Cerca de notícies

Enquesta

Polifonia renaixentista al Monestir de Pedralbes

8/3/2018 |

 

El concert de Setmana Santa del Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes tindrà lloc el dimarts, 30 de març, a dos quarts de nou del vespre, i anirà a càrrec del Cor Cererols, dirigit pel jove mestre Marc Díaz. El programa, centrat en la meravellosa música polifònica del Renaixement, es pot entendre com una meditació musical sobre la mort, el gran tema de la Setmana Santa, el temps de dol que enfronta els cristians amb la terrible paradoxa d’un déu humiliat i vençut pels homes –quan encara no s’albira l’esperança i la joia de la resurrecció.

S’interpretaran obres de Cristóbal de Morales (1500-1553), Nicolas Gombert (c.1495-c.1560), Alonso Lobo (1555-1617) i Juan Gutiérrez Padilla (1590-1664), amb peces de grans dimensions, com la de Gombert, sublims i colpidores com la de Lobo, o sòbries i delicades com les de Morales. Aquest darrer, considerat el major compositor hispànic del seu temps –especialment, a partir del reconeixement que en promogué el gran musicòleg tortosí Felip Pedrell– recollí i adaptà les influències de l’escola francoflamenca de polifonia, que entre els segles XV i XVI havia de produir la millor música coral d’Europa. Una composició seva ocuparà l’espai central en el concert, la Missa pro defunctis o Requiem a cinc veus, la seva obra magna i una peça clau per al repertori de la litúrgia fúnebre. Publicada a Roma l’any 1544, quan Morales formava part de la Capella Pontifícia de Pau III, fou àmpliament difosa per Europa i les colònies americanes de Castella, com Guatemala, Perú i Mèxic, on segurament s’interpretà el 1559, com a part de les cerimònies fúnebres en honor a l’Emperador Carles, contemporani gairebé exacte del músic. Consta de set moviments, d’acord amb el tempo litúrgic de la missa: 1. Introitus, 2. Kyrie, 3. Graduale, 4. Sequentia, 5. Sanctus et Benedictus, i 6. Agnus Dei. L’any 1992, Jordi Savall i la Capella Reial de Catalunya en van fer un enregistrament que es pot considerar canònic i que també inclou el Circumdederunt me del mateix autor, que combina la solemne bellesa de la música amb les terribles paraules de l’ofici de difunts: “M’envolten els gemecs mortals, els dolors infernals m’envolten”.

De fet, el concert s’obrirà amb el flamenc Nicolas Gombert, un dels músics més notables de la primera meitat del segle XVI, considerat un dels grans innovadors de la música occidental en el terreny de la polifonia vocal. Compatriota de l’Emperador Carles, en fou mestre de capella durant alguns anys, als volts de 1557. El concert oferirà el seu extraordinari motet per a sis veus de la missa Media vita in morte sumus, una obra magna que, com indica al seu títol, expressa la radical concepció de la vida com a trànsit cap a la mort, que per al veritable cristià només és la porta d’accés a la vida vertadera.

De l’andalús Alonso Lobo podrem escoltar el motet de la missa de rèquiem Versa est in luctum. Mestre de capella de les catedrals de Sevilla i Toledo, va ser altament considerat per Tomàs Luís de Victoria, de qui podem percebre influències combinades amb les del contrapunt de Palestrina. Estrenada a Toledo, el 1598, aquesta peