ClàssicsWeb, el teu espai

Almanac

Cerca de notícies

Paraules:
Tema:
Inici: Escollir data inici
Fí: Escollir data fi
Ajuda
Verso

NOTÍCIA

Una ‘Tosca’ verista i autèntica torna al Gran Teatre del Liceu

7/3/2014 |

 

Sondra Radvanovsky iAmbrogio Maestri (Tosca i Scarpia al primer repartiment) durant un assaig. © Antoni Bofill

Sondra Radvanovsky i Ambrogio Maestri (Tosca i Scarpia al primer repartiment) durant un assaig. © Antoni Bofill

Tosca de Giacomo Puccini, una de les òperes més emblemàtiques i conegudes del gènere, torna al Gran Teatre del Liceu en una nova producció que s’estrena a Barcelona, coproduïda pel Gran Teatre i pel Teatro de la Maestranza, que n’han encarregat al murcià Paco Azorín –format a l’Institut del Teatre de Barcelona– l’escenografia i direcció d’escena.

En paraules del mateix director d’escena, aquesta proposta escènica està absolutament supeditada al protagonisme absolut dels intèrprets, al servei dels quals es posa una escenografia que vol mostrar una Tosca fidel als cànons i sense cap idea transgressora. Tanmateix, Azorín ha volgut mostrar la història original de Victorien Sardou i adaptada al llibret operístic per Giacosa i Illica des de diferents punts de vista, tot guiant l’espectador a través de la història cap al terreny dels sentiments i les emocions, que és, finalment, el centre de la història creada en el pla musical pel magistral talent de Puccini. Així doncs, si la música recrea a la perfecció el món de les emocions en què es veuen envoltats els tres protagonistes de l’acció –Tosca, Scarpia i Cavaradossi–, Azorín ha creat una escenografia en tres espais, un per a cada acte, en què l’espectador anirà del pla més realista del primer acte, a l’expressionista del segon acte i, finalment, el simbolista del tercer acte. D’aquesta manera, l’espectador de Tosca –un d’aquests títols que, segons Azorín, tothom coneix i sap com vol veure representat– podrà endinsar-se en el drama a través de l’anècdota que mostra el primer acte, l’univers profund i fosc del poder –encarnat en la figura d’Scarpia i el seu hàbitat– en el segon i, ja en el tercer acte, l’univers de l’amor i la llibertat mitjançant la mort.

Per a tot això, l’actuació dels tres protagonistes de l’òpera és fonamental. Azorín ha assegurat haver-se recolzat molt en el gran talent dels cantants –alhora grans actors– per construir els personatges de l’òpera, que en cadascun dels tres repartiments donarà peu a una versió diferent de la mateixa òpera, ja que el director d’escena ha donat plena llibertat als cantants per construir els personatges respectius partint de les seves pròpies idees i suggeriments, una oportunitat que tant Sondra Radvanovsky com Ambrogio Maestri (Tosca i Scarpia al primer repartiment) van agrair especialment. A més, els cantants se situaran molt a prop del públic per tal que es generi una sensació de proximitat entre públic i escena, i fer així encara més colpidora i verista l’acció.

Al seu torn, Paolo Carignani, que descriu aquesta Tosca com un autèntic thriller en què l’espectador novell va seguint la trama amb una tensió constant fins al final de l’acció, descriu l’obra com “l’òpera perfecta” per la combinació de moments de força dramàtica amb moments de gran intimitat i l’ús que Puccini fa dels instruments per crear atmosferes emocionals i descriptives, com per exemple l’arpa en els moments més delicats i amorosos, les dissonàncies per fer aparèixer el ganivet de Tosca o les campanes que Puccini va recrear en la matinada de Roma, en la línia verista que té aquesta òpera de Puccini i que tant va sorprendre en l’estrena a Roma el 14 de gener de 1900.

Paco Azorín signa l’escenografia i la direcció d’escena d’aquesta producció de Tosca. © Antoni Bofill

Paco Azorín signa l’escenografia i la direcció d’escena d’aquesta producció de Tosca. © Antoni Bofill

En la presentació, Sondra Radvanovsky va destacar la dificultat d’aquesta Tosca per la gran càrrega física i realista que conté la producció actual, així com la responsabilitat que implica el gran nombre de sopranos que han fet autèntiques creacions d’aquest mateix personatge –Com Callas o Caballé– abans que ella. Tot i això, no va amagar la satisfacció per la llibertat creativa que Azorín ha donat als cantants, i una més que evident complicitat amb el baríton italià Ambrogio Maestri, que encarnarà el baró Scarpia, un personatge ben diferent del còmic Dulcamara que el va acreditar la temporada passada com el millor cantant masculí, segons la crítica barcelonina. Maestri va destacar la diferència que existeix entre els rols de baríton creats per Verdi i els de Puccini, per la lògica musical dels primers i la intuïció musical que requereixen els segons, fet que, no obstant això, els fa més teatrals. Així mateix, Maestri va comentar també l’exigència física del seu rol i les dificultats que implica el moment de la seva mort, en què ha de controlar la respiració per no fer-se massa evident a ulls dels espectadors, fins que pot regular-la gràcies, també, a la música que segueix la mort d’Scarpia, que el relaxa.

Aquesta Tosca que, segons Paco Azorín, és una òpera sobre la llibertat dels artistes –al capdavall Tosca és una cantant i Cavarodossi un pintor– i la tirania del poder, aquí exemplificada en el personatge d’Scarpia –cap de la policia– i tota la parafernàlia religiosa que l’envolta, es podrà veure al Gran Teatre del Liceu del 8 al 25 de març en un total de quinze funcions. En el primer dels repartiments –que és el que oferirà l’estrena de la producció el 8 de març–, hi actuaran Sondra Radvanovsky com a Tosca, Ambrogio Maestri com a Scarpia i el tenor Jorge de León com a Cavaradossi, en substitució de Riccardo Masi, que ha cancel·lat la seva participació a les funcions dels dies 8, 11 i 14 de març per malaltia.

Les altres “Tosca” seran les sopranos Martina Serafin i Fiorenza Cedolins, mentre que Cavaradossi s’escoltarà també en les veus d’Alfred Kim i José Ferrero, que assumirà les funcions dels dies 9, 12 i 15 de març inicialment destinades a Jorge de León, i el d’Scarpia en la d’Scott Hendricks i Vittorio Vitelli. El personatge d’Angelotti, l’interpretaran Vladimir Baykov i Alessandro Guerzoni; el d’Spoletta, Francisco Vas i José Manuel Zapata, mentre que Valeriano Lanchas serà el sagristà. Tots actuaran amb l’Orquestra i el Cor del Gran Teatre del Liceu i el Cor Infantil Amics de la Unió de Granollers, que dirigeix Josep Vila i Jover.

L’òpera es retransmetrà en directe per Catalunya Música l’11 de març a les 20 h i per Radio Clásica de RNE el 20 de març a les 20 h.


Revista Musical Catalana

Catclàssics, música clàssica de Catalunya a internet Amb el suport de