ClàssicsWeb, el teu espai

Almanac

Cerca de notícies

Paraules:
Tema:
Inici: Escollir data inici
Fí: Escollir data fi
Ajuda
Verso

NOTÍCIA

‘In Vain', de Haas, amb Klangforum Wien a Sampler Sèries

1/2/2018 |

 

 

 

El proper 8 de febrer, el cicle Sampler Sèries, de la mà de Klangforum Wien, acull una espectacular obra de Georg Friedrich Haas a L’Auditori. In vain juga amb la microtonalitat, els ritmes lumínics i l’experiència de l’auditor en la foscor. Una crítica a la situació política d’Àustria després que l’extrema dreta guanyés les eleccions el 1999.

Klangforum Wien

Georg Friedrich Haas és un compositor austríac establert a Graz que va ser membre fundador del col·lectiu Die andere Seite (L’altra banda), molt influenciat per Friedrich Cerha, i que ha viscut experiències estètiques i formatives als millors centres de producció musical del món, com Darmstat o l’IRCAM de París, a banda d’estar premiat amb una beca del Salzburger Festival i ha guanyat el premi Sandoz que li ha permès estar programat als estivals de música contemporània més rellevants de l’actualitat, com el Wien Modern, Huddersfield, la Bienal de Venècia, o el Festival d’Automne de París. A més, conrea una gran activitat com a professor invitat a grans universitats.

El seu estil musical ens recorda a György Ligeti amb el seu ús de la micropolifonia i la microtonalitat (l’escala no es divideix en 12 semitons, sinó que cada semitò està al seu torn dividit). En realitat, segons Haas, si haguéssim d’escriure la partitura d’una conversa habitual, estaria escrita amb aquesta tècnica, per les inflexions i les subtileses que té la veu humana. Haas és un dels màxims exponents de la música espectral que sorgeix de l’anàlisi dels harmònics i altres propietats del so.

La seva estètica destil·la la idea que la seva música és capaç d’articular les emocions humanes i els estats de l’ànima de manera que d’altres éssers humans s’hi poden sentir identificats, desautoritzant corrents com l’intel·lectualisme o el deconstructivisme de la música d’avantguarda.

L’atmosfera emocional en la qual ens situa Haas és ombrívola i, fins i tot, podríem dir que la seva música evoca sentiments com el sofriment o la mort, l’angoixa i el buit existencial. És una música que està a les fronteres del soroll i, a més, molt opulenta en l’expansió del so, creant paisatges gairebé wagnerians.

In vain és una narrativa d’oposicions, que infon llum on hi ha foscor i enfosqueix la claror. És dissonància versus intervals purs, sonoritat moderna versus ressonàncies musicals clàssiques. L’obra comença amb patrons que podrien descriure una tempesta de neu i, cap al final de la secció d’obertura, els llums s’apaguen progressivament abandonant-nos a una altra realitat en la qual els instruments abandonen la línia general i segueixen els harmònics. Els corns i els trombons dibuixen, a voltes, melodies en cascada que ens recorden al preludi de Das Rheingold, seguint la mateixa seqüència d’intervals. La sonoritat de l’acordió també ens transporta a mons pre-contemporanis.

Quan tot sembla estar tranquil, sons que simulen l’electrònica però que en realitat són sons naturals envaeixen l’atmosfera, a cops inquietant. Els intèrprets no poden veure la partitura ni el director, de manera que actuen amb mòduls memoritzats prèviament. Al clímax, la tonalitat dominant és la de Do Major, amb una música que es torna gloriosa, amb elements rituals destil·lats del gong.

Els aspectes rítmics, gairebé plans, es limiten a acceleracions, desacceleracions i aturades abruptes i a un fenomen molt innovador com és el ritme lumínic o percussió silenciosa (la cambra queda a les fosques poc temps després de començar l’obra, i posteriorment hi ha un joc de llums que evoca el ritme sense so).

L’ús de la microtonalitat a In vain és perfectament audible, i l’obra contraposa diversos materials harmònics que acaben construint la pròpia narrativa de l’obra. A nivell melòdic, l’obra combina glissandi i figures ascendents i descendents amb fragments que gairebé sonen a Klangfarbenmelodie (melodia de timbres). Com dèiem, la música s’accelera i es desaccelera, i aleshores enténs el títol, com afirma Alex Ross: “Un nou tipus de bellesa sembla que hagi d’arribar al món, però la llum del dia s’apaga, i tornem a estar on havíem començat”.

Haas va escriure aquesta obra després de la victòria de l’extrema dreta a les eleccions austríaques de 1999, i revela les esperances perdudes en el progrés social. En realitat és un palíndrom (“in-va-in”) que ens emplaça a una experiència multisensorial. Com diria l’autor, “no tenim nit en la nostra vida moderna, però crec que els nostres cossos i les nostres ànimes desitgen la nit, i és això és el que els dono amb el meu art. Si tanquem els ulls, les oïdes són molt més sensitives. Potser no escoltem la música, però sentim molts més sons”.

Vint-i-quatre músics de deu països diferents representen una idea artística i un acostament personal que vol restaurar en l’art alguna cosa que sembla que s’hagi perdut al llarg del segle XX: donar a la música un lloc en el present i en les comunitats actuals, per les quals va ser escrita i per les que volen sentir-se part de l’evolució musical.

Inicialment anomenada Societé de l’Art Acoustique, sota la batuta de Beat Furrer al Palais Liechtenstein, Klangforum Wien ha fet història. L’ensemble ha estrenat més de 500 obres de compositors de tres continents (Europa, Amèrica i Japó), donant veu a les notes per primera vegada. A més, compten amb una discografia de més de 70 CD’s i nombrosos premis.

Al llarg dels anys, artistes i compositors de nova creació han anat deixant petja en la manera d’interpretar de Klangforum, essent una plataforma de defensa de la nova música. La interpretació de l’ensemble resulta ser amb tècniques no convencionals, a demanada de les partitures, uns ens misteriosos que cal mirar de fit a fit a mode d’interpel·lació.

Klangforum Wien té un compromís amb l’art i la societat, renovant-se cada vegada amb més exigència i amb uns músics que van redefinint els seus objectius ètico-artístics a cada obra, sempre en visió de present i de futur.
Els membres de Kangforum Wien procedeixen d’Austràlia, Bulgària, Alemanya, Finlàndia, França, Grècia, Itàlia, Àustria, Suècia i Suïssa. Els reconeguts músics Sylvain Cambreling, Friedrich Cerha i Beat Furrer han estat reconeguts com a membres d’honor del Klangforum Wien per decisió unànime de l’ensemble, i Cambreling és principal director convidat des de 1997.

 

Aina Vega i Rofes
Núvol

Catclàssics, música clàssica de Catalunya a internet Amb el suport de