ClàssicsWeb, el teu espai

Almanac

Cerca de notícies

Paraules:
Tema:
Inici: Escollir data inici
Fí: Escollir data fi
Ajuda
Verso

NOTÍCIA

Joyce DiDonato: «L'òpera, com l'art, ha de reflectir la realitat»

20/12/2014 |

 

Joyce DiDonato, ahir, al Gran Teatre del Liceu.

Joyce DiDonato, ahir, al Gran Teatre del Liceu.

La mezzosoprano nord-americana Joyce DiDonato (Prairie Village, Kansas, 1969) -que acaba d'adquirir un apartament a Barcelona, per on es desplaça en bicicleta- torna per tercer any al Liceu per Nadal. Després del seu últim triomf amb Cendrillon, a partir de demà assumeix el rol principal de Maria Stuarda, de Donizetti. Interpretar la reina d'Escòcia és una autèntica prova de foc. A l'exigència vocal del bel canto s'uneix la dificultat d'interpretar una dona que ha d'assumir el seu terrible destí després d'enfrontar-se amb la seva rival, Isabel I de Inglaterra, paper que al Liceu assumeix la valenciana Silvia Tro Santafé.

-¿El més difícil de Maria Stuarda?-Tot. Cada nota i cada paraula importen, ja que és un personatge que està entre la vida i la mort. És molt intens i he d'estar molt atenta a la vocalitat, la dicció, la manera d'actuar... És esgotador perquè passa per moments d'ansietat, nervis i molta tensió. És un repte, el rol més difícil a què m'he enfrontat.

 

-I vostè hi ha deixat la seva empremta, com abans ho van fer Montserrat Caballé i Janet Baker, per exemple.

-Bé, això són paraules majors. L'important és fer teu el rol, donar-li la teva pròpia personalitat.

-¿Com ho aconsegueix?-Al principi només em centro en el que va escriure el compositor. És un assumpte entre ell i jo. Només quan ja l'he fet meu m'interessa veure què hi han aportat altres cantants.

 

-¿Agradarà al públic aquesta versió dirigida escènicament per Patrice Caurier i Moshe Leiser, i estrenada a Londres aquest estiu?

-Això jo no ho puc dir. És una producció diferent. No hi ha el típic decorat d'estil Tudor. La posada en escena és actual i està ambientada en els nostres dies. Només hi ha dos personatges que vesteixen d'època: la reina Isabel i jo.

-Sembla que li agrada.-Sí, perquè té sentit. Amb aquest vestuari incòmode i sumptuós es mostra la presó en què viuen aquestes dues dones, dues reines que representen dues creences diferents obligades a complir un deure que coarta la seva llibertat. El desfasament en el vestuari també contribueix a ressaltar que el conflicte transcendeix l'època en què transcorre.

 

-Molta gent segueix sent decapitada avui dia per desgràcia.-És que el món no ha canviat tant. El meu personatge es posa de genolls esperant ser executada. Aquesta imatge no és nova. L'hem vist moltes vegades en les notícies. Jo vull entendre per què segueixen passant aquestes coses, per què la policia dispara als EUA contra gent innocent, per què hi ha islamistes radicals que decapiten els seus enemics ara igual que passava fa segles.

 

-¿Aquesta és la finalitat del muntatge?-L'òpera com l'art ha de reflectir la realitat que ens envolta per ajudar-nos a comprendre-la. Ha de transmetre coses i empatitzar amb la gent, si no, no és art. La grandesa de la música resideix a connectar amb el públic, a fer-lo sentir i pensar. Per això ara que les retallades s'acarnissen especialment amb les arts les hem de defensar: són vitals.

 

-Sempre ha estat una fèrria defensora de l'ensenyament musical.-És que la música és bàsica. Ens ensenya a pensar, ens fa raonar, escoltar... Eliminar-la o restringir-la significa coartar les possibilitats de desenvolupament de l'ésser humà, ens converteix en éssers cada cop més fàcils de controlar.

 

-És el primer cop que ve al Liceu i Joan Matabosch no hi està al capdavant. ¿Com ha trobat el teatre?

-El tracte amb la gent és el mateix. No ha canviat res. Estic encantada al Liceu. Aquí dins les coses semblen iguals, a la Rambla, no.

-¿A què es refereix?-Abans des del meu camerino veia gent actuar al carrer però ja no hi ha ningú. ¿On han anat a parar els artistes que actuaven a la Rambla? La seva gràcia i la seva frescor era un dels trets distintius de Barcelona. Sense ells la ciutat s'assembla més a qualsevol altre lloc.

 

-Expliqui'm alguna cosa sobre Great Scott, que Jake Heggie ha compost per a vostè i que estrenarà el 2016.-És una obra molt divertida que parla de l'òpera amb humor, una comèdia amb llibret de Terrence McNally. Parla d'una diva que torna a la seva ciutat per ajudar una companyia en dificultats amb què estrenarà una òpera caiguda en l'oblit.

MARTA CERVERA
El Periódico de Catalunya

Catclàssics, música clàssica de Catalunya a internet