L’ensemble CrossingLines. © Anna Madrid

Helmut Lachenmann és un dels compositors vius més importants de final del segle XX a Europa. El seu tractament del so, l’exploració meticulosa de les possibilitats dels instruments i les idees i relacions úniques que aquestes possibilitats comporten l’han convertit en un dels principals exponents i creador del terme “música instrumental concreta”. El 2015, Lachenmann complirà 80 anys.

L’ensemble CrossingLines –que dirigeix Luis Codera Puzo– ret homenatge a aquest compositor imprescindible amb un concert el proper dissabte, 30 de maig, a les 21 h, a l’Arts Santa Mònica, amb la intenció de corregir l’habitual manca de difusió que el compositor alemany té al nostre país. L’actuació inclou dues peces importants de la trajectòria del compositor: Interieur I, una partitura extremadament rica per a equip de multipercussió, i Allegro sostenuto, per a trio de clarinet, cello i piano, una de les seves obres més cabdals i fonamentals.

Amb la voluntat de contextualitzar el repertori del concert al públic assistent i donar-li eines d’escolta, CrossingLines farà una sessió d’introducció a la música del compositor a la sala d’actes del centre una hora abans del concert (20 h). En aquesta sessió es donaran exemples concrets de la música del compositor i s’interpretarà en viu la peça Pression, per a violoncel sol. La sessió estarà orientada d’una manera dinàmica, centrada no tant en la perspectiva històrica, sinó en la pura escolta: com el concert es pot enriquir gràcies a una informació prèvia i a una explicació concreta dels elements particulars de l’escriptura de Helmut Lachenmann.

Parlem amb Luis Codera Puzo, director del CrossingLines Ensemble per conèixer amb més detall en què consistirà el concert del dia 30 i també l’actualitat professional del grup.

Quines són les aportacions musicals de Lachenmann que el fan un eix imprescindible en la música del segle XX?

Lachenmann és conegut com el creador i màxim exponent de la “música concreta instrumental”, corrent que ha provocat una notable influència a favor de l’exploració instrumental i tímbrica dels instruments. Tot i això, jo crec que la seva aportació més gran, més que influenciar tota una generació, és l’elevadíssim grau de rigor artístic i l’exhaustiu nivell de preparació i implicació amb què ha treballat la seva música. Com a director artístic del grup, mai no havia treballat un programa que mostrés un tan gran nivell de profunditat.

Helmut Lachenmann

Què hem d’entendre per “música concreta instrumental”?

Una música que parteix de la base que pot ser emprat qualsevol element sonor, la qual cosa inclou no tan sols els sons habituals de l’instrument, sinó també el produït per qualsevol tècnica no convencional amb resultats sonors nous. En la música de Lachenmann és tan important el resultat sonor, com la manera com es produeix el so. L’ús de formes alternatives de produir sons fa que l’oient sigui conscient de les condicions materials en què aquests sons s’han creat. La vàlua de Lachenmann resideix a saber relacionar tot aquest nou món de sons i poder-hi construir una nova lògica, tot proposant-ne una nova escolta.

En el concert d’aquest dissabte es proposa un tipus de concert amb explicacions que permetin a l’oient entendre millor la música que es presenta. Creu que tota la música que coneixem com a “contemporània” requereix una explicació prèvia abans de ser escoltada a fi de comprendre-la? O bé és que això seria necessari per a tots els gèneres i estils musicals?

No crec que cap música requereixi una explicació. Les sessions que fem abans del concert serveixen per donar eines a l’oient a fi que després pugui gaudir millor del concert, però no ho veig com un requeriment. A CrossingLines som conscients que la música que proposem té elements no habituals que poden provocar sorpresa en la gent que no hi està acostumada. Aquesta sorpresa és un element fantàstic i valuós, i en les sessions només intentem donar algun element per poder ubicar-la, perquè pugui ser ben rebuda, la qual cosa implica normalment trobar-hi algun tipus de sentit. Juntament amb activitats pedagògiques i classes, CrossingLines fa sistemàticament tot tipus de projectes que van en aquesta línia. Ens importa molt l’escolta de la gent, hi tenim molta cura.

Crossinglines té una activitat constant en la programació musical barcelonina, amb presència al Sampler Series, Festival Mixtur, Festival de Huddersfield en cooperació amb L’Auditori… Quins són els propers projectes?

