"M'obsessiona la textura del so", deia el músic islandès Jóhann Jóhannsson (Reykjavík), que ha mort als 49 anys. L'han trobat al seu apartament de Berlín i de  moment es desconeix la causa de la mort. Jóhannsson, que va ser a Barcelona fa només una setmana (va presentar el disc 'Orphée' a l'Auditori), era un aclamat músic que havia creat les bandes sonores de pel·lícules com 'La teoría del todo' –el 'biopic' sobre Stephan Hawkings de James Marsh amb què es va endur el Globus d'Or– i 'Sicari', de Denis Villeneuve, amb què es va emportar un Oscar. Mesclava de forma excepcional l'electrònica i l'orquestració clàssica sense assentar-se mai en cap gènere predefinit.

Jóhannsson era un músic inquiet que buscava sobretot la simplicitat. "M'interessen les formes mínimes, com dir les coses de la manera més simple possible, intentar extreure'n la forma més primitiva", explicava. El músic va estudiar llengua i literatura i va començar tocant en bandes de rock 'indie'. A partir d'aquí la seva paleta de sonoritats es va anar estenent. 

El descobriment d'Obscure Records d'Eno va significar un abans i un després. Va deixar la guitarra i va començar a crear i escriure música combinant l'acústica amb els sons electrònics. "El meu ideal és crear una música en què es dilueixin l'electrònica i l'acústica", assegurava. Era un artista molt actiu. El 1999 va fundar Kitchen Motors, una organització que impulsava la col·laboració interdisciplinària entre el jazz, la música clàssica, l'electrònica, el punk o el 'metal'. "La meva música va créixer amb aquests experiments", explicava.

El seu primer àlbum va ser 'Englabörn' (Touch, 2002), que va escriure per a una peça teatral amb el mateix nom. El músic va escriure les bandes sonores de moltes obres de teatre, dansa contemporània i pel·lícules. Entre aquestes col·laboracions destaca el documental 'The good life' d'Eva Mulvad (2010); 'El gran quadern', de Janos Szas (2013), i 'Ellen and lovesong' (2015). També va posar música a 'La llegada', de Denis Villanueve, i a 'The mercy', de James Marsh.

Entre la seva discografia destaquen 'Viroulegu forsetar' (2004) i 'IBM 1401, a user's manual', un àlbum inspirat en el seu pare, un dels primers programadors informàtics d'Islàndia i que ja utilitzava el 'hardware' per crear melodies. El 2008 va publicar 'Fordlandia', dedicada a la ciutat que Henry Ford va intentar crear en plena Amazona, i 'Copenhagen dreams', dedicada a les ciutats on havia viscut. 'The miner's hymms' (2011) va ser un record als miners de Durham (Gran Bretanya).