ClàssicsWeb, el teu espai

Almanac

Cerca de notícies

Paraules:
Tema:
Inici: Escollir data inici
Fí: Escollir data fi
Ajuda
Verso

NOTÍCIA

Gran aposta pedagògica del Palau amb ‘Big Bang Beethoven'

8/2/2018 |

 

Els serveis educatius del Palau de la Música Catalana fan un pas més i inicien una col·lecció de llibres basats en els concerts que ofereixen a escolars i famílies consagrant el seu primer volum a la figura de Beethoven. Gemma Canadell, cap dels serveis educatius del Palau, ha escrit uns textos en harmonia amb les versions que Eduard Iniesta ha fet de composicions del geni de Bonn.

Convertir l’espectacle ‘Big Bang Beethoven’ en un llibre és tot un encert del servei educatiu del Palau de la Música Catalana, i més si és amb la intenció d’iniciar tota una col·lecció, “Concerts familiars al Palau”, a partir de les produccions pròpies per a nens i joves. Gemma Canadell ha fet la tasca pedagògica de recerca i escriptura dels textos, mentre que Eduard Iniesta ha fet uns arranjaments que han transportat les principals obres de Beethoven al segle XXI. El llibre, escrit en primera persona, vol acostar la figura del compositor “més explosiu, revolucionari i universal” a un target que comprèn entre els 8 i els 12 anys si es volen fer totes les activitats proposades, però que pot ser per a més petits si simplement ens deixem portar per la música i el relat. Estic segura que els adolescents també farien una descoberta reveladora. Esperem que les escoles i els pares s’animin a comprar Big Bang Beethoven per a gaudir-lo amb alumnes o fills.

Estèticament, és un producte llaminer: vistós, gràfic, que va a línies essencials i juga molt bé amb la pròpia silueta de Beethoven. És atractiu i divertit, ple de colors i amb tipografia de bon llegir. Va acompanyat d’un CD amb 28 pistes (27 corresponents a les parts del llibre i un bonus track amb música de Mozart i Händel) i compta amb un escrit d’Iniesta engrescant tothom a gaudir de la música i un altre de més institucional signat per la presidenta de la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música Catalana, Mariona Carulla. A més, queda recollit el llistat de temes que sonen al disc on es descriu el títol de les peces originals, l’autor/a dels textos i els instruments que hi intervenen. Al final del llibre, produït i editat per Satélite K, es fa constar el reguitzell de músics i tècnics que conformen l’Orquestra de Cambra Big Bang Beethoven.

A l’inici del llibre ens trobem amb una cronologia molt il·lustrativa que combina els fets vitals més importants de Beethoven amb els esdeveniments culturals més rellevants d’aquells anys. Per exemple, al naixement el 16 de desembre de 1770 s’hi afegeix la publicació, el 1774, d’El jove Werther, de Goethe (en aquest cas s’ha volgut abreujar el títol, que en realitat és Les desventures del jove Werther). Voltaire, Schiller, Mozart, A. Volta, Napoleó, Wagner, Goya, C. D. Friedrich, Pasteur, Mendel, Rossini, Schubert i Czerny són convidats de luxe en aquest inici que ja anuncia el destí del compositor, abocat a la sordera.

La trajectòria compositiva s’inicia amb un arranjament de la Sonata per a piano núm. 17, op. 31, amb text de Piti Espanyol, audició acompanyada per una divertida salutació de Beethoven que resumeix tota la seva vida. Com en cada secció, hi ha una indicació per a l’audició (en aquest cas, el tema ascendent i descendent de “La tempesta”), i una activitat manual, de psicomotricitat o enginy. El llibre es clou amb la Novena Sinfonia en una versió cantada amb text d’Iniesta i amb una nova versió de La tempesta.

És molt lloable com Eduard Iniesta converteix la música del final del Classicisme i que inaugura el Romanticisme en pop, folk, jazz, ambiental, flamenco, gypsy o rock. A més, es juga amb el ritme i es proposen jocs per ententre’l, es parla d’instruments com el riq, que és semblant a una pandereta, el Glockenspiel, una espècie de carrilló, el djembé, o descobrim que Beethoven va escriure per mandolina, com ja ho havien fet Mozart i Vivaldi. A més, apareixen diversos instruments de percussió que enriqueixen la música, entre els quals destaquen uns fregalls casolans.

A banda de tractar breument sobre el Romanticisme, el llibre parla de l’estructura i el ritme de les obres (indirectament, tracta el compàs de 4/4), i conceptes com el perpetuum mobile, l’obstinat o el minuet i el vals. Fins i tot, de forma indirecta, es parla de música programàtica escrivint que és “música que ajuda a explicar històries”, com la de Prometeu. A més, és molt il·lustratiu el musicograma que apareix a la segona secció, “L’irlandès a Londres”, que vol palesar la importància de la música popular en Beethoven. També queda molt clarament explicada la idea que subjau a la Cinquena Simfonia, un compendi de valors com la llibertat, el destí, la perseverança i la universalitat. Quan arriba el moment de la Novena es recorda que és l’himne de la Unió Europea i que desperta ideals de concòrdia.

D’entre les activitats proposades destaquen un “memory musical”, el joc amb copes simulant el Glockenspiel, construir una pandereta, cuinar un pastís alemany (l’Sternselkuchen), fer una corona de flors, dirigir el que escoltes amb un pal de fusta o muntar un teatre de siluetes. En realitat, la quotidianitat és molt present tant musicalment com amb les propostes pedagògiques, i el llibre és ple d’anècdotes –com amors del compositor o activitats que practicava de jove- que fan de Beethoven un personatge entranyable.

Aina Vega i Rofes
Núvol

Catclàssics, música clàssica de Catalunya a internet Amb el suport de