-¿Què representen per a vostè els tres cicles de Schubert en temporades consecutives a BCN ?

-Una aventura. Cada un és com una muntanya, un cim molt alt que s'ha d'escalar. Schubert va escriure La bella molinera dins de la vintena, i Viatge d'hivern i El cant del cigne gairebé al final del seu curta existència, ja que va morir quan tenia poc més de 30 anys.

-¿Quin és el tret distintiu del compositor en aquestes obres?

-Els lieder de Schubert són molt personals. Schubert estableix una comunicació que va de cor a cor. En aquest sentit és molt diferent de Bach. En les passions de Bach la música pot ser molt íntima però és música per escoltar en públic. En canvi, la de Schubert és música privada, és com si et digués coses a l'orella, només per a tu.

-Ja...

-És com si et parlés un amic. La seva música és completament diferent de la de Beethoven que també és interessant i profunda. Però mentre Beethoven t'explica el cosmos, Schubert concentra el cosmos en si mateix. Ell és molt més pròxim.

-¿Quant de vital té la seva experiència de cantar Schubert?

-Per poder comunicar el que cantes has de poder entendre-ho. L'experiència és un grau, evidentment. Si has estimat i has patit per amor entendràs millor el que Schubert i Müller, el poeta, volien expressar a través de La bella molinera.

-La seva carrera s'ha desenvolupat bastant al marge de l'òpera. ¿El preocupa?

-No. M'he concentrat en altres coses. Tinc una veu especial, no és mainstream perquè no puc cantar Wagner ni tampoc Puccini. Hi ha poc repertori per a mi. Però he cantat el capità de Billy Budd, de Britten. I m'agradaria interpretar algun dia Mort a Venècia i Peter Grimes.

-¿Quins projectes l'esperen a part del cicle de lieder al Palau?

-Aquest estiu interpretaré el díptic de Harrison Bristwistle The Cure/The corridor. El 2017 cantaré Written on the skin, de George Benjamin. I l'austríac Thomas Larcher escriu una peça per a mi. L'òpera contemporània és una de les meves cartes.