ClàssicsWeb, el teu espai

Almanac

Cerca de notícies

Paraules:
Tema:
Inici: Escollir data inici
Fí: Escollir data fi
Ajuda
Verso

NOTÍCIA

Jordi Savall ofereix una panoràmica de la música dels Balcans

25/7/2015 |

 

 

Europa va començar i acabar el segle XX amb sang vessada a la mateixa regió oriental, els Balcans, una zona d’història convulsa, de xocs d’imperis i religions, d’extrema fragmentació de pobles, però, a causa d’aquesta mateixa diversitat, amb un patrimoni cultural d’una riquesa que no podia passar desapercebuda a un artista amb una mirada tan omnicomprensiva com Jordi Savall.

El programa presentat al Teatre Grec, Bal·Kan: mel i sang, és la traducció en directe d’un dels llibre-discos més monumentals que Savall ha editat amb el seu segell Alia Vox, un àlbum triple amb més de tres hores i mitja de música provinent dels diferents països de la regió.

La vetllada no va ser tan enciclopèdica, però gairebé (dues hores llargues de concert), amb un programa estructurat al voltant dels cicles de la vida i les estacions. Un cop més, una de les grans habilitats de Savall, en aquesta ocasió jugant un rol més secundari, és la d’envoltar-se de talents de primera magnitud. Hespèrion XXI va comptar, a banda d’un bon ventall d’instrumentistes, amb quatre veus contrastades que evidenciaven que l’art del melisma i de les inflexions microtonals és un lligam entre les diverses tradicions: el so eteri del turc Gürsoy Dinçer contrastava amb el timbre polpós de la grega Katerina Papadopoulou (el veïnatge musical va ser bo), mentre que l’extrema concentració del cant de la bosniana Amira Medunjanin tenia el seu contrapunt en la veu penetrant de la búlgara Stoimenka Outchikova-Nedialkova.

Si hi ha algun retret que es pugui posar al concert és que hi va haver més mel que sang (figurada, per descomptat). Com en altres repertoris, Savall sembla afavorir els perfils arrodonits abans que els cantelluts, les sonoritats daurades més que no pas incisives, una opció estètica del tot justificable quan, com és el cas, l’execució és de primer ordre. Però va caldre una infusió de sang gitana per animar el transcurs més aviat plàcid de la sessió. Si l’hongarès Gyula Csik va fer tota una exhibició de virtuosisme al címbal, el violinista i cantant cec Tcha Limberger va impactar pel tremp irresistible d’un estil amb influxos del jazz. Però cal no oblidar les aportacions dels mateixos integrants d’Hespèrion XXI, començant pel sons profunds i quasi infinits del duduk de Haïg Sarikouyoumdjian.

XAVIER CESTER
Ara

Catclàssics, música clàssica de Catalunya a internet