La vida, l’obra i el temps de Ramon Llull protagonitzen la Cantata de Randa composta per Salvador Brotons i amb llibret de Neus Dalmau. “M’ha costat vuit mesos acabar-la”, diu Brotons sobre una obra que s’estrenarà aquest dissabte a l’Auditori de Manacor i que també s’interpretarà al Palau de la Música el 28 de gener. Es tracta d’una peça simfonicocoral de 42 minuts en què participen l’Orquestra Simfònica de les Illes Balears, l’Orfeó Català, la soprano Marta Mathéu, el baríton Josep-Ramon Olivé i l’actriu Sílvia Bel, que farà de narradora.

“Serà bastant més medieval que altres obres meves”, explica Brotons, que en la preparació de la cantata ha fet una recerca de “melodies de tota mena” però que tinguessin un to que evoqués “l’època de Llull”. “Per exemple, hi ha melodies del Llibre Vermell de Montserrat harmonitzades a la meva manera però buscant aquest ambient antic”, diu Brotons. No es tracta d’una immersió historicista, però sí d’una composició que mira de recordar les músiques medievals.

El punt de partida de la Cantata de Randa és una idea de l’artista Neus Dalmau, que de seguida va anar a buscar Brotons per tirar endavant una peça que presentés Llull en el seu context històric, perquè “és fruit del seu temps”. “Gaudí sense la industrialització no hauria pogut construir. I Llull no existiria sense un país molt potent darrere. L’obra evoca un moment molt dolç de la nostra història. Neix amb la intenció de mostrar el millor de la nostra terra, i amb vocació internacional”, assegura Dalmau, que ha mantingut contactes amb l’Institut Ramon Llull perquè l’obra tingui més vida després d’aquests concerts. “També m’agradaria que l’Orfeó Català l’assumís com a obra pròpia del seu repertori”, afegeix Dalmau. Al cap i a la fi, la cantata s’estrena dins de la programació que el Palau de la Música dedica a Brotons com a compositor convidat.

Del més carnal al més místic

La cantata, cantada en el català lul·lià, s’estructura en nou parts. Comença recordant “els trobadors, la croada contra els càtars, la tristament cèlebre Batalla de Muret i el regnat de Jaume I”, i després recorre els diferents estadis de la vida i l’obra de Llull, inclosa la il·luminació al puig de Randa que dona títol a la cantata. “Del Llull més carnal al més místic”, precisa Brotons, que ha treballat conjuntament amb Dalmau perquè tot plegat estigués contrastat i mantingués la continuïtat.

Sílvia Bel, com a narradora, és el fil conductor d’una obra en què el cor i els solistes van intervenint en diferents moments, com ara el diàleg entre tres religions de la quarta part. Per exemple, Marta Mathéu té tres moments destacats. “Faig de la Mare de Déu en un diàleg amb l’altre solista. Quan s’ajunten les tres religions, soc la veu de la intel·ligència. I també interpreto el Cant de la Sibil·la”, explica la soprano tarragonina.