Jordi Savall (Igualada, 1941) va rebre ahir la Medalla d’Or de la Generalitat, en un acte celebrat al Saló de Sant Jordi del Palau de la Generalitat, que va començar amb una glossa de Jaume Cabré. “T’agraeixo que hagis volgut buscar l’infinit, que l’hagis trobat i que l’hagis volgut compartir”, va dir Cabré. La Medalla d’Or valora “la destacada trajectòria musical” de Savall i “la seva contribució de primer ordre a la cultura i la civilitat”. El músic d’Igualada va agrair la distinció perquè “representa el reconeixement a una feina feta durant molts anys”.

Visiblement emocionat, Savall va començar el seu discurs recordant els seus orígens: la mare que li cantava cançons de bressol; el pare, “un republicà que va quedar ferit a Igualada” i que li va donar suport quan va decidir tocar el violoncel; els mestres, els fills i, esclar, “l’estimada Montserrat Figueras”. També va rememorar els temps en què estudiava violoncel, “vuit hores al dia”, i treballava a la fàbrica. “Mark Twain va dir que hi ha dos moments essencials a la vida: quan naixem i quan entenem per què hem nascut. Jo ho vaig entendre quan vaig tenir el violoncel a les mans”, va explicar Savall, que també va elogiar tots els músics que l’han acompanyat des que va crear el grup Hespèrion XX l’any 1974 i va començar a endinsar-se en la música antiga.

Precisament la música va centrar la primera part del discurs. Va defensar que “no hi ha música antiga, sinó partitures antigues” i que “la música només existeix quan un cantant o un músic la toca”. Tanmateix, i d’acord amb una filosofia que no aïlla el fet artístic, Savall va destacar la importància de l’educació. “La música crea harmonia i consens. Hauria de ser una de les bases fonamentals de l’educació. En una classe de música no hi ha intolerància ni racisme, perquè es canta i es toca plegats”, va afegir. Tampoc no va deixar de banda la dimensió social de l’art. “L’art ha de ser útil per a la societat. L’art per l’art no és útil. Quan fem música contribuïm al benestar de les persones que escolten aquesta música, i a l’harmonia d’un món en crisi on hi ha més guerres i més refugiats que mai”. Savall també va insistir en la necessitat que la cultura tingui el suport d’“un món econòmic globalitzat que defuig aquesta responsabilitat”. “Sense cultura els pobles no poden evolucionar de manera civilitzada”, va dir. I recordant la diagnosi de Hannah Arendt segons la qual el gran desafiament del món després del 1945 seria “el problema del mal”, va afegir: “Hem de ser capaços de dialogar, d’evitar la violència, la incomprensió i el fanatisme”.

Desobeir les lleis injustes

Cap al final del seu parlament, Savall va tenir unes paraules per al present del país. “No és la meva feina donar consells, però m’agradaria dir que tenim el deure de defensar la nostra cultura i lluitar perquè les persones tinguin la capacitat de decidir el que ens convé per al futur”, va dir abans d’acabar citant Gandhi: “Quan una persona decideix desobeir les lleis injustes cap tirania no podrà sotmetre-la. Ens en sortirem”.

Després dels aplaudiments, va arribar el torn del president Mas, que va començar agafant al vol unes paraules del músic. “Deia Savall que la música crea consens. En aquests dies haurem de posar més música i escoltar més música”, va dir, i tot seguit va filar un reconeixement a la figura de Savall. Mas va reconduir l’elogi, primer cap al segle XVIII i després fins al present. “Entre aquestes parets es van reunir els tres braços de les institucions catalanes l’any 1713. Van discutir si es mantenien ferms. Al final, després de molts debats, com sempre, van decidir resistir. I no només resitir -va insistir Mas-. Resisitir i construir”.

El president va reconèixer Savall com un home amb “mentalitat constructora més enllà de les fronteres i les línies divisòries”. També va destacar que Savall es “mullés” a favor del dret a decidir pacíficament signant un article publicat pel diari britànic The Independent.