Cerca de notícies

Enquesta

Antonio Moral: ‘Crec que la Música Contemporània és una gran desconeguda'

19/5/2017 |

 

El guanyador de la 15è edició del Premi Joan Guinjoan per a joves compositors estrenarà la seva obra Aljibe de Absoluta Complacencia aquest dijous 18 de maig, a les 19 hores, a la Sala d’Orquestra de l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC). L’entrada és gratuïta.

Té trenta-tres anys, però si ens fixem amb els seus premis, pocs gosarien dir-ho.  Ell és Antonio Moral, procedent de Còrdova i músic format amb el Títol Superior de Música en l’especialitat de Direcció d’Orquestra (2014) i de Composició (2010) pel Conservatori Superior de Màlaga.

Entre els seus mèrits destaquen el Premi al millor alumne de la modalitat de “Direcció d’Orquestra” en el curs Nacional de Música de Guillena (2015); el Primer Premi en el II Concurs de Direcció Musical de l’Associació Musical Coriana” (2016) .

Enguany, Moral es converteix en guanyador del Premi Internacional Joan Guinjoan per a joves compositors 2016 amb la composició Aljibe de Absoluta Complacencia, una obra escollida entre 145 peces amb participants de 37 nacionalitats diferents que atorga  l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC).  

Què significa per tu guanyar el Premi Joan Guinjoan?

Guanyar el Premi Joan Guinjoan, a més a més de ser un honor, em suposa una empemta important a la meva carrera, un salt a ‘escena’ i, al mateix temps, m’ajuda a fer conèixer la meva música i reforçar-la.

Coneixes l’obra de Joan Guinjoan, què et sembla, hi ha alguna cosa que t’hi hagi influenciat?

Sí, conec part de la seva producció, especialment el seu concert per a violí i per a violoncel i orquestra. Aquesta segona em va servir com a model especialment durant la meva època d’estudiant per alguns recursos d’instrumentació i de tractament de la coloració a l’orquestra. Crec que la seva música està farcida d’una gran amplitud.

Com va ser la teva incorporació al món de la composició?

Vaig començar a escriure quan era molt jove amb la guitarra –el meu primer instrument–. Però la meva immersió total en el món de la composició va començar quan vaig començar els estudis superiors de Composició al Conservatori Superior de Còrdova, de la mà dels meus Mestres: Juan de Dios García Aguilera i Francisco José Martín Quintero. Allà vaig aprendre l’ofici i vaig comprendre com és de llarg el procés de maduració que ha de patir una idea musical abans de ser plasmada.

En què t’has inspirat a l’hora d’escriure l’obra guanyadora?

Aljibe de Absoluta Complacencia forma part del cicle d’obres que porto desenvolupant al voltant de la pintura. L’artista plàstic Ismael Moral Jurado i jo, treballem junts en l’aproximació i relació entre les Arts Plàstiques i la Música. El meu interès es troba en l’essència del procés creatiu de l’obra plàstica. Elements com l’energia, l’impuls i la seva relació directa amb el color i l’estructura és el que em serveix com a base per obtenir el material primigeni. I tot està col·locat en un marc temporal, és el que intento articular de manera estructurada.

Com definiries el so de la teva obra, la teva firma personal sonora?

En el so que busco per a la meva música, hi trobo molt important el color. Aquest a vegades defineix altres paràmetres com l’harmonia i la textura, l’ús de tècniques instrumentals extenses, etc. Per exemple, la combinació d’espais harmònics acotats fa que els paràmetres d’instrumentació i d’harmonia s’identifiquin. Per altra banda, també és vital per mi el discurs. Intento aconseguir una línia estructural clara.

Des del teu punt de vista, quina situació està vivint la Música Contemporània en l’actualitat?

Crec que la Música Contemporània segueix sent una gran desconeguda, i el que encara és pitjor, inclús en el mateix gremi. Penso que és sorprenent que instrumentistes, cantants i directors d’orquestra encara els vingui de lluny l’assumpte. Penso que el problema recau en què de vegades és difícil fer arribar aquesta música a les aules dels conservatoris per inconvenients en la cessió de drets de música actual, i tal vegada això perjudiqui molt el seu descobriment. O casos com que l’assignatura de Taller de Música Contemporània sigui optativa. No sé si aquesta situació es dona a tot el panorama nacional, però almenys d’on jo vinc, trobo aquesta mancança. Crec que per tal que la música contemporània arribi al públic, primer cal que tingui una bona salut en àmbits de formació musical.

Quins referents tens quan composes?

Entre els meus referents s’hi troben compositors actuals com Sánchez Verdú, José Manuel López, Cesar Camarero o Mauricio Sotelo. Tampoc m’oblido de generacions anteriors a aquests com són Joan Gunjoan, Bernaola, Ramón Barce, Luis de Pablo, etc. D’altra banda, pel que fa als clàssics, tinc una gran predilecció per la música orquestral de Falla, Turina, Guridi i els seus colors. I la perfecta combinació entre discurs i estructura de Bach, Beethoven, Brahms i Bruckner.

Com es presenta el teu futur com a compositor?

Espero que gràcies a l’empenta d’aquest premi, se m’obrin algunes portes i arribi a oportunitats de seguir estrenant.

Maria Tarragó
Núvol