François Bou se’n va. Deixa la gerència de l’OBC, la seva direcció artística i aquesta tasca a favor de la qualitat i la internacionalització que han dut l’orquestra a un punt interessant: el de valer-se per si mateixa una vegada explotada la marca Barcelona (fora se la coneix per Barcelona Symphony) i ser per exemple convidada a tocar demà a la 50a edició del prestigiós Bratislava Music Festival. I se’n va, diu Bou, perquè ja són cinc anys i perquè se li presenta una oportunitat de creixement professional com a director general de l’Orquestra Nacional de Lilla. De l’orquestra i la seva sala, un auditori nou –“amb la millor acústica de França”, assegura– on obrarà d’administrador i programador en lliure i total coherència. Res a veure, vaja, amb aquesta tricefàlia col·laborativa amb què es gestiona L’Auditori des que es va despatxar Oriol Pérez Treviño per ús indegut de la targeta de crèdit de la casa. Bou se’n va. Cosa que deu haver enutjat i molt Kazushi Ono, el titular de l’orquestra a partir del setembre del 2015. Va ser el francès qui el va fitxar, amb condicions econòmiques gens desfavorables per a L’Auditori. El projecte s’ho valia i al mestre japonès se li acabava una etapa a l’Òpera de Lió. Bou el va convèncer, però ara ell se’n torna a França. S’instal·la a Lilla, a una hora de París i a mitja de Brussel·les, a un pas de Valònia i Flandes, encara que conservarà el seu pis a Barcelona. I vindrà el 9-N, a votar si és possible, perquè entre les coses que ha entès, assegura, hi ha les raons d’aquest país. “Sóc un nou català”.

“El projecte amb Ono està encarrilat i continuaré treballant amb ell sobre les temporades properes”, afegeix amb cara de desitjar tornar abans potser d’anarse’n. Barcelona li agrada. I l’OBC també. “El procés de projecció de l’orquestra és llarg –diu–, necessita temps i constància. Trigarem encara uns anys a exportar-la al nivell que es mereix i espero que el procés continuï després de la meva marxa”. De moment “estem al mercat”: els honoraris de l’OBC a Bratislava són de 35.000 euros (caixet gens menyspreable però lluny dels 80.000 o 110.000 euros del Mariinski de Gergiev), i amb tot, a l’orquestra li surt a pagar 58.000 en viatges i dietes. Ho explica Valentí Oviedo, el nou i sempre transparent gerent de L’Auditori. Després hi ha els plans futurs: Bou deixa projectes de gira per Centreeuropa (2017), la Xina (2018), el Japó dels Jocs Olímpics (2019)... deixa el camí sembrat al Sud de França, convenis amb les orquestres de Tolosa de Llenguadoc i Lió i, alerta!, un projecte simfonicoteatral amb al festival Paris Quartier d’Été. Però Bou se’n va. La persona que el substituïrà està entre els 30 currículum que ha rebut L’Auditori, cinc d’ells d’estrangers (Itàlia, Alemanya, França, Bèlgica i Mèxic). La convocatòria s’ha tancat i ara toca decidir, cosa que es produirà si tot va bé a mitjans de novembre. Segons Joaquim Garrigosa, director de la casa, es necessita algú “integrat a l’equip de programació de L’Auditori”, que sàpiga portar un equip humà “nombrós i no sempre fàcil” i que alhora sigui solvent en el terreny artístic per garantir qualitat i internacionalització. Tot i que el principal vistiplau l’hauria de rebre del matexi Ono, ja que a ell li ha passat ara L’Auditori la patata calenta (responsabilitat, li diuen) de dissenyar les temporades de l’OBC. Disposarà de temps, ganes i humor, el mestre? Ja ho veurem.