ClàssicsWeb, el teu espai

Almanac

Cerca de crítiques

Paraules:
Tema:
Inici: Escollir data inici
Fí: Escollir data fi
Ajuda
Publicitat

CRÍTICA

Serenament apocalíptics

3/1/2023 |

 

Programa: El ‘Cant de la Sibil·la'

Lloc i dia:Coves de Montserrat (Collbató)

https://www.elpuntavui.cat/cultura/article/19-cultura/2237397-serenament-apocaliptics.html

No serà l’arti­cu­lista qui inten­tarà res­pon­dre als perquès de la fas­ci­nació sor­gida, al nos­tre país en els dar­rers anys, pel Cant de la Sibil·la, quan, ja fa més d’un any, va inten­tar donar-ne una res­posta amb un lli­bre coes­crit junt a Antoni Gelonch. El cas és que aquest cant va escam­pant-se per la nos­tra geo­gra­fia i, en el pri­mer dia de l’any, va ater­rar a les tel·lúriques i màgiques coves de Mont­ser­rat (Coll­bató) en un for­mat de veri­ta­ble ritual. Inter­pre­tat d’una manera més hieràtica que dramàtica per la joveníssima soprano Kiani-Meron Vilar Cas­ser­res, Ber­nat Puig­do­llers en va rees­criure el text cons­ti­tuint el que podríem ano­me­nar l’apor­tació des del pre­sent. La part de la tra­dició va venir amb el sol­vent Cor Fran­cesc Valls, encar­re­gat d’inter­pre­tar el Cant de la Sibil·la a la cate­dral de Bar­ce­lona, i l’orga­nista Juan de la Rubia, que van apor­tar les res­pos­tes organísti­ques i polifòniques de Bar­to­meu Càrce­res a més de l’obra Al jorn de judici de Ber­nat Vivan­cos. La presència de Gener Salicrú (duduk) i el so pun­tual de cam­pa­nes van con­tri­buir a gene­rar un ritual de fili­ació New Age car­re­gat del mis­teri i de la màgia ja no només del mateix cant, sinó també per l’emplaçament a l’inte­rior de les coves. Aquest emplaçament anhe­lava, segons la direcció d’Ange­lina Esteve, retro­bar l’espai pri­mogènit d’on van sor­tir les sibil·les de l’anti­gui­tat i que ara, en temps distòpics, ens cal rein­te­grar en el nos­tre ima­gi­nari. És evi­dent que aquesta sibil·la de Mont­ser­rat ha vin­gut per que­dar-se i que caldrà ajus­tar-ne ele­ments com ara l’absència de dra­ma­tisme d’un text que, al cap i a la fi, parla de la fi d’un món que veiem cada cop més pro­pera. Se’ns diu que l’aposta és una apel·lació a la nos­tra pròpia consciència. Si és així, bo seria que a la fi de la inter­pre­tació es guardés, en el futur, un sepul­cral silenci, a les entra­nyes de Mont­ser­rat, després de la inter­pre­tació. A ben segur que el resul­tat en seria un altre. En tot cas, el resul­tat actual va ser l’asso­li­ment d’una dimensió de sere­nor apo­calíptica.


ORIOL PÉREZ TREVIÑO
El Punt/Avui

Catclàssics, música clàssica de Catalunya a internet