ClàssicsWeb, el teu espai

Almanac

Cerca de notícies

Paraules:
Tema:
Inici: Escollir data inici
Fí: Escollir data fi
Ajuda
Verso

NOTÍCIA

Entrevista a la pianista Maria Lluïsa Cantos

19/1/2016 |

 

La pianista barcelonina Maria Lluïsa Cantos és una de les intèrprets del país amb major projecció internacional. Resident a Suïssa des de fa dècades, la seva activitat de promoció de la música catalana i espanyola ha estat de gran importància per a la divulgació del nostre repertori. Els cursos que ha impartit, especialment els promoguts per la Fundació Música Espanyola amb seu a Suïssa i que ella presideix i dirigeix, han estat un emblema no prou reconegut a casa nostra. Recentment ha presentat el seu darrer treball discogràfic dedicat a Lamote de Grignon i Nin-Culmell. La discogràfica encarregada ha estat Solfa Recordings que és un dels diversos segells catalans que, sense un catàleg profús ofereix reclams d’interès pel repertori –diverses recuperacions simfòniques de música catalana- o pels intèrprets –com és el cas-. Entrevistem a Maria Lluïsa Cantos que ens acostarà al seu darrer treball i opinarà a l’entorn del panorama musical català.

 

Vostè té recorregut discogràfic repartit en segells nacionals com Solfa Recording i Columna Música els darrers anys, però també amb segells desapareguts com el de RTVE i alguns internacionals com Marco Polo, on hi ha abordat les credencials hispàniques i el romanticisme que la defineixen. Aquest Homenatge a Lamote de Grignon i Nin-Culmell per què apareixen aplegats atesa la manca d’enregistraments d’aquestes dues figures? No era millor un monogràfic?

Personalment m’agraden els monogràfics, quan em decideixo per un autor és sempre per identificació. En aquesta ocasió com que els dos compositors no són del tot coneguts o reconeguts, tal com crec jo que és mereixen, poden arribar més fàcilment al públic, si hi han dues opcions com ha estat en aquest cas.
 
Com va sorgir l’opció d’enregistrar aquest disc amb Solfa?  
Va ser com a conseqüència d’una magnífica col·laboració amb la totalitat de l’equip de Columna Música, la discogràfica amb què vaig enregistrar el meu anterior disc.
 

Per cert, quin és el seu posicionament davant les correccions i adulteracions que la tecnologia permet fer amb els enregistraments? Ho dic perquè vostè té fama d’enregistrar en poques sessions i intenses.

Per a mi el més important és l’espontaneïtat, intentant transmetre sempre tot allò que el compositor “dicta” a través de  la seva música. Per aconseguir això és del tot imprescindible una bona preparació de l’intèrpret per arribar a la gravació final el més aviat possible. Les correccions tècniques de vegades adulteren l’autèntic esperit de la interpretació.
 

Com s’evidencia en les fotografies del llibret vostè va tractar amb Nin-Culmell i amb la filla de Lamote de Grignon. Quin record té de cadascú?

La meva mare i la vídua Lamote eren grans amigues i degut a aquesta circumstància vaig tenir un curt però entranyable contacte amb ella, tot i que jo estava a l’estranger estudiant.Sempre he mantingut el contacte amb la seva filla la Núria i amb el seu nét,en David Craven, amb el qual seguim col·laborant amb la finalitat d’aconseguir un major coneixement de la seva obra.
 

Amb Joaquin Nin-Culmell vaig tenir l’ocasió de treballar tota la seva obra, inclòsa la seva producció de cambra i orquestra. Durant algun temps vàrem coincidir a Suïssa, amb la fortuna de col·laborant junts en cursos especials dedicats a l’estudi de la seva creació a través en la Fundació de Música Espanyola que tinc a Suïssa i també del Conservatori de Lucerna.

 

Podem esperar que vostè s’embarqui en un projecte més ambiciós en relació a la totalitat de l’obra pianística de Nin-Culmell? 

Això no depèn de mi, si no de les companyies discogràfiques. Jo tinc tota la seva obra en el meu repertori  i la meva predisposició és total.
 
Quina creu que és la clau per abordar aquest repertori?
La clau crec que està en el poc interès i coratge en investigar, conèixer i tenir més consciència del gran patrimoni musical que tenim tant a Espanya com a Catalunya. Aquestes són al menys les meves sensacions des de l’estranger a on porto vivint ja tants anys. En els països europeus hi ha més consciència,suport i dedicació al propi llegat.
 
Permeti’m ser agosarat. Com definiria la seva interpretació?
Sincera.
 
Li ho pregunto d’una altra manera. De qui se sent hereva com a pianista?
El que veritablement és important per mi rau en l’aprenentatge i el perfeccionament en tots els sentits. Cada persona és única i té la seva pròpia personalitat. Em sento hereva exactament del que jo he après, del meu bagatge personal i del que jo estic disposada a compartir culturalment.
 
Com veu el panorama musical català actual i el pianístic en concret?
Com de costum en un bon nivell, tot i que sempre es pot fer més i s’ha de fer més per poder millorar.
 

Com ha canviat la percepció europea, o en el seu cas, centreeuropea, de la música espanyola i catalana les darreres dècades?

 

Una vegada més crec amb tota certesa que el desenvolupament cultural ha d’arribar provocat pel convenciment personal de cadascú. El patrimoni cultural musical nostre, que és immens, per poder fer-lo arribar a l’exterior però necessita de la nostra voluntat i convenciment. Si bé és cert que en les darreres dècades s’ha ampliat

 

Enguany i el vinent són anys Granados. Està treballant en algun projecte al respecte?

Si, però encara no el tinc tancat. Malauradament en el nostre país sovint es deixa tot per a darrera hora. Jo durant tota la meva carrera de tants anys he interpretat sempre a Granados per afinitat i per que la seva tècnica m’ha captivat. El seu romanticisme, profunditat, melancolia i autenticitat em són un referent. Personalment jo no he tingut mai necessitat dels aniversaris per recordar-me dels compositors.
 

Parlant de projectes, i perdoni la referència a un tema recurrent entre vostè i jo, però encara segueixo amb l’esperança d’un futur Homenatge a Raff, Liszt i Espanya…

El tema està molt estudiat per part meva. Una vegada més no ens adonem de la gran influència que el nostre país ha exercit a l’exterior, arreu del món. Raff, Liszt, Chopin, Schumann, Beethoven i tants d’altres compositors de tots els temps son un clar exemple del que acabo de dir. No et puc prometre que el duré a terme però si surt l’ocasió no dubtis que el materialitzaré.

 

Albert Ferrer i Flamarich
Catclàssics

Catclàssics, música clàssica de Catalunya a internet