ClàssicsWeb, el teu espai

Almanac

Cerca de notícies

Paraules:
Tema:
Inici: Escollir data inici
Fí: Escollir data fi
Ajuda
Verso

NOTÍCIA

Josep Maria Sauret: “Busquem nous públics per a la clàssica amb un programa divers”

14/2/2018 |

 

El Festival de Pasqua de Cervera se celebrarà entre el 22 de març a l’1 d’abril, i estrena padrinatge d’Antoni Ros Marbà. Presenta propostes úniques en diàleg amb els artistes.

En la seva estrena com a director del festival, l’any passat, es va fixar com a objectius la diversificació de l’oferta, abastar nous públics i fer produccions pròpies. S’estan acomplint o són a mitjà termini?
L’edició anterior vam mantenir el públic, però la línia programàtica sí que va ser, i enguany hi tornem, amb concerts diferents quant a repertori i propostes. Les produccions pròpies són molt difícils, per l’elevat cost econòmic. El que fem és col·laborar amb grans institucions musicals del país, com el Palau de la Música i la Cobla Sant Jordi. D’altra banda, hi ha iniciatives que es proposen des del festival en diàleg amb els artistes, per tal de crear propostes específiques. Com ara enguany, amb el pianista Jordi Masó.

D’on surt la celebració d’un festival de clàssica amb tant de pes a Cervera?
De la tradició i la fascinació musical existent a Cervera. Jo ja la coneixia. A través de l’àmbit professional a Catalunya, saps que Cervera sempre ha estat un lloc d’efervescència musical: des dels cursos d’estiu al conservatori, passant pel món coral i les orquestres que s’han creat a la ciutat.

La llavor del conservatori i aquesta passió per la música s’acaba traduint en el sorgiment de professionals?
Tota aquesta activitat dona noms i projectes que després es coneixen a tot Catalunya. Professionals que fan classe i toquen aquí, a la resta de Catalunya i fins i tot a Europa. Hi ha projectes de formacions nascudes de l’ambient musical de Cervera que es projecten més lluny.

Remarquen que és un festival de música catalana. A la clàssica del país, li cal aquest subratllat?
Sí. És necessari. La música catalana és universal, però tenim grans professionals oblidats, perquè durant molts anys no s’ha interpretat la seva música. I no parlo sols dels antics, sinó també de compositors recents. En aquest sentit, és important que hi hagi una plataforma especialitzada en música clàssica catalana, com el Festival de Pasqua de Cervera, que és referent i com a tal està reconegut per la Generalitat. Tant de bo en el futur sigui habitual programar els nostres compositors. Cada cop ho és més, però iniciatives com el festival recullen una tradició i són una llavor perquè sigui com pertocaria.

El festival estrena un padrí de luxe, Antoni Ros Marbà. Per què li calia? És una figura que es mantindrà i variarà de persona en pròximes edicions?
Això darrer encara no ho sabem. Hi ha una paraula en grec, el kairos, que és el moment en què succeeixen les coses. I enguany volíem donar un impuls més al festival. Alhora el mestre Ros Marbà compleix 80 anys, havíem pensat en una cobla, i ell es va mostrar molt disposat a participar en el festival. El diàleg amb ell ens va portar al padrinatge. Així, en el concert de celebració del seu naixement, en el qual ell dirigirà la Cobla Sant Jordi, es podrà escoltar una sardana nova, composta per ell, i que s’estrenarà més endavant al Palau de la Música.

I la resta de novetats d’aquesta nova edició?
Jo en destacaria l’augment del diàleg amb els artistes i les institucions, perquè ha donat més fruit enguany que el passat. La intenció és configurar una programació original i, alhora, a l’abast de públics que comencen a interessar-se per la clàssica. Hem allargat les dates fins al cap de setmana de Rams; és també una forma d’eixamplar el públic. No vull destacar cap dels deu concerts per sobre d’un altre, perquè la veritat és que la programació conté grans concerts, com el Rèquiem d’Albert Guinovart, amb el Cor Jove de l’Orfeó Català i els seus solistes. D’altra banda, per als dos concerts de proximitat –Oriol Romaní i Quartet Teixidor, respectivament– obrirem nous espais a la ciutat per a la clàssica: el Celler dels Encants del Llibre i l’església de Sant Joan Degollat.

La clàssica a Catalunya està resistint la crisi econòmica de bona part de la resta del sector cultural?
Sí, però costa moure els projectes i no es poden fer coses de gran format. A Catalunya caldrien recursos per a projectes de simfònica, que requereixen una gran orquestra. Com succeeix en altres països europeus. Entre els professionals, sí que percebo ganes de fer concerts, de crear dinàmica. El públic té ganes de música.

Aguanta perquè és un públic molt especialitzat?
Bé, la intenció del festival ja és posar la música clàssica a l’abast de tothom, tot intentant ampliar el públic, mitjançant el repertori programat. De vegades saber escollir els artistes és molt important. Tries aquella música que complirà l’objectiu de qualitat d’una programació emblemàtica, però que també tothom podrà gaudir i entendre. Hi ha ganes de gent que tingui ganes de conèixer la clàssica.

EVA POMARES
El Punt/Avui

Catclàssics, música clàssica de Catalunya a internet