Aquesta temporada l’acabarem amb una sèrie de concerts/esdeveniments en què CrossingLines i altres músics i compositors col·laborarem en un experiment sobre una massa de so constant, un drone, que mostrarem en diversos espais de la ciutat. Al juliol enregistrarem a l’Auditori de Saragossa un monogràfic de Morton Feldman, compositor que hem programat cada temporada i que ha estat important per a nosaltres. La temporada 2015-16 CrossingLines multiplicarà la seva difusió nacional i internacional amb moltes activitats. A Barcelona, el grup seguirà endavant amb la presència a diverses sales de la ciutat, on continuarà realitzant diverses propostes a l’Arts Santa Mònica, i un concert important a l’Auditori de Barcelona amb peces de compositors joves de l’escena internacional, amb encàrrec a la compositora italiana Clara Iannotta. Més enllà de Barcelona, CrossingLines realitzarà un concert a Mallorca en col·laboració amb l’associació Placa Base, un important concert al principal festival de música de nova creació a Suècia, el Sound of Stockholm, i dos concerts que tindran lloc a París i a Aarhus (Dinamarca), amb música del compositor valencià Manuel Rodríguez Valenzuela.

És possible, avui dia, viure de l’activitat musical del grup?

A Catalunya no és possible, però volem intentar-ho. El grup està tenint un reconeixement creixent entre el públic, l’entorn especialitzat i les institucions que treballen amb nosaltres, i creiem que és un projecte molt valuós que pot ser una gran mostra cultural del que està passant a Barcelona. Si una cosa tenen en comú els grans grups europeus de música contemporània, és que hi ha un suport institucional molt gran de la ciutat o la regió on es desenvolupen, perquè formen part de la ciutat, són un bé cultural que cal preservar i del qual estan orgullosos. No són només un grup, sinó una institució cultural i administrativament consistent. Crec que CrossingLines ha crescut en tots els aspectes artístics i organitzatius que la situació i les nostres infraestructures permeten, però ara el repte és com anar més enllà i implica necessàriament un suport institucional. La meitat del grup viu a Alemanya i Anglaterra, treballant en altres grups, orquestres o altres activitats, i amb les condicions actuals és impossible que CrossingLines pugui ser una base professional suficient que justifiqui que tornin a Barcelona, tot i que ells hi estarien encantats si trobessin la manera de fer-ho mínimament sostenible. Ara per ara les seves qualitats excepcionals estan molt més valorades a fora que no pas a Catalunya. El grup està rebent una molt bona acceptació en l’àmbit internacional, però per construir un projecte que doni el màxim de les nostres capacitats hi ha d’haver un pla més sòlid i regular, que pugui competir amb la resta de grups europeus i que afavoreixi unes condicions que permetin continuar creixent en l’àmbit artístic. Ara mateix som lluny d’una situació institucional d’aquesta mena.

La seva faceta com a compositor també ocupa una part important de la seva carrera. ¿Hi dedica molt de temps?

Certament, la feina del grup m’ocupa un 85-90% del temps; no és la situació que esperava, però com a compositor m’agrada dedicar molt temps a escoltar (que és el que CrossingLines em requereix) i agafar només projectes que realment m’interessen i quan és el moment adequat. Crec que és important ser extremadament selectiu amb les idees i peces que es treballen i estar-hi totalment implicat –quasi obsessionat– amb cadascuna: és l’única manera de no repetir-se o copiar-se. És una mica inviable a nivell professional, però si es pensés en la viabilitat professional, qui seria compositor?

Quins són els seus interessos pel que fa a la composició? Té algun referent?

Els meus interessos actuals també passen per la creació amb sintetitzadors modulars i guitarra elèctrica, elements amb els quals he escrit la música els dos darrers anys i que cada vegada són més importants en la meva activitat com a músic. De fet en CrossingLines faig també d’intèrpret amb mitjans electrònics i guitarra elèctrica, fet que em permet donar sortida regularment a aquesta necessitat, cosa que agraeixo molt. I com a projectes més propers, la increïble pianista Lluïsa Espigolé estrenarà Albedo, que he escrit per a piano i electrònica. El concert tindrà lloc el pròxim 12 de juny a la Fundació Miró de Barcelona. Més endavant el projecte que ocuparà els meus anys vinents serà la composició d’Empor, peça per a tres flautes, tres contrabaixos, tres veus i una veu solista, que serà una peça-concert de 45-50 minuts; s’estrenarà el 2017 a L’Auditori. Relacionat amb el que comentava abans, m’he agafat dos anys de temps i he començat classes de flauta i contrabaix, ja que m’agradaria realment poder aprofundir al màxim en la composició de la peça.