Per sisè any gairebé consecutiu, l'Òpera d'Israel amb seu a Tel Aviv ha celebrat aquest juny un festival a Massada, que més que una cita operística és un esdeveniment en si mateix. El mític altiplà es converteix en teló de fons als ardorosos peus del mar Mort ­el mar Salat, en hebreu­, en una esplanada on s'instal·la cada estiu un macroescenari amb grades per a 6.000 persones i bars a l'aire lliure que ocupen 45.000 metres quadrats. Una petita ciutat que costa tres mesos aixecar i dues setmanes desmuntar. Si fins ara el festival es reduïa a només un títol, aquest any n'hi ha hagut dos: Tosca i Carmina burana, amb quatre funcions de la primera i dues de la segona. I en tots dos casos fent-ne una lectura molt jueva. "Hi ha un paral·lelisme entre Tosca i Massada, almenys per qui vulgui veure'l", comenta el mestre Daniel Oren, director musical del festival, assegut com si fos un patriarca a la porta del seu camerino improvisat amb el fill a la falda. El respectat Oren recorda el suïcidi dels 960 jueus que, segons la llegenda,realono,vanpreferirmorir abans que caure esclaus dels romans que aguaitaven la seva fortalesa de Massada fa dos mil anys. "Aquella gent estava disposada a arribar al suïcidi i Tosca és la primera heroïna disposada a sacrificar el seu amor. I, per aquest gran amor, sacrificar fins i tot la seva vida. Tosca està preparada a morir per la seva vida".

"Roma 1800", es llegeix en la gegantina escenografia que ocupa gairebé els 64 metres d'ample de l'escenari. És una manera de celebrar el suïcidi col·lectiu? "M'agradaria tenir un símbol millor que aquest, francament", comenta la directora d'escena de l'Òpera d'Israel, Amit Neta Moreau. "De veritat necessitem com a símbol del triomf de l'esperit una història en què tothom acaba mort? És això el que tenim per glorificar?", es qüestiona la també responsable del programa educatiu d'aquest teatre d'òpera. Som a Israel i aquestes són les seves contradiccions.

Una altra absurditat: en aquest país continua estant prohibit interpretar Wagner. Hi ha directors d'orquestra jueus que ho fan, però només fora de les seves fronteres. En canvi, l'Òpera d'Israel no ha tingut objeccions a muntar Carmina burana de Carl Orff, cantata que va ser elevada a la categoria d'emblema de la cultura nazi jove. "És com un tabú que persisteix, podem dir-ne hipocresia o senzillament una manera de no ferir susceptibilitats, però és un fet que Wagner aquí no es toca... potser tot és massa recent i encara cal que arribi una generació nova", afegeix Amit Neta Moreau. Amb contradiccions o sense, l'òpera s'està convertint en un vehicle de normalització cultural per a un país eternament en conflicte. "A Israel no tenim tradició operística. Sí que en tenim com a instrumentistes, però no hi ha hagut cantants, així que cal educar el nostre públic. La gent que ve a Massada no ha vist mai una òpera, hi ve perquè es tracta d'un esdeveniment. A més, retransmetem la funció per als qui no hi poden assistir-hi, de manera que l'òpera arriba a tot el país", apunta Hanna Munitz, directora general de l'Òperad'Israel."Intentemferuna vidanormal,ambculturanormal". Normal, d'acord, però després de la guerra de cinquanta dies l'estiu del 2014 ­i que aquí prefereixen anomenar "conflicte"­ el turisme ha caigut com no ho feia des de fa cinc anys, i els hotels registren gairebé un 30% menys de turistes estrangers que l'any passat.

Raó de més per accelerar el ritme de la maquinària operística. Si fins ara al festival de Massada només li havia sortit un germà petit a Sant Joan d'Acre, on l'any passat un equip d'artistes joves van escenificar un atrevit i deliciós Don Giovanni, ara és Jerusalem la que està gelosa dels resultats, de manera que el juny del 2016 es posarà en escena un L'elisir d'amore a l'anomenadaPiscinadelSultà,l'embassament de Solimà el Magnífic. "Jerusalem és una destinació important per a conferències internacionals, perquè a més de tenir l'atractiu de ser ciutat històrica i terra santa, té dos centres importants de fertilitat i oncologia amb científics entre els quals, en el darrers anys, hi ha hagut sis premis Nobel", diu Eli Nachmias, funcionari de Turisme de la ciutat. "El 2014 vam tenir 3,5 milions de turistes estrangers, dels quals 700.000 eren nord-americans i 600.000 russos, però a la Cambra deJerusalemvolenqueel2020arribin a ser-ne 10.000".

L'estratègia passa de nou per la cultura i l'estament acadèmic. Jerusalem no dubta a fer valdre el seu mig centenar de museus i centres d'art, el seu festival de música sacra, el d'arquitectura (Open House) i aquesta cosa, diguem-ne que per a públic familiar, que és el

Festival de les Llums. Un esdeveniment massificat que transcorre de nit pels carrerons de la ciutat emmurallada."Commésgentvisitilaciutatmésveusdonaranfeque pels carrers de Jerusalem no esclaten les bombes i que la realitat és molt diferent de la que ensenya la CNN", diu Eli Nachmias. Així doncs, el pla de l'Òpera d'Israelper programaralaPiscina del Sultà és ja amb una perspectiva de cinc anys. Després de L'elisir d'amore, en edicions successives es muntaran Rigoletto, Carmen... El súmmum de l'art profà a terra santa. "No volem ser una ciutat que rep només turisme religiós, també

a Jerusalem hi ha vida nocturna, no és una virtut exclusiva de Tel Aviv", insisteix aquest funcionari, conscient que el turisme és una bona manera de combatre el boicot internacional, posar l'opinió pública de part seva en el conflicte que mantenen amb els països àrabs i superar això que en diuen "prejudicis contra l'Estat jueu". Per aquesta societat complexa amb polítics de sang freda, mirar-se al mirall d'Occident és un desig fins a cert punt ambivalent. Un oficial jueu que va ser mobilitzat per darrer cop l'any passat durant aquesta guerra a Gaza que es va saldar amb més 2.200 baixes palestines ­la meitat civils­ i més de 70 israelians ­la majoria militars­,asseguraquelapauquedes d'Europa es veu com a única via possible continua sent una quimera per als qui viuen aquí. Les baixes civils, afirma amb solemnitat, no són producte d'una guerra bruta per part de l'exèrcit israelià... I tot i això, la relació és sovint fluïda entre jueus i palestins israelians, especialment entre les generacions de joves emprenedors. Un empresari jueu que encara no ha fet els 40 explica prenent copes al mercat de Mahane Yehuda que acaba de fer soci de la seva empresa un palestí que és una "magnífica persona". Som al lloc de moda de la nit de Jerusalem, amb una alta concentració de joves activistesquetreballenafavordel'entesa i al marge de les polítiques d'Estat. A aquest nou soci palestí el va conèixer el nostre home a través d'aquestes petites i potents organitzacions.

Perlasevaformacióiinquietuds vitals, es diria que aquest empresari amb el que conversem respon a un prototip de jueu israelià modern i cosmopolita, creient sí, però no practicant. La qual cosa no treu que curiosament es declari partidari de contreure matrimoni amb una dona jueva. "El judaisme es transmet a través de la mare i, bé, arriba un moment en què et preguntes quin dret tens tu a trencar amb una tradició de milers d'anys", confessa. La bíblia continua present en la vida quotidiana d'Israel, encara que sigui moderna. Quan el seguici de premsa internacional convidat a l'estrena de Tosca pregunta a Daniel Oren sobre la idoneïtat de Massada com a escenari operístic, el director d'orquestra respon: "Qualsevol òpera és bona per a aquest lloc, no podem limitar-nos a les de temes bíblics. Sí, Nabucco és perfecta, però no es fa un festival amb dos o tres títols. Espero fer Samson i Dalila l'any que ve". Massada ha disposat per preparar aquesta edició d'un pressupost de 25 milions de shekels (6 milions d'euros).