Cerca de notícies

Enquesta

Art i música inauguren la sisena mostra ‘Fita 90'

23/11/2017 |

 

El compositor Joquim Rabaseda va estrenar a l’Auditori una peça d’homenatge

La programació Fita 90, amb la qual es commemora el norantè aniversari de l’artista Domènec Fita, va inaugurar ahir la darrera de les sis mostres que la integren. L’exposició, titulada Travessia. Un gest sobre textures i color, és un muntatge amb escultures i obra pictòrica de gran format de Fita, que es podrà veure fins al 28 de gener al vestíbul de l’Auditori de Girona. Dirigit per l’artista i coordinador artístic del centre cultural La Mercè, Jordi Armengol, el muntatge resultant agrupa els quadres de la sèrie Nus sota el llençol i les escultures de Mòmies, un conjunt que data de principis dels anys setanta, de figures immòbils amb mirades perdudes i inexpressives. Trenta-set anys després, Armengol les ha reconvertit en Ninfes en estat de descomposició que fan referència al poema èpic de l’Odissea d’Homer i que, a través d’un espectacular joc lumínic i “amb voluntat d’impacte escènic”, crea una metàfora en homenatge a Fita i la seva visió de l’art com una constant experimentació.

L’art musicat

En l’acte inaugural celebrat ahir al mateix Auditori, també va destacar a continuació l’estrena d’una peça musical creada per a l’ocasió, composta per Joaquim Rabaseda i interpretada en concert pel Cor de la Diputació de Girona amb la direcció de Ricard Oliver. Titulada Apunts d’art, es compon de cinc parts que tenen en comú reflexionar sobre Europa: Sant Benet (1962), Perceptible (1982), Bon caire (2014), Torres (1977) i Bloc 385 (1999). La primera, com va explicar Rabaseda, remet al desvetllament a partir d’un so de campana –Sant Benet–, i deriva en una segona part en què és perceptible “la ressonància d’un so que enlluerna amb la sonoritat, fent referència a les veus que s’aixequen en contra la vella Europa patriarcal”. A continuació, un intermezzo marcat per contrastos porta a la quarta part, en què, segons el compositor, es descobreix el Fita poeta de Torres (publicat a Escrits l’any 1977) que ell reflecteix musicalment amb un so portuari i industrial. Finalment, la peça conclou de manera colpidora amb la desintegració del so per fer referència a aquest desconcert que defineix l’Europa actual.

JORDI CAMPS I LINNELL
El Punt/Avui