rutinàries, sense la consciència mínima del significat del text. Entre els homes hi ha algunes veus destacables, però no es va aconseguir empastar el so en cap moment. Clarament, i com s’ha fet en altres ocasions, un reforç d’un cor més operístic hauria estat d’agrair si les circumstàncies sanitàries ho haguessin permés.

Els Amics de l’Òpera encaren aquest cap de setmana un repte inaudit: els canvis de directrius anti-Covid van condicionar l’estrena de Macbeth i ara han fet que coincideixin dues produccions diferents —aquesta i La flauta màgica també ressenyada a Núvol— en dos dies seguits. Per això, no podem deixar de lloar l’ingent tasca d’una associació que porta pràcticament 40 anys descentralitzant l’òpera de Barcelona i donant oportunitats als cantants del país. Mereixen tot el nostre reconeixement i la representació d’ahir va ser una mostra més del coratge que els ha fet convertir un projecte impossible en una realitat.

Aquest diumenge a les 18h encara sou a temps de veure Macbeth a la Faràndula de Sabadell. Podeu comprar les entrades aquí. 

Meritxell Tena
Núvol