Ja fa més de 15 anys que el Gran Teatre del Liceu aposta per una programació adaptada als més petits de la casa. La temporada 2017-2018 ha començat aquesta setmana amb l'estrena d'El jove barber de Sevilla, una adaptació de l'òpera de G. Rossini.

El repte principal és presentar als infants una obra escrita fa dos-cents anys i mantenir-los asseguts i atents a les butaques del teatre de la Rambles. "És el públic més exigent, no sol dir mentides. I si no ho entenen, pregunten", comenta Francesc Vidal, encarregat dels arranjaments musicals i de la versió catalana i castellana del text adaptada a la música. 

L'obra té una durada d'1 hora i 25 minuts, mentre que l'original va més enllà de les dues hores. La dificultat, doncs, també és no perdre l'esperit de la trama argumental ni musical. "Nosaltres escurcem les àries, les repeticions ornamentades, que són més aviat per al lluiment del cantant. Però no ho pots fer de manera quirúrgica, has de tenir en compte l'harmonia, els moviments escènics del cantant, etc." 

Per a Vidal, la part més complicada però és "que la música concordi amb el text i viceversa". A més de tenir present el públic al qual està adreçat l'espectacle: "El text ha de tenir gràcia i ha de respectar la prosòdia. Si pot ser ha de rimar, i això en el català no sempre és possible. T'ho has de fer venir bé i jugar amb la part idiomàtica perquè a la gent li faci gràcia. Per exemple, hem inclòs les paraules 'botifler i bandarra' en una mena d'esbroncada d'un personatge, tot i que Rossini no la diu al seu text".

Públic participatiu
El jove barber de Sevilla s'ha estrenat aquesta setmana en sessions escolars. Els nens i nenes de segon cicle de primària han treballat l'obra a l'escola, i un cop arriben a la platea del Liceu també en són partícips, ja que hi ha unes cinc peces on canten juntament amb els protagonistes. Però els dissabtes i diumenges d'octubre –concretament els dies 15, 21, 28 i 29–, les sessions estan pensades per al públic familiar. 

Aquesta adaptació de l'òpera buffa de Rossini és una coproducció del Gran Teatre del Liceu i Aslico (Associazione Lirica e Concertistica de Como), sota la direcció escènica de Danielo Rubeca i la direcció musical de Daniel Gil de Tejada. 

Properament es podran veure al Liceu La petita flauta màgica de Mozart i Guillem Tell del mateix Rossini.