Cerca de notícies

Enquesta

Entre l'est i l'oest: Barcelona Clarinet Players presenten Czernowitzer Skizzen

10/10/2017 |

 

El mestissatge, el diàleg intercultural o, simplement, la inquietud pròpia d’una ment oberta conscient dels múltiples horitzons estètics a l’abast de qui tingui la valentia de confrontar-los salpebra la història de la humanitat amb petits grans especiats d’esperança, que cauen sobre regions, moments o determinades persones. Són les espurnes felices de la història.

Aquest esperit és el motor constant del projecte artístic dels Barcelona Clarinet Players, un quartet que consolida la seva trajectòria personal i inconfusible amb cada un del seus nous projectes i que reafirma ara aquesta inquietud amb la presentació del seu nou treball discogràfic, Czernowitzer Skizzen, editat per Orpheus Classical, i que presentaran en concert el proper dissabte 14 d’octubre a les 19h a l’Ateneu Barcelonès.

La tasca del grup format per Martí Guasteví, Manuel Martínez, Alejandro Castillo i Javier Vilaplana que hem vist amb l’obra d’Iturralde o els seus nombrosos encàrrecs a compositors actuals fan palès un lloable denominador comú del seu univers estètic: un no fer música perquè sí. Els seus projectes traspuen una inherent càrrega de sentit, significat i pòsit intel·lectual que transcendeix l’experiència purament musical per transformar el fet concertístic o d’enregistrament en un veritable moviment de reflexió col·lectiva i, en definitiva, de progrés cultural.

El seu darrer disc és fidel a aquesta manera de fer pròpia de qui té coses a dir i destaca, per tant, enmig la gratuïtat regnant al panorama actual. La seva gravació de Czernowitzer Skizzen posa sobre la taula un debat necessari sobre un moment històric on aquell diàleg i enriquiment mutu fou possible.

L’obra homònima del compositor austríac Alexander Kukelka proposa un viatge en dotze moviments a la Bucowina de principis del segle XX, un autèntic gresol situat a l’Europa centreoriental on Orient i Occident feren saltar espurnes de creativitat tot fusionant la tradició clàssica i germànica amb el folklore oriental, juntament amb el condiment imprescindible i òptim aportat per les minories gitanes o jueves; un petit miracle posteriorment desdibuixat i esquarterat pels canvis geopolítics de la nostra època convulsa.

Actualment dividida entre Ucraïna i Romania, fou abans nucli fundacional de Moldàvia i, en el seu moment d’esplendor, província de l’Imperi Austrohongarès. En aquell moment, oferia a les cultures germanoparlants, jueva (que constituïa un quart de la seva població), polonesa, romanesa i rutena un punt de trobada únic en tot el continent, un mosaic de pobles sinònim de mestissatge i tolerància que s’ha mantingut en la memòria col·lectiva com un dels mites d’aquella Europa madura i pòstuma que s’abraonava sense adonar-se’n cap al precipici de dues guerres mundials i els nous totalitarismes que hi posarien punt i final.

Només fa deu anys que Kukelka compongué aquest homenatge a la capital de Bucowina, Czernowitz (l’actual Txernivtsí), però reflecteix perfectament l’aire de la música folklòrica d’aquell temps, que potser cap altra formació com un quartet de clarinets seria més adient per transmetre. No en va, aquella regió fou el bressol de la música klezmer, un substrat cultural que podem trobar ja abans de les entreguerres i que es troba en la pròpia herència familiar de Kukelka (que hi ha dedicat varis dels seus projectes musicals i teatrals).

Literalment “esbossos de Czernowitz”, l’obra que presenten els BCP no té cap al·lusió argumental però recrea a la perfecció la història i el caràcter dels seus habitants, un element potenciat per l’electritzant interpretació del quartet, que posa vida a veritables pintures sonores d’una ciutat enyorada i evocada no sense nostàlgia sofrent. Tanmateix no és una evocació frívola i llastimosa, la màgia tant de la partitura com de la interpretació és que va molt més enllà d’una aquarel·la estereotipada i pintoresca, carregada de clixés, sinó que proposa un experiència d’escola profunda que confronta esquemes musicals propis de Brahms, Kodály, Bartók o fins i tot Stravinsky amb el tresor arcaic de la música popular.

Kukelka demostra el seu ofici com a bon compositor que és de música aplicada i presenta plàsticament la gent i les seves històries sense caure en l’evidència, a la vegada que n’eleva l’entitat musical per mirar cara a cara la mal anomenada música culta.

Com dèiem, aquesta entitat no s’aguantaria si no fos per la labor dels seus intèrprets. En paraules d’Alejandro Castillo, “Czernowitzer Skizzen ha estat una de les primeres obres a interpretar amb els BCP i, sempre que ens hi endinsem quan la treballem, em sorgeixen noves escenes i noves imatges en un imaginari comú al qual ens trasllada immediatament aquesta música. És un treball discogràfic molt diferent de l’anteriorment realitzat, i crec que aquesta varietat estilística que mostrem així com la versatilitat del nostre instrument, defineix molt bé la nostra filosofia com a formació”.

I és que els BCP, que ja van tocar aquesta obra en públic el 2015, es fan totalment seva la partitura i demostren un coneixement profund de l’obra i fins i tot els seus llaços amb els moviments artístics i literaris del moment que descriu. Per Martí Guasteví, “aquesta obra ha representat el redescobriment d’una realitat cultural que va existir i que afortunadament ha perdurat en el temps fins els nostres dies, trobant una de les seves màximes expressions en la poesia, en particular la de Paul Celan. S’ha donat la feliç coincidència que el poeta Arnau Pons està fent la primera traducció a la llengua catalana de la totalitat de la obra d’aquest poeta, fet que ha donat pas a una relació molt interessant que conjuga el món de la poesia amb el de la música”.

Des d’aquest coneixement, ofereixen en el disc una interpretació carregada d’un sentiment i expressivitat que no menysté la tècnica acurada de l’instrument al servei de la seva versatilitat innata, amb un so net i precís però en cap cas asèptic, sinó ple de connotacions i fins i tot “dialectalismes” que fan honor a la fama mozartiana del clarinet com a instrument “més similar a la veu humana”. En aquest sentit, a Czernowitzer Skizzen hi trobarem de tot: des del cant salmòdic a els xiuxiuejos i planys (krekhts) propis d’aquesta música amb una amplíssima gamma dinàmica que abasta des de la intimitat a l’explosió col·lectiva.

Ens trobem doncs, davant d’una peça no mancada d’una necessària teatralitat però gens frívola i certament molt exigent per a l’intèrpret (sobretot pel que fa a la flexibilitat rítmica dels tempos ràpids, que emulen les bandes balcàniques).

En aquest sentit, es fa palesa la implicació i determinació dels BCP. Javier Vilaplana ens diu: “Vaig conèixer alguns moviments d’aquesta peça en un concert al Palau de la Música de València, fa ja uns deu anys, interpretats pel quartet austríac a qui estava dedicada. Va ser com un amor a primera vista i tenia clar que tard o d’hora acabaria interpretant l’obra. Doncs bé, un cop interpretada havíem de donar un pas més enllà, enregistrant-la”.

Vist així, si el fet de tenir a l’abast l’enregistrament és una novetat feliç al mercat discogràfic, la possibilitat de veure’ls en directe a l’Ateneu Barcelonès interpretant-la aquest proper dissabte esdevé una cita imprescindible on, segur, els BCP faran viu el paisatge de Czernowitz convertint el concert en una experiència auditiva irrepetible. Tal com ens explica Manuel Martínez: “Per nosaltres ha estat prioritari conèixer tots els estils possibles i adaptar-se el millor possible als reptes que suposen, he paladejat cada acord de la suite i descobert les seves polaritats, així com he esberlat el ritme fins a l’impensable. Crec que hem aconseguit plasmar el món de Czernowitz, omplint la gravació de contrastos i colors, com si fossin diferents postals o fotografies d’una època i un lloc ric en cultures i tradició”.

 

Martí Marimon
Núvol