Una d’elles és la interpretació del missatge que el director d’escena, Uwe Eric Laufenberg, dóna a 'Parsifal', el drama sacre amb què s’obre aquesta edició. La seva declaració que aprofundiria en el tema de la religió com a causa de les guerres va fer que s’associés aquest enfocament a l’antiislamisme. Laufenberg no és un iconoclasta. Les seves posades en escena tendeixen a l’acomodament, i ell mateix va desmentir aquest enfocament, però també va afegir que no renunciava a les seves idees.
  Sigui com sigui, el que sí que es planteja és un tema de seguretat, més delicat després de l’atemptat de divendres passat en un centre comercial de Munic. Les mesures imposades són tan severes, que els mateixos artistes, que ja fa més d’un mes que assagen, han manifestat el seu malestar per tant de rigor. Fins i tot es va negar l’accés a Klaus Florian Vogt, el tenor que serà Parsifal, per no portar a sobre la seva identificació. Unes tanques restringiran l’accés als voltants només a qui tingui entrada. Un Bayreuth tancat sobre si mateix sí que és un mal presagi.
  L’altre drama és una història de poder. A quatre setmanes de l’estrena, Andris Nilsons, batuta de 'Parsifal', va anunciar que plegava, deixant clar que no ho feia per diferències amb Laufenberg, de manera que la discrepància havia de ser amb el director musical del festival, Christian Thielemann, el mateix que l’any passat va aconseguir que Kiril Petrenko, que havia dirigit magistralment 'L’anell del nibelung', renunciés a continuar fent-ho. I una altra renúncia ha sigut la de Jennifer Wilson, que havia de cantar Sieglinde a 'La valquíria'. Oficialment, la seva veu no és adequada per al paper, cosa que el gran manaire de Bayreuth hauria d’haver sabut abans de contractar-la, només que les veus no són el seu fort.