ClàssicsWeb, el teu espai

Almanac

Cerca de notícies

Paraules:
Tema:
Inici: Escollir data inici
Fí: Escollir data fi
Ajuda
Verso

NOTÍCIA

En un to clarobscur

7/10/2017 |

 

‘Un ballo in maschera’, de Verdi, inaugura la temporada del Liceu amb un muntatge espectacular de Vicent Boussard i el vestuari de Christian Lacroix

 
“M’encanta la il·luminació, la simplicitat, els colors”, opina Keri Alkema, que debuta al Liceu

En el darrer Ballo in maschera que es va representar al Liceu, el gener del 2001, el teatre gairebé s’enfonsa. La posada en escena de Calixto Bieito, amb uns vàters que descendien del sostre i en els quals s’asseien executius a fer les seves necessitats mentre llegien el diari, no va plaure a un segment important del públic liceístic, com tampoc les escenes de violacions i altres boutades de Bieito (que, tanmateix, han romàs a la memòria de tothom). A les antípodes d’aquesta posada en escena irreverent i provocadora, avui arriba al teatre de la Rambla una producció del Théâtre du Capitol de Tolosa i la Staatstheater Nürnberg dirigida pel francès Vincent Boussard, que disposa del vestuari del dissenyador Christian Lacroix. A més, els dos cast són “extraordinaris i potents”, en paraules de la directora artística del centre, Christina Scheppelmann. Torna el tenor polonès Piotr Beczala, que va seduir el públic amb Werter el gener passat, en el paper de Riccardo, mentre que debuta al Liceu Keri Alkema en el paper d’Amelia. També hi participaran dos referents del cant verdià com són Dmitri Hvorostovsky (Renato) i Dolora Zajick (Ulrica).

Un treball de colors

 

Boussard va definir la posada en escena com un treball de colors i, més que colors, de llum, creant un clarobscur. Corona el prosceni una gran làmpada sota la qual Ricardo apareix “immers en els seus somnis”. Sobre el vestuari, va assenyalar que no és tan acolorit com el de la producció d’I Capuleti e I Montecchi de la temporada 15/16. “Sempre es busca una barreja d’èpoques, busquem un contacte entre el temps del compositor, el segle XVIII, l’època en què transcorre la trama, finals del XVII, i la nostra sensibilitat actual”, va explicar Boussard. Els vestits d’època són blancs i sobre ells es projecta el color segons el moment, generant ambients diferents.

Una versió entenedora

“Tothom parla d’Un ballo in maschera com d’una obra complicada i enrevessada d’entendre, però no ho és; en tot cas, aquesta producció intenta mostrar-la de la manera més senzilla possible”, comentava Beczala. Un dels encerts de Boussard, segons el tenor polonès, és que “retrata els personatges a través de les emocions”, de manera que el públic pot entendre més fàcilment què passa entre ells. Així mateix, el fet que doni un embolcall modern a la història fa que aquesta sigui “més creïble”.

De la seva banda, la nord-americana Keri Alkema, que substitueix Ekaterina Metlova per motius de salut, va dir que ja fa alguns anys que va veure la producció: “M’encanta per la il·luminació, la simplicitat, els colors, i és cert que explica la història d’una manera que li dona una nova dimensió”.

Palumbo duu la batuta

Dirigirà l’Orquestra del Gran Teatre del Liceu el mestre Renato Palumbo: “Quan em van proposar dirigir Un ballo in maschera estava molt preocupat, primer perquè era al Liceu, un teatre on han cantat grans figures, i també perquè és una obra monumental i difícil; a més, no sempre és fàcil arribar a acords quan treballes amb grans cantants, però en aquest cas ha estat tot com l’oli en un llum i ens hem entès molt bé ambBoussard, que coneix –es nota– i estima l’òpera”. Sobre la seva direcció, Palumbo opina que és “moderna, intel·ligent, lligada a la dramatúrgia” perquè al capdavall, va insistir el mestre, “estem davant d’una història d’amor, poder, política i humanitat”.

Un ballo in maschera engega avui i es podrà veure fins al 29 d’octubre. 

Valèria Gaillard
El Punt / Avui

Catclàssics, música clàssica de Catalunya a internet Amb el suport de