Cerca de notícies

Enquesta

Dani Espasa i Lina Tur: la “Gioia” dels Pirineus

21/8/2017 |

 

El festival FeMAP va arribant a la seva fi, i el clavecinista Dani Espasa i la violinista Lina Tur Bonet són els encarregats de cloure els concerts del festival de música antiga més important d’Europa. Actuaran divendres 25 d’agost a les 21:00h a l’Església de Saint Martin d’Hix de Bourg-Madame (França), el 26 a l’Església de Sant Julià de Ceuró (Castellar de la Ribera) a les 19:00h i, finalment, a la Col·legiata de Santa Maria de Mur de Castell de Mur a les 19:30h, amb el programa “La Gioia. Sonates de Corelli”. No hi ha millor manera d’acomiadar un festival d’aquesta qualitat i envergadura que amb unes paraules de Dani Espasa.

Aina Vega: El títol porta per títol “La Gioia”. Com esteu treballant per transmetre aquest esperit?

Dani Espasa: “La Gioia” és una paraula italiana que, igual que en la seva traducció en català “la Joia”, té un doble significat: per una banda, l’alegria o felicitat, i, per l’altra, una peça d’orfebreria, un objecte preciós i elaborat en detall. I crec que recull molt bé el que intentem oferir en aquest repertori. Tocar la música de Corelli, i més concretament les sonates op. 5, és un regal per a l’intèrpret, i la joia ens arriba ja d’una manera molt natural, i esperem que el públic la reculli de la mateixa manera.

AV: En realitat presenteu el darrer disc que heu gravat amb la teva companya d’escenari Lina Tur Bonet. Quines impressions tens d’aquest treball?

DE: La idea de realitzar aquest enregistrament es va covar en una gira de la Lina i jo per Sud-amèrica l’any passat. Hi vam interpretar La folia de Corelli i també vam estar tocant en les Missions de Chiquitos (Bolívia) on es conserva en els seus arxius molta música de Corelli copiada pels indígenes. Això ens va animar a fer la nostra pròpia versió de les sonates op. 5.

AV: Què és el que et va empènyer a treballar amb la Lina?

DE: Ens coneixem de fa un parell d’anys. Teníem referències mútues des de feia temps però no havíem coincidit mai. Jo la vaig convidar a tocar com a solista amb Vespres d’Arnadí, i ella va fer el mateix amb mi per un concert a duo a Madrid. I a partir d’aquest moment hem treballat junts intensament. Crec que ens entenem molt bé, i tenim inquietuds musicals molt similars. Ella, com jo, toca habitualment altres tipus de música a banda de la barroca, i això ho notem molt.

AV: MUsica AlcheMIca és l’ensemble amb la qual heu gravat el disc. Quines consideracions et mereix?

DE: És un ensemble que ja té una trajectòria important, amb enregistraments de referència en el camp de la música barroca. La música de cambra instrumental és on es mou preferentment i, des del seu naixement, la Lina ha buscat interaccionar la música amb altres disciplines com la poesia, la pintura, el videoart, les marionetes…. en el nou disc de Corelli hi ha participat la joiera Rosa Gomis creant unes peces per a l’ocasió.

AV: El vostre és un concert on la improvisació és un component important. Tu tens una llarga trajectòria amb instruments de teclat essent improvisador. Quines qualitats requereix aquesta manera de tocar?

DE: Efectivament, en aquest concert hi ha una bona dosi d’improvisació tant de la Lina com per part meva. En el meu cas, com a intèrpret de baix continu, la improvisació és una pràctica molt comuna i necessària. I pel que fa al violí, les ornamentacions i variacions eren aportacions esperades i apreciades pels oients del segle XVIII.

Per a improvisar en l’estil barroc i realitzar el baix continu crec es requereix un coneixement profund del llenguatge musical de l’època, sobretot en l’harmonia i el contrapunt. Però al cap i a la fi el que crec que és més important, de la mateixa manera que s’improvisa en la música moderna, és escoltant molt i practicant encara més, i no tenir por a equivocar-se.

AV: Anem al programa en si. Tocareu sonates d’Arcangelo Corelli, compositor del Barroc italià (1653-1713). Ens pots situar la seva importància en l’època i quines aportacions va fer a la música amb les seves sonates?

DE: Les sonates de Corelli que interpretarem són algunes de les que es recullen en el seu opus 5, publicades en una data molt clau per a l’història de la música, el dia 1 de gener del 1700. Aquestes sonates van revolucionar el panorama musical tant des del punt de vista compositiu com el de la literatura per violí. L’última sonata del cicle, la que porta el nom de La folia és una de les peces violinístiques més conegudes i interpretades, per la seva qualitat i per les aportacions tècniques i virtuosístiques.

Corelli era un gran intèrpret del violí, molt admirat ja en la seva època, però també com a compositor va ser molt influent en els músics contemporanis. Un d’ells, Georg Friederic Händel, va coincidir amb ell a Roma i van treballar junts. Justament Händel és un dels compositors que van rebre més influència de Corelli. De fet, en els concerts del FeMAP interpretarem dues sonates de Händel per a completar el programa, creiem que d’una manera ben justificada.

AV: A banda de ser músic, vas estudiar arquitectura. Schopenhauer deia que l’arquitectura era l’art més material i, per tant, més allunyat de la Voluntat (Wille). Al contrari de la música, que és el més immaterial i, per tant manifestació de la Voluntat. Com encaixa aquesta tesi en la teva vida i trajectòria?

DE: És cert que són disciplines molt diferents, però crec que tenen punts en comú importants, com la creativitat, la rigorositat o la constància. En el meu cas, potser d’una manera inconscient, em van interessar els dos arts, però sí que exercint en els dos àmbits vaig corroborar els seus paral·lelismes. Els dos requereixen un gran coneixement tècnic que permeten després moure’s en llibertat a l’hora de crear, i també requereixen un aprenentatge llarg, detallista i pacient, molt artesà. En l’anàlisi musical parlem habitualment d'”arquitectura” quan fem al·lusió a l’estructura d’una composició. I, fins i tot en la improvisació, necessitem uns fonaments ferms per dur a terme una creació amb sentit i discurs.

AV: Ets un artista d’una gran versatilitat, com a compositor, instrumentista de teclat i director musical de teatre i dansa que fins i tot té experiència televisiva. Qui és en realitat Dani Espasa?

DE: difícil pregunta… Crec que sóc un gran amant de la música, de tot tipus de música, i que tinc el privilegi de poder gaudir-ne no només com a amant sinó com a professional. Des de jovenet, aquesta inquietud i ganes inacabables d’aprendre m’han obert moltes possibilitats, conèixer artistes que m’han aportat molt, i que, pas a pas, m’han portat a realitzar projectes molt diversos que m’han aportat molt artísticament

AV: Necessites fer moltes coses i molt diverses per omplir la teva ànsia creativa. Però seria la música antiga un tornar a casa per tu?

DE: Sí, és una de les meves passions, però no l’única. A vegades, em passa el contrari, quan he estat molt de temps implicat intensament en projectes de música barroca tinc la necessitat de tocar o escoltar música molt allunyada. És com tot, una qüestió d’equilibri i que serveix de motivació contínua.

AV: Ets el director artístic de l’orquestra barroca Vespres d’Arnadí. Quina és la missió principal d’aquesta formació que està tan en auge?

DE: Des de la seva creació, fa dotze anys, sempre hem estat interessats en la interpretació de la música dels segles XVII i XVIII, tant d’autors importants com d’altres per a reivindicar. Enguany hem portat a terme la segona edició del Festival Vespres d’Arnadí amb programes creiem que molt interessants. I com a pròxims projectes, al desembre oferirem un concert al Teatre Lliure de Montjuïc amb el contratenor Xavier Sabata. És un concert que em fa especial il.lusió perquè he tingut l’ocasió de treballar-hi en diverses produccions i m’hi sento com a casa. També l’any que ve tenim previst l’enregistrament del nostre quart treball discogràfic, i tenim la intenció d’aprofundir més en el camp de l’òpera i portar a terme projectes centrats també en el repertori del Classicisme.

AV: Com et sents interpretant música antiga en comunió amb la Natura?

DE: Realment és molt inspirador, no només per la natura tant esclatant que ens ofereix els Pirineus, sino també l’arquitectura històrica fantàstica que hi existeix i que és on es porten a terme la majoria dels concerts.

AV: Com animaries al públic del FeMAP a assistir als vostres concerts, que clouen el festival més important de música antiga d’Europa?

DE: Crec que és una ocasió fantàstica per a gaudir de música meravellosa en emplaçaments immillorables i molt adequats pel repertori que oferirem. Sóc molt feliç de participar en el FeMAP d’enguany, una iniciativa que conec des de la seva creació, i que estic molt content de que any rere any es consolidi i vagi engrandint el seu àmbit. Que per molts anys en poguem disfrutar.

 

Aina Vega Rofes
Núvol