La soprano ucraïnesa Olga Kulchynska ha guanyat el premi de cant Francesc Viñas en la seva edició del 2015, segons el veredicte d'un jurat presidit per la nova directora artística del teatre del Gran Teatre del Liceu, Christina Scheppelmann. El jurat, a més, el formaven nou professionals de la gestió operística i tres excantants, un d'ells Enedina Lloris, guanyadora de l'edició del 1983.

Amb un Liceu amb la platea i l'amfiteatre força plens, va començar la prova final que reunia els disset cantants que van estar seleccionats en diverses proves entre els sis-cents inicialment inscrits. Cadascun interpretava dues peces líriques i la guanyadora va escollir l'ària de Marfa de La núvia del tsar de Rimsky-Korsakov i No word from Tom de The Rake's progress de Stravinsky. Se li va agrair que cantés unes peces poc freqüents en els concursos, en els quals s'acostumen a interpretar obres més trillades. La Kulchynska les va cantar molt bé, amb tots els recursos tècnics assumits i una dicció clara, pronunciant tant el rus com l'anglès a la perfecció.

El segon premi va ser ex-aequo per al baix bielorús Anatoli Sivko i per al tenor americà Benjamin Bliss. El baix, en l'edició de l'any passat, va rebre la borsa d'estudis Mercedes Viñas per a un jove cantant i ha demostrat que va ser ben aprofitada perquè és el que es va endur l'ovació més gran del públic. Vivia molt el que cantava, en especial la Cavatina d'Aleko de Rakhmàninov. En l'altra peça,la seva dicció italiana grinyolava una mica. El tenor va cantar l'ària Dies bildnis de La flauta màgica de Mozart i, sorprenentment, en castellà correcte, una ària de sarsuela, la Bella enamorada, d'El último romàntico de Soutullo i Vert. Tot ho va fer de manera natural, sense esforç aparent i amb bon gust. El curiós és que el premi a la sarsuela, ofert pel Teatro Nacional de la Zarzuela, en forma de contracte, se'l va endur un altre tenor americà, Andrew Owens, amb una veu petita, que va interpretar la mateixa ària venent, però, millor els aguts. L'import del tercer premi s'havia acumulat per a l'ex-aequo del segon i, per tant, es va saltar al quart premi, que va ser per a un tenor coreà, Beomjin Kim, que va cantar més lligat l'ària Ah, lève toi soleil del Roméo et Juliette de Gounod que no pas el Che gelida manina de La Bohème de Puccini, en què li traspuava l'esforç després de cada agut. El cinquè premi va ser per a un altre tenor dels EUA, Matthew Grills, amb una veu molt ben col·locada que va oferir àries de Rossini i Smetana, i el sisè premi va ser per a una soprano russa, Galina Averina, que va cantar molt controlada, a la perfecció, àries de Bellini i Thomas. L'Averina i el ja citat Sivko es van endur els premis del públic com a millors cantants.

Un cas peculiar va ser la de la soprano americana Lauren Michelle, que amb la veu més bonica i més temperament era una autèntica Traviata, i li van atorgar una borsa de perfeccionament a Itàlia, potser per acabar d'arrodonir algun aspecte en la modulació de la veu. Va contrastar amb una sud-africana, Sarah-Jane Brandon, ja que ambdues van cantar les mateixes àries de Mozart, Come scoglio, on fins i tot les més grans cantants s'estavellen, i la È strano de La Traviata. La Brandon se'n va sortir prou bé de la mozartiana, però en canvi el seu aspecte que vessava salut i joventut no s'adeia amb el malaltís personatge de Violeta Valéry. Tots els cantants van ser assistits per experts pianistes, però em permetria destacar la rellevant actuació de Ricard Estrada en les seves dues intervencions. Si en la final van cantar amb piano, avui, en la tarda de diumenge, lluiran amb acompanyament orquestral.