“Ramon Llull dialogava, creia en la força de la raó perquè no volia imposar sinó convèncer. Si tinguéssim polítics com ell...”, es lamentava ahir Jordi Savall durant la presentació del llibre-CD Ramon Llull. Temps de conquestes, de diàleg i desconhort (Alia Vox, 2016), “una contextualització musical de la vida de Llull”, segons el comissari de l’Any Llull, Joan Santanach. El que en principi era una roda de premsa a la Reial Acadèmia de Bones Lletres, al Barri Gòtic de Barcelona, va anar adquirint una altra dimensió fins a incorporar reflexions sobre el present vergonyós de l’Europa que nega l’entrada als refugiats.

“Els que tenim el privilegi d’estar en una posició pública ens hem de mullar”, va dir Savall , que a l’abril va tocar al camp de refugiats de Calais i que el 17 de juny viatjarà a Idomeni dins del projecte educatiu i creatiu Orpheus XXI, músiques per a la vida i la dignitat dels refugiats. “El pitjor que pot passar és que oblidem el que està passant, que no reaccionem. La societat europea s’està podrint si acceptem això com una cosa normal. És com si a l’època de Hitler ens assabentéssim de l’existència del camps i no féssim res”, va dir Savall, que a més del projecte Orpheus XXI impulsa un cicle de música a hospitals, presons i barris d’actuació preferent.

Abans d’aquestes reflexions, Savall va detallar la naturalesa d’un llibre CD que “segueix la vida i l’obra de Llull amb músiques del seu temps i textos de la seva obra”, recitats, entre d’altres, per Sílvia Bel i Jordi Boixaderas. El projecte es va estrenar al Festival de Poblet de l’any passat, i el disc es va enregistrar durant el concert del 28 de novembre al Saló del Tinell de l’Ajuntament de Barcelona. Tot i que, com assenyala Santanach, la música no és gaire present a l’obra de Llull, la música, sí que és “una màquina de viatjar en el temps”. “Sense la música -diu Savall-, la història de l’home seria una terra morta. Quan sentim una cançó de l’època de Llull, sentim les mateixes sensacions que la gent d’aquell temps”.

La trampa del progrés

A partir d’aquest pensament, Savall va buscar “melodies que s’adaptessin al caràcter de Llull” i de la seva època, la majoria peces sacres però també alguna de pagana, i tot plegat va agafar forma en la interpretació amb La Capella Reial de Catalunya, Hèsperion XXI i els músics sirians, turcs, armenis, israelians i grecs que l’acompanyen en aquesta aventura llulliana. La música s’ha construït improvisant a l’entorn d’aquelles melodies, seguint el model de les músiques orientals, un llenguatge que manté un fil de continuïtat des del segle XIII. “La gran força dels músics orientals és que no han caigut en la trampa del progrés”, diu Savall admirat per la naturalitat amb què continuen creant amb instruments de llarga tradició.