ClàssicsWeb, el teu espai

Almanac

Cerca de notícies

Paraules:
Tema:
Inici: Escollir data inici
Fí: Escollir data fi
Ajuda
Verso

NOTÍCIA

Poliuto amb grans veus

5/1/2018 |

 

El proper dimecres 10 de gener s’estrena al Gran Teatre del Liceu, en versió concert, Poliuto, de Donizetti, amb les veus de Sondra Radvanovsky i Gregory Kunde. També es podrà sentir al colisseu el dissabte 13 de gener.

Abans d’instal·larse a París, l’any 1838, on regnaria sobre l’òpera francesa al costat de Rossini i Bellini en els següents deu anys, Donizetti va viure un seguit d’episodis terribles a Nàpols. Entre 1829 i 1837 havia perdut el pare, la mare, els tres fills i la seva bella esposa Virgilia Vaselli, de forma que quan la cort del regne de Nàpols li va prohibir la representació de Poliuto, va decidir exiliar-se a la capital del Sena. Allí n’estrenaria la versió francesa, una traducció que Eugène Scribe havia fet del llibret de Salvadore Cammarano, que d’aquesta manera retornava la llengua del text original, perquè l’òpera es basava en la tragèdia Polyeucte, de Pierre Corneille. No seria fins al novembre de 1848, després de la mort del compositor, que s’estrenaria a Nàpols, al Teatro San Carlo, en la seva primera versió italiana.

Costa d’entendre la dèria de la censura napolitana, perquè ens trobem davant d’una obra apologètica del cristianisme, però els camins de l’estupidesa són inescrutables.

L’acció se situa a Melitene, la capital d’Armènia, cap a l’any 250, sota el regnat de l’emperador Deci, que ha decretat la persecució dels cristians. En una cova, el magistrat Poliuto serà batejat en presència d’un grup d’amics i, tot seguit, manifesta el seus dubtes sobre la fidelitat de la seva esposa Paolina, que entra a l’amagatall secret i se sent commoguda per les oracions i els càntics cristians. Se senten sons militars que anuncien l’arribada del procònsol Sever, que en un altre temps fou amant de Paolina.

A l’acte segon, el poble saluda l’arribada de Sever, que ha vingut a perseguir els cristians i, a més, a recobrar l’amor de Paolina. Quan s’assabenta del seu casament amb Poliuto, expressa el seu desencís, però Callistene, sacerdot de Júpiter, explica que Paolina és infeliç i podria tornar amb ell. Poliuto escolta una conversa equívoca entre la seva esposa i el procònsol. En realitat, Paolina té sentiments contradictoris envers el seu antic estimat, però està decidida a matenir-se fidel a Poliuto, que, al final de l’acte, es presentarà com a cristià per compartir la dissort dels seus companys.

A l’acte tercer, Poliuto té un somni revelador mentre està a la presó i reconeix la fidelitat i la innocència de Paolina, que, malgrat els precs de Sever, es decideix a compartir el martiri amb Poliuto, en haver-se convertit a la nova fe cristiana.

Aquesta magnífica òpera va estar pràcticament absent dels escenaris durant cent anys, fins que, l’any 1960, la gran Maria Callas en va interpretar el paper de Paolina a la Scala de Milà, en la que encara avui és la versió canònica, amb Franco Corelli com a Poliuto i sota la direcció d’Antonio Votto. A l’acte primer ens trobem amb el regal de tres àries meravelloses de Paolina que justifiquen per si mateixes tota l’obra, “Ove m’inolto…In fiama quest’alma”, que desprèn gran caràcter, “Perché di stolto giubilo”, virtuosa i de lluïment, i “Di quai soavi lagrime”, d’una sinuositat melòdica bellíssima. També a l’acte primer hi ha “Decio, signor del mondo”, de Sever, mentre que Poliuto canta “D’un alma troppo fervida”, a l’acte primer i “Sfolgorò divino raggio”, a l’acte segon. El duet Paola/Poliuto “Il suon dell’ arpe angeliche”, del tercer acte, anuncia el gran final, amb un brillant acompanyament coral.

Aquesta obra no s’ha representat en els darrers 42 anys, fet que es converteix en una cita ineludible, però sobretot per les meravelloses veus que entonaran les àries. Sondra Radvanovsky debuta en el paper de Paolina a Barcelona després d’haver triomfat com a Norma. La soprano lírica spinto estatunidenca està especialitzada en el repertori verdià, però la seva veu rodona, amb un color lleugerament fosc i amb frasejos amples la fan ideal per al bel canto. Compartirà escenari altra vegada amb el gran Gregory Kunde, el Pollione d’una Norma que el 2014/15 ens va enlluernar per les veus i l’opulent vestuari de Jessica Jahn, un cantant que ha demostrat ser un solvent Poliuto amb el seu timbre madur i rugós, veu prominent i ampla, força mal·leable, que actua al costat de Gabriele Viviani que serà Severo –recordem que el gran baríton Luca Salsi va haver de cancel·lar. Completen el cast el tenor Josep Fadó en el rol de Felice, el baix Ruben Amoretti com a Callistene i el tenor Alejandro del Cerro en el rol de Nearco.

Aina Vega i Rofes
Núvol

Catclàssics, música clàssica de Catalunya a internet Amb el suport de