Cerca de notícies

Enquesta

Gràcies a la Vida

25/1/2018 |

 

 

Neix el Rèquiem d’Albert Guinovart, interpretat pel Cor Jove de l’Orfeó Català i l’Orquestra Simfònica de les Illes Balears, en una gira inaugural de tres concerts: Palma, Girona i Barcelona.

S’apropa el gran dia, i els assaigs prometen ser intensos. Canvis de col·locació dels cantaires, petites rectificacions, aquell moment tan màgic en l’estudi d’una nova obra en què l’empastament de les veus d’un cor – d’un cor tan jove i brillant – comença a florir harmoniosament; quan les veus deixen de ser simples executores del solfeig per començar a sentir-se partícips de viure, de jugar, d’emocionar-se amb allò que tenen a les mans.

-“Que és un Rèquiem, per Déu! Més alegria!” – (algunes rialles entre el cor). –

l’Esteve Nabona, director, no es mossega pas la llengua a l’hora de motivar els seus cantaires, i en formulacions com aquesta, en aquest cas l’encerta. Albert Guinovart, partícip també en la labor dels darrers assaigs al Palau amb el Cor Jove, així mostrava la seva visió en la roda de premsa que ha ofert aquesta setmana per parlar de la seva obra:

“És un cant a la vida, com jo me l’he plantejat. Estudiant també tots els grans rèquiems dels grans compositors he vist que no es posaven gaire d’acord amb els esperits…”

Una idea que nasqué des de l’Auditori de Girona proposada per Víctor Garcia de Gomar, també director artístic del Palau de la Música Catalana i que portà al compositor a escriure el seu tercer oratori després del Te Deum i una Missa Brevis.

L’Albert qualifica el seu apropament a l’estil des del seu dogma personal: “Sempre acabo dient que la meva religió és la música, o sigui que el sentit espiritual sí que el puc tenir.”

Un camí que l’ha dut a assessorar-se pel liturgista Jordi Guàrdia per tal de seguir els paràmetres de la missa de difunts actual. Per tant, portant a terme passatges que fins ara no havien estat mai musicats, com és el cas del “Ego sunt ressurectio”.

El nou projecte adquirí una major participació entre institucions, tot fent valdre la condició de Guinovart com a compositor resident al Palau de la Música Catalana d’enguany, i l’obra passà de formular-se com a un petit ensamble a comptar amb l’Orquestra Simfònica de les Illes Balears, sota la direcció de Pablo Mielgo. (col·laboració amb el Palau que ja se celebra per segon any consecutiu.) Així relata el projecte el gerent de la formació, Pere Bonet: “Vull destacar aquesta importància de crear aquests fòrums d’intercanvi entre totes ses formacions musicals i artístiques dels Països Catalans. Per nosaltres, que estam en una Illa, és molt important que des d’es Palau i d’altres institucions de Barcelona i de Catalunya es compti amb nosaltres per participar en projectes tant importants.”

L’oratori reflecteix diferents estadis on hom pot trobar-hi referents musicals de totes les èpoques que han conformat l’imaginari de Guinovart durant la seva vida: Chopin, Rakhmàninov, Poulec, Prokofiev, Gershwsin o Bernstein… Fins i tot el “Kyrie” del rèquiem és tot un homenatge a Mozart, amb les seves fugues i entrades.

El passat compositiu de l’autor també retorna de nou en aquesta obra. El passatge “In paradisum” conserva així l’essència calcada del mateix número musical de Gaudí (2002) sobre el rèquiem a la difunta mare de l’arquitecte, tot i que amb el text adaptat al passatge de l’oratori.

Guinovart, és Guinovart. La seva marca, ja inconfusible, ha abordat tota mena d’àmbits i mitjans, i, el més important de tot, que ha aconseguit seduir i apropar-se a tots els públics.  Joan Oller, director general del Palau, denotava així els valors de l’actual resident: “La seva absoluta polivalència; la seva capacitat d’aparèixer com a pianista, com a arranjador, com a compositor d’àmbits ben diversos: de bandes sonores a obres de caire concertant.”

S’apropa el gran dia, i els assaigs esdevenen llargues passades de dalt a baix del Rèquiem, amb petites aturades per polir alguns fragments. La tenacitat del cor jove sovint sembla traspassar tots els límits, i més encara quan es troba al davant d’una obra que el fa créixer i el fa traspuar amb aquesta intensitat. L’Esteve Nabona comprèn aquest maridatge: “La manera d’escriure de l’Albert ja la coneixeu tots. És una manera d’escriure apassionada, sincera. Té aquest punt de lirisme, però té també un punt de complexitat amagada que hi és, i fa que casi molt amb l’esperit del Cor Jove i els seus cantaires.” El director del Cor Jove també destaca la relació de ple enteniment  entre el cor i el compositor que s’ha anat conreant amb els anys. Precisament a pocs dies de la presentació oficial del CD amb fragments musicals de l’Albert Guinovart, amb la interpretació dels mateixos cantaires del Cor Jove de l’Orfeó Català; tractant-se, doncs, d’un enregistrament inèdit.

“Trobo que és una obra interessant. És música senzilla i complexa alhora. És molt bonic, jo li veig una part més humana de la vida i la mort que en altres rèquiems. “ L’opinió de Pablo Morales, que fa un any que és al cor, jove cantaire de la corda de baixos.

“És un Rèquiem bastant contemporani i modern respecte d’altres que ja hem cantat i que potser havíem sentit abans de treballar-los. En canvi, el de Guinovart és totalment nou.“

L’opinió de Júlia Molina, veterana del cor, jove cantaire de la corda de sopranos.

“He tingut alguna etapa més experimental dins la meva estètica fent servir tècniques contemporànies. En canvi, aquesta obra m’ha posat davant d’un mirall. Pensava que era massa transcendent com per trobar-me en discussions estètiques. Li he tret tota l’artificiositat i he anat més directe a l’essència. No sé si ho he aconseguit però ho he intentat.”

I aquesta és la pròpia visió d’Albert Guinovart en el seu procés compositiu del Rèquiem. Una setmana intensa i plena d’emocions pel també molt reconegut intèrpret, que aquest dimecres al vespre es troba al davant d’un gran concert de piano al Palau de la Música, amb obres de Chopin, Rachmàninov, i Poulenc, intercalades amb les del mateix Guinovart.

Avui, els joves cantaires de l’Orfeó inicien el viatge a Mallorca per trobar-se amb l’Orquestra Simfònica de les Illes Balears, i els solistes Josep-Ramon Olivé (baríton), Marta Mathéu (soprano) i Ferran Quílez (soprano) que també protagonitzaran l’obra. Una gira que s’iniciarà amb l’estrena a Palma el 25 de gener,  seguida pel 27 de gener a Girona – sent aquest un concert amb entrada emocional –  i amb el colofó final al Palau de la Música Catalana, diumenge 28 de gener.

Guinovart dóna gràcies a la vida amb una obra per a l’eternitat. Un sentiment recíproc que no es podria entendre sense l’altra part interpretativa que ha constituït el seu naixement:

“El fet d’haver treballat amb el cor jove; l’energia, les ganes, la il·lusió que hi posen els músics joves enfront d’altres generacions, m’ha fet que afrontés l’obra amb molta alegria, amb moltes ganes. 

Andreu Martínez Miret
Núvol