“Encara sento en Carles tan viu que en parlo en present”, admet la coreògrafa Montse Colomé. El pianista i compositor Carles Santos (Vinaròs, 1940-2017) va morir el 4 de desembre passat, però la seva empremta és tan profunda que segueix present entre el públic i els artistes amb qui va treballar. Per això a l’hora de preparar-li un espectacle d’homenatge, tant Colomé com la directora Anna Llopart han elaborat un muntatge que fuig dels protocols i reviu l’essència més pura de Santos. “És com si li haguéssim preparat una festa sorpresa”, explica Llopart, que defineix aquest homenatge, titulat Un Santos (sense el Santos), com “un acte d’afecte i de fe”. L’espectacle es podrà veure avui al Teatre Lliure de Montjuïc en una funció única.

“Era una evidència recordar-lo -afirma el director del Teatre Lliure, Lluís Pasqual-. És civil i civilitzat que els teatres honorin els seus morts, i en Carles va ser al Lliure des del començament”. Colomé i Llopart, que van treballar amb Santos en diversos moments de la seva etapa professional, s’han encarregat de capitanejar l’homenatge. Més de 40 artistes que van compartir escenari amb Santos participen en el concert, que està pensat com un recorregut per la seva obra a partir dels records compartits. Entre els convidats hi ha Frederic Amat, CaboSanRoque, Àngels Margarit, Josep Maria Mestres, Claudia Schneider, Francesc Orella, Cesc Gelabert, Sol Picó i Mónica López. També formarà part de l’homenatge Pep Cortés, el primer actor amb qui va treballar Santos als anys 80. Aquesta ruta en la memòria es guiarà pels fragments més emblemàtics de les peces del compositor, que pertanyen a una quinzena d’espectacles com Té xina la fina petxina de la Xina (1984), Ricardo i Elena (2000), Brossalobrossotdebrossat (2008) i Esquerdes parracs enderrocs(2017). “Hem seguit l’ordre que ell faria. No volíem que fos un recordatori de les parts més dramàtiques, l’humor hi és molt present”, assegura Colomé. Un Santos (sense en Santos) vol rememorar els tres móns que van embolcallar l’artista: la música, el moviment i les paraules. El muntatge tindrà parts solistes i corals “perquè hi pugui participar el màxim de gent possible”.

L’espectacle, d’una hora de durada, és, segons Colomer, un recorregut “absolutament despullat” que “vol ensenyar un Santos pur, la seva essència”. Seguint aquesta premissa, les dues impulsores de l’homenatge han creat un muntatge buit de vestuari i escenografia. Tot i això, a Un Santos (sense en Santos) hi apareixeran alguns dels elements visuals que van acompanyar el compositor al llarg de la seva vida creativa, com ara la fascinació per les sabates. Colomé va treballar colze a colze amb Santos durant els seus inicis, en què lligava sobretot la música i el moviment. “Va ser una etapa molt salvatge, de descoberta. Després la imatge va anar agafant més pes”, diu la coreògrafa. Llopart, que va formar part de les creacions a partir del 2000, assenyala que els últims anys Santos se cenyia sobretot “en la musicalitat dels textos”. Tots aquests trets artístics nodriran Un Santos (sense el Santos), que també portarà a escena les fortes influències de Joan Miró i Joan Brossa. El pintor va enfrontar-lo amb una pregunta que va acompanyar Santos la resta de la seva vida, quan li va dir: “Toques molt bé el piano. I ara què?” El pianista va apropiar-se d’aquest “I ara què?” i el llançava als seus col·laboradors per, segons Llopart, “anar sempre un pas més enllà i trencar límits”.