-¿És cert que en la seva obra Ca­talunya 1714 ha incorporat el crit d''in-inde-independència'?

-Hi ha un ostinato en la percussió que reprodueix aquest ritme. Però com que en la versió final de l'obra hi vaig afegir un cor, també ressona en les veus dels cantants. Bé, de tots aquells que ho sentin, perquè jo no obligo a ningú a cantar-lo. L'obra culmina amb una barreja del sentiment popular actual i part d'Els segadors a la coda final.

-¿L'independentisme arriba a la música simfonicocoral?

-Es tracta d'una obra èpica que reflecteix el que vaig sentir després d'anar a la manifestació de l'11 de setembre del 2012. Va ser una cosa digna de recordar pel civisme i l'esperit festiu que hi regnava. No hi havia gent enfadada sinó gent il·lusionada.

-¿L'obra recorre la història de Catalunya des de la derrota davant Felip V fins avui?

-Així és. És una peça èpica que consta de vuit parts. Arrenca abans del 1714 i acaba en els nostres dies. Espero arribar al cor de l'espectador perquè és molt emotiva. Les parts antigues es basen en melodies de l'època, tant borbòniques, reflectides en els metalls, com catalanes, que interpreten les fustes i els instruments de vent, de so més feble, perquè va ser una guerra desigual.

-¿Per què no s'estrena l'11-S?

-Ja m'agradaria, però l'OBC està de vacances llavors. Però el 10 de setembre la tocarà la Jove Orquestra dels Països Catalans.-La incorporació del cor va ser posterior a la creació de l'obra. ¿Quantes veus requereix?

-Com més millor. Llàstima que en aquestes dates molts cors amateurs ja no disposen de temps, molts estan de vacances. En l'estrena de demà comptarem amb unes 80 veus aproximadament.

-Vostè, que sempre ha presumit de catalanitat, ¿què és el que més el sorprèn de la situació actual?

-La iniciativa dels ciutadans de Cata­lunya, que és brutal. Ja ho van demos­trar a la Renaixença. Tot i perdre la guerra de 1714, al segle XVIII i XIX Ca­talunya, encara amb l'opressió d'Espartero, Isabel II i els successius governants d'Espanya, va encapçalar la revolució industrial i sempre va ser puntera. Aquesta iniciativa, aquest esperit és el que he volgut reflectir en la meva obra Catalunya 1714.

-¿Resistència positiva?

-La història demostra que sabem tirar endavant tot i els cops.