NOTÍCIA

«Molts han escrit llibres, tesis doctorals, articles i monografies sobre música i Barcelona. La meva aportació és una síntesi divulgativa sobre la passió musical de Barcelona que, si és possible, pretén dibuixar somriures. No és ni una simfonia ni tampoc una òpera. És un divertimento d'un apassionat de la música clàssica», avisa Avilés al pròleg. Per això, Barcelona melòmana està plena d'anècdotes, com que Pau Casals és qui va descobrir al món les suites per a violoncel de Johann Sebastian Bach, datades del 1720.

Era el 1891 i el músic català només tenia 15 anys quan, acompanyat del seu pare, va trobar aquestes sis oblidades composicions instrumentalsen una botiga de partitures de segona mà del carrer Ample. «Fins llavors només alguns especialistes de Bach sabien que existien, però les consideraven simples exercicis de tècnica sense atractiu per ser interpretades. Casals les va estudiar i al cap de 12 anys les va glorificar, interpretant-les per tot el món», explica l'autor, que al llibre no cita que Eric Siblin va explicar detalladament aquesta història a Les suites per a violoncel, obra publicada el 2012 per Turner.

La història dels temples de la música, com és ara el Palau de la Música Catalana, s'apodera de diversos capítols de l'obra. La menys coneguda és la del luxós Teatre Líric, que va ser inaugurat el 1881 a la cantonada del carrer de Mallorca amb el de Pau Claris, on fins al 1873 hi havia els jardins dels Camps Elisis. El 1900 aquest teatre va ser derruït. Allà va ser la primera vegada que a Barcelona es va escenificar Carmen, de Georges Bizet.

El quart acte del llibre està dedicat a les visites de Liszt, Strauss, Stravinsky i Shönberg a Barcelona amb anècdotes sobre sopars al Ritz.