ClàssicsWeb, el teu espai

Almanac

Cerca de notícies

Paraules:
Tema:
Inici: Escollir data inici
Fí: Escollir data fi
Ajuda
Verso

NOTÍCIA

Entrevista a Giuliano Belotti, director artístic del Festival Sor de Barcelona

25/7/2016 |

 

El mes de setembre se celebrarà la I edició del Festival Internacional de Guitarra “Ferran Sor”. Tindrà lloc a Barcelona del 5 al 10 de setembre, sota la direcció artística de Giuliano Belotti. La idea de dur a terme el festival surt de la voluntat de donar a conèixer i promoure la personalitat i l’obra del compositor i guitarrista català, nascut a Barcelona l’any 1778 i mort a París el 1839. Les activitats del cicle es divideixen en tres apartats: Concerts de Nit, Classes Magistrals i Concurs, i Expositors. Els Concerts de Nit oferiran l’oportunitat d’assistir a una sèrie de recitals d’artistes com Pavel Steidl, Aniello Desiderio, Zoran Dukic, Àlex Garrobé i Ricardo Gallén.

El Festival tindrà un component pedagògic fonamental gràcies a una sèrie de classes magistrals impartides pels mateixos artistes convidats, d’una durada diària de 5 hores i 15 minuts per cada professor, on hi hauran uns 7 alumnes actius, cada un dels quals rebrà una lliçó de 45 minuts. Parlem amb Giuliano Belotti, director artístic del Festival per a conèixer el seu projecte amb detall i la seva visió del panorama per a guitarra actual.

La primera pregunta és obligada: ¿per què un festival de guitarra dedicat a Ferran Sor?

Per tres motius principals. El primer, i més obvi, és que no hi ha un festival de guitarra clàssica a Barcelona on puguem trobar no sols concerts de guitarristes de nivell internacional, si no també classes magistrals impartides pels mateixos artistes, un concurs per el millor estudiant d’aquestes classes magistrals en col·laboració amb el Certamen Internacional Miquel Llobet, conferències (aquest any en tenim dues) i luthiers de diferents països, expositors de discs, de partitures musicals i tot el relacionat amb el món de la guitarra clàssica. Tot això, fins ara, no s’oferia en un mateix festival. Esperem que a la propera edició es pugui ampliar el festival integrant-hi altres activitat i iniciatives.

En efecte, però ja existeix un Festival de Guitarra a Barcelona...

Sí. El Festival de Guitarra de Barcelona va ser fundat per Ichiro Suzuki i, al principi, era un festival de guitarra de veritat que incloïa a guitarristes clàssics també. Després quan Suzuki el va cedir a l’empresa The Project, va deixar de ser un festival pròpiament de guitarra. Donades les circumstàncies no és que aquest festival creï un entorn guitarrístic anual com ho han plantejat, per exemple, el Festival de Guitarra de Còrdova o el de Sevilla. Aquests dos estan dedicats sobre tot a la guitarra clàssica i programen concerts i classes magistrals de guitarristes de molt alt nivell.

I els altres dos motius?

D’altra banda, estava una mica sorprès que la figura de Sor no forà homenatjada ni recordada a la ciutat on va néixer. Per exemple, en el curs de guitarra dels conservatoris italians, des de fa dècades, en els exàmens de cinquè i setè any és obligatori tocar la selecció que Andrés Segovia va fer de vint dels estudis de Sor. Tots ells molt bonics i molt útils, com també ho són les peces de concert. Aquest repertori des de fa més d’un segle, és conegut i interpretat per guitarristes de tot el món. El darrer motiu és que és increïble que a Roma i no a Barcelona, se celebri un concurs internacional dedicat a la figura de Sor. Recentment aquest certamen ha arribat a la 45ª edició amb una reputació tan significativa i avalada per músics tan importants com Joaquín Rodrigo i Mario Castelnuovo-Tedesco que van ser en el seu moment presidents del jurat.

Això entronca amb la llarga tradició de guitarra a Barcelona...

... és clar. Barcelona ha estat sempre un centre important pels guitarristes clàssics. Només cal recordar figures com el compositor i guitarrista Francisco Tárrega el qual va néixer prop de Castelló i va ser professor al Conservatori de Barcelona. O també el mateix Miquel Llobet; o l’argentina Maria Luisa Anido, barcelonina d’adopció; o Emili Pujol, lleidatà de naixement, que va viure tota la vida entre París i Barcelona.  Es creu que el mateix Andrés Segovia va rebre classes de Miquel Llobet. Tot això va queda esmicolat per la Guerra Civil.

Quina consideració té de Sor com a compositor per a guitarra en relació a Carulli i Giuliani?

Al meu entendre i d’altres guitarristes, les peces de concert de Sor tenen una elaboració, una imaginació i una profunditat musical superior a la de Caruli i Giuliani. Com deia abans, el seu mètode i els seus estudis han influït molt en l’evolució tècnica musical i compositiva de la guitarra moderna. No és casualitat que el musicòleg francès Fétis el definís com el “Beethoven de la guitarra”, tot i que l’estil de Sor sigui molt més clàssic que pre-romàntic.

Com comentava, Sor és un compositor conegut a tot el món i potser on és menys valorat sigui aquí. Suposo que a nivell pedagògic, gran part d’això es deu l’impuls d’Andrés Segovia que va seleccionar peces i va treballar la seva digitació a més de difondre especialment la Introducción y variaciones Op. 9 sobre un tema de Die Zauberflöte de Mozart.

Sens dubte, el gran mèrit d’Andrés Segovia va ser el donar a conèixer al públic de tot el món, les obres i els estudis “més famosos” de Sor, a més de molts d’altres compositors. Si pensem que Segovia va ser l’únic guitarrista clàssic que va fer un recital solista a la Scala de Milà, podem imaginar la consideració i la importància que en aquella època tenien Segovia i la guitarra.

Tot i així, com l’arpa, la guitarra és un instrument marginat en els grans festivals clàssics. Almenys, de presència escassa, tot i l’enorme literatura generada els darrers segles. En aquest sentit, la tasca de la Guitar Fundation of America, un festival itinerant cada any, és un paradigma dins del camp de les sis cordes. ¿En què li ha inspirat a vostè aquest festival?

Segurament el GFA, fundat el 1973, ha influït sobre la idea de com organitzar el Festival Sor. He tingut l’oportunitat de conèixer-lo directament i he vist que l’èxit del GFA és haver creat un punt de trobada imprescindible no sols per a músics, guitarristes, professors i aficionats, si no també per a expositors, editors, productors i mànagers musicals. La idea de fer-ho itinerant, a les majors ciutat de EEUU, és la cirereta del pastís. Però també he pres exemple de festivals internacionals de guitarra com els de Sevilla, de Còrdova i de Petrer que conec molt bé.

A dia d’avui, finals de juliol, com estan les inscripcions? Sens dubte, el repertori de professors-intèrprets és d’un altíssim nivell i prestigi: Pavel Steidl, Zoran Dukic, Àlex Garrobé, Ricardo Gallén, Aniello Desiderio són un reclam molt ambiciós.

Sí, és ambiciós i suposo que per això, de moment, tenim cobertes 2/3 parts de les classes magistrals. És una dada molt positiva ja que encara falten unes sis setmanes pel començament del certamen. A més, al ser la primera edició té més mèrit.

Sens dubte, gairebé diríem que és un luxe. Pel que fa al repertori que s’oferirà en els concerts, cal destacar que s’interpretaran set obres diferents de Sor. Té la intenció de programar totes les seves composicions per a guitarra en successives edicions? Li ho dic perquè dins del projecte del festival hi ha voluntat de crear-hi un arxiu audiovisual i una web especialitzada sobre el compositor amb un ampli ventall d’entrevistes, àudios, noticies, etc.

Una de les finalitats del festival és crear un arxiu audiovisual sobre Sor i el mateix festival. Per això, he demanat als artistes convidats que toquin una obra de Sor -almenys-. D’aquesta manera, any rere any, tenim intenció d’enriquir un arxiu web dedicat a l’obra de Sor i un altre a la didàctica. Per això es faran gravacions amb vídeo de les classes magistrals, dels concerts i de les conferències. 

Sorprèn que vostè, guitarrista i compositor, amb trajectòria als Estats Units, Itàlia i Espanya, participi només com a director artístic. En el futur el veurem també més enllà de la gestió artística del festival?

Penso que vaig ser savi en no acceptar tocar en aquesta edició del festival. En general és molt difícil conciliar la tasca de director artístic i la de gestió. I més en una primera edició on es comença de zero! Per tocar bé, no es pot pensar en moltes coses alhora! M’estimo més tocar en altres festivals.

No cal dir que la seva proposta és molt motivadora. Li desitgem molt èxit.

Moltes gràcies.

Albert Ferrer Flamarich
Catclassics.com

Catclàssics, música clàssica de Catalunya a internet