ClàssicsWeb, el teu espai

Almanac

Cerca de notícies

Paraules:
Tema:
Inici: Escollir data inici
Fí: Escollir data fi
Ajuda
Verso

NOTÍCIA

Afterwork al Liceu

28/9/2017 |

 

 

 

Afterwork al Gran Teatre del Liceu. La festa s’ha de celebrar al terrat, pero deu minuts abans de començar una gota grossa cau sobre Barcelona i la direcció del teatre ens convida a arrecerar-nos al Saló dels Miralls. Un cop dins, en Josep Pons, director musical del Liceu, ens explica un secret d’aquest saló, un dels pocs espais que van sobreviure a l’incendi de 1994. Resulta que rere un dels retrats de compositors pintats per Josep Mestres Cabanes que adornen les parets hi ha una petita cambra amagada que permet espiar de manera furtiva les converses del Saló. Ja se sap, com més miralls, més secrets.

Saló dels miralls al Gran Teatre del Liceu. Al fons, els retrats que amaguen una cambra per espiar

El Liceu té un secret que la Nora Farrés, Cap de Comuicació del Liceu, ha guardat zelosament fins avui. I aquest vespre, entre copes, ha estat el mateix Josep Pons qui ens ha revelat, content, que el dia 9 de desembre dirigirà l’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu a la Sala de drets humans de la ONU presidida per la gran cúpula de Miquel Barceló.

La directora artística del Liceu, Christina Scheppelmann sosté que el Liceu, bressol de produccions internacionals, ja és com una mena de Nacions Unides. “Durant la darrera producció que hem fet aquí al Liceu hem tingut en un mateix espectacle artistes d’arreu del món i ningú no s’ha barallat”, diu meravellada la directora, que també té paraules de reconeixement per tota aquella gent invisible que treballa al Liceu però que no puja mai a l’escenari.

Josep Pons, que enguany continua com a director musical del teatre per cinquena temporada, explica que la relació que dona lloc a aquest encontre és el vincle entre el Liceu, el mestre Pau Casals i les Nacions Unides”. Casals, violoncel·lista del Gran Teatre amb 20 anys, és el compositor de l’himne de les Nacions Unides, estrenat el 24 d’octubre de 1971, al mateix temps que l’ONU li entregava la Medalla de la Pau. “És per això que l’Orquestra del Teatre sent especial honor en formar part d’aquest concert, que amb més motiu que mai, vol reivindicar la Pau entre els pobles i homenatjar, especialment, a les víctimes dels recents atemptats terroristes a Europa, sense oblidar els de Barcelona i Cambrils”, afegeix Pons, que apunta Salvador Alemany com a artífex d’aquest acord.

Salvador Alemany, president del Patronat, ens diu que el relat del Liceu és viu, que “el futur del teatre depèn de l’equilibri entre joves i veterans, entre els clàssics i les òperes innovadores que s’obren pas en la programació. Progrés i excel·lència són els lemes que ens han de guiar en aquesta nova etapa”.

Abans de sopar, els quatre gats del Liceu amenitzen la vetllada cantant a capella al mateix Saló dels Miralls. Aquest quartet vocal, tècnicament impecable i d’una simpatia insubornable, està format per membres del Cor del Liceu. Són Dimitar Darlev, Miquel Rosales, Josep Lluís Moreno i Emili Rosés.

Un artista trans il·lustra el Temporada d’òpera

Francis Lisa Ruyter (Washington, 1968) il·lustra enguany el llibre Temporada d’òpera, que publica des del 1991 l’associació d’Amics del Liceu. L’exposició dels originals es pot veure fins al 14 d’octubre a la Galeria Senda, (C/ Trafalgar, 32). Ruyter, pintor americà resident des de fa anys a Viena, explicava fa uns dies a Barcelona que abans de decidir-se per les arts visuals havia treballat en un teatre. “Les escenografies de David Hockney em van fer decantar per l’art. Vaig pensar que l’art em retornaria algun dia al teatre”. I el temps li ha donat la raó.

Francis Lisa Ruyter a la Galeria Senda

Ruyter confessa que s’ha aproximat a l’òpera més a partir del teatre que de la música. “Per mi les emocions tenen sempre lloc en un espai concret”. Per il·lustrar les òperes d’aquesta temporada del Liceu, Ruyter ha pouat d’arxius fotogràfics dels anys 30 i 40, una de les seves fonts habituals d’inspiració quan cerca materials. El pintor ha buscat imatges a partir de paraules clau relacionades amb les òperes programdes enguany al Liceu.

L’obra de Ruyter ens proposa una reflexió al voltant de la imatge mateixa i la seva circulació en el món. En l’era de la postveritat hem de ser més conscients que mai que “una fotografia no és una simple reproducció secundària d’una cosa que ja existeix en el món”. En realitat les imatges tenen una autonomia, i la seva circulació no és mai innocent.

És potser per això que Francis Ruyter, fins no fa gaire Lisa Ruyter, va anunciar amb una gran prudència que ha iniciat el camí per convertir-se en un home. “No és cap performance, ni una obra d’art. És una qüestió personal, un afer privat impossible de mantenir privat, per això ho faig públic”, va dir ara fa un any a la revista PageSix.

Temporada d’òpera arriba amb aquest volum a la seva 26a edició. Pensat com a eina de preparació per assistir a les representacions del Liceu, el llibre alterna articles d’especialistes amb peces de personalitats de la vida cultural, com Josep Roca, del Celler de Can Roca, l’actriu Sílvia Bel o els escriptors Xavier Bosch, Carles Zanón o Rosa Ribas, entre d’altres.

 

Bernat Puigtobella
Núvol

Catclàssics, música clàssica de Catalunya a internet Amb el suport de