Cerca de crítiques

Enquesta

Càlida estrena de la temporada d'Ibercamera

21/11/2023 |

 

Programa: Ibercamera: Orquestra Nacional de Lió

Lloc i dia: Auditori de Barcelona

https://www.llegir.cat/2023/11/critica-del-concert-de-pinchas-zukerman-i-olga-sitkovetsky-de-la-temporada-ibercamera/

El violinista Pinchas Zukerman i la pianista Olga Sitkovetsky van interpretar Beethoven a L'Auditori sota la direcció de Nikolaj Szeps-Znaider.

Tret de sortida de la temporada d’Ibercamera en el seu 40è aniversari amb una vetllada dedicada a l’obra de Beethoven. Tot i estar programada Maria João Pires per interpretar la Sonata Primavera, la intèrpret s’ha vist obligada a cancel·lar diversos concerts per recomanació mèdica. La va substituir Olga Sitkovetsky, amb el popular Pinchas Zuckerman a càrrec del violí. El plat fort va ser, però, una 9a Simfonia dirigida per Nikolaj Szeps-Znaider al capdavant de l’Orquestra Nacional de Lió, l’Orfeo Català i un conjunt de solistes a l’alçada de les circumstàncies, destacant la soprano sueca Miah Persson.

L’israelià Pinchas Zukerman, de reconeguda trajectòria (va passar per la Juiliard School), va oferir una lectura càlida, professional i alegre de la Sonata Primavera (la primera sonata on Beethoven va trencar amb l’estructura clàssica del format, afegint-hi un curt scherzo a l’organització habitual, que consistia en tres seccions: una ràpida, una lenta, i de nou una ràpida). Zukerman va transitar amb confiança i entusiasme els diferents moviments, fent ús del seu domini tècnic per pintar els volums de les línies melòdiques, emulant un artista que empra brotxes i pinzells de diferents amplades per representar la realitat amb detall.

Sense aspirar a inventar la sopa d’all, el Beethoven de Zukerman va ser sòlid i càlid, amb una Sitkovetsky de calibre similar: el seu piano va sonar dolç i rigorós, també càlid i immersiu i capaç de representar albes i capvespres des d’una tècnica que, anclada en una tradició potser un pèl distant, no deixava de captivar. El millor moviment dels dos artistes va ser, segurament, el rondo que tanca la peça, farcida de dinamisme, contrastos i bona coordinació.

 

 

Més interessant va resultar encara la 9a Simfonia, que va rebre una ovació final plena d’entusiasme. L’Orquestra Nacional de Lió potser no entri al top vint de les millors orquestres del món, però moltes virtuts se li poden adjudicar a un conjunt que, dirigit per Nikolaj Szeps-Znaider, va poder fer front amb dignitat a una de les obres més interpretades i abusades dels nostres temps. La formació francesa va poder assolir efectes de gran solidesa i impacte des de l’allegro inicial fins el presto final, oferint tempi vertiginosos i sense escatimar vigorositat.

Potser van resultar una mica estridents els violins al primer moviment, però el volum elevat va ser una de les característiques de la representació. El director danès va realçar sobretot els aspectes marcials i dramàtics d’aquest magnum opus beethovenià, sostenint el temps en un agut majestuós a l’últim moviment («Un der Cherub steht vor Gott», «I el querubí és davant de déu») i amb un Orfeó Català tornant a confirmar que és una de les formacions musicals catalanes de les que ens podem sentir més orgullosos.

Els quatre solistes van contribuir també perquè la nit fos especial, destacant pel seu volum (Miah Persson, soprano, i Gábor Bretz, baix), capacitat expressiva (Persson, de nou) i solidesa tècnica (els ja mencionats més Virginie Verrez, mezzo, i el tenor Dovlet Nurgeldiyev). Molts elements van funcionar, doncs, en aquesta inauguració de temporada d’Ibercamera a L’Auditori. Si hi ha res que es podria eliminar, però, van ser els estossecs i els mòbils, tot i que durant la 9a van reduir-se. I, si hi ha espai per a una petició, demanem que Persson, qui fa poc venia al Festival Life Victoria, esdevingui una de les veus habituals de les nostres temporades. 

Albert Mena
Llegir.cat