La soprano alemanya Juliane Banse inaugura avui la 24a edició de la Schubertíada de Vilabertran, que se celebrarà en aquesta població de l’Alt Empordà fins al 3 de setembre. D’alguna manera, aquesta tria explica moltes coses d’un festival que enguany també programa Matthias Goerne, Khatia Buniatishvili i el Quartet Casals, entre d’altres. Quan Jordi Roch va decidir tirar endavant una Schubertíada a l’Empordà, de seguida va pensar a convidar Banse, aleshores una jove cantant. Dit i fet, la soprano nascuda a Tettnang el 1969 va participar en les primeres edicions del festival. “L’entusiasme de Jordi Roch va fer possible la Schubertíada. Tant ell com la gent que l’ha ajudat estaven convençuts de la importància de fer un festival així a Catalunya”, recorda Bense.

Vint-i-quatre edicions permeten tenir una perspectiva no només de l’evolució d’aquesta cita musical sinó també de la relació del públic amb el lied. “Crec que amb els anys la Schubertíada ha fet créixer l’interès del públic pel lied, i molta gent hi torna, cosa que em sembla magnífic”, diu Bense, que aquest any farà dos concerts a Vilabertran, avui i dissabte.

De Brahms a Duparc

En el primer, i acompanyada del pianista Wolfram Rieger, interpretarà lieds de Johannes Brahms i Franz Schubert i una selecció de cançons del compositor francès Henri Duparc. “La primera part són cançons de compositors que m’agraden molt, sobretot Brahms, que l’he cantat molt i el trobo molt proper a la meva veu i al meu cor; és molt important per a mi. Duparc no és gaire conegut, potser perquè no va compondre massa, però crec que és important que la gent el conegui”, explica Bense, que descriu Duparc com “un compositor francès típicament romàntic, com Fauré o una mica com el primer Debussy, però amb un llenguatge molt personal”. “Duparc era molt jove quan va compondre aquestes cançons, i són molt emocionants”, diu. Aquest primer programa es completa amb peces de Schubert, tal com va demanar Roch.

En el concert de dissabte a Vilabertran, Banse compartirà l’escenari amb Rieger i amb el baríton austríac Adrian Eröd. “Hem cantat molta òpera plegats a Viena, i fa uns anys també vam coincidir en una producció de Die Fledermaus a Chicago, però serà la primera vegada que cantarem lieds junts en un concert. Ens coneixem molt bé. L’Adrian és un cantant magnífic i un col·lega molt especial”, diu la soprano alemanya.

El programa d’aquest segon concert també és un territori que Banse domina: duos de Robert Schumann i Felix Mendelssohn i una selecció de les cançons italianes d’Hugo Wolf. “Són compositors que he cantat molt a la Schubertíada, una vegada amb Matthias Goerne. La part de Wolf és una petició de Jordi Roch, que també n’és un gran admirador”, explica.

El repte de ‘La voix humaine’

Després de la Schubertíada Juliane Banse afrontarà una temporada operística amb diversos reptes. El més immediat és Lohengrin de Wagner a Nantes al setembre, però el que representa un desafiament més important arribarà al gener, quan interpreti La voix humaine de Francis Poulenc a Colònia. “És tot un repte: 45 minuts tota sola, només jo i la música”, diu sobre un rol que reconeix que no hauria pogut assumir fa vint anys: “És un paper per a una cantant de més de 35 anys, perquè necessites experiència i maduresa per fer-lo”.