La flegma i l'educació britàniques arriben també a la prestigiosa Royal Opera House, on les esbroncades són molt rares, i més encara en plena funció. Això converteix en extraordinari l'esdevingut en l'estrena d'una nova producció de Guillem Tell, de Rossini, quan els xiulets, crits i picaments de peus de l'audiència van silenciar fins i tot l'orquestra en el tercer acte. La versió era ja per si mateixa massa moderna per al gust d'un públic clàssic de principis d'estiu, amb una barreja d'aficionats locals i turistes de múltiples nacionalitats que en molts casos havien pagat més de 200 euros per les localitats. Però la gota que va fer vessar el got va ser una escena afegida que no figura al llibret original en la qual, mentre toca l'orquestra però no canta ningú, una actriu que representa una noia jove és despullada, objecte d'abusos i violada en un banquet per soldats de l'exèrcit austríac, que juguen amb el seu cos amb un rifle i la forcen a beure xampany, abans de treure-li la roba i tombar-la sobre una taula. El que segueix no es veu, però es dedueix.

No només al públic li va caure malament la innovació, sinó tambéalscríticsdelsprincipalsdiaris anglesos, que han estat devastadors. El Covent Garden s'ha disculpat pel fet de no haver avisat que a la producció hi ha nuesa i violència, però ha decidit no canviar res. El director de la ROH, Kasper Holten, ha defensat la impactant escena com "una denúncia dels abusos contra les dones en situacions de conflicte bèl·lic". Aquesta versió de Guillem Tell, dirigida per l'italià Damiano Michieletto, és una de les produccions estel·lars de la temporada en el Covent Garden i compta amb la presència del tenor dels Estats Units John Osborn (que ha comentat que l'escena de la violació és "potser massa llarga"), el baríton canadenc Gerald Finley i la soprano sueca Malin Bystrom, com a princesa austríaca Mathilde de la qual està enamorat l'heroi suís Guillem Tell. Tots ells van ser molt aplaudits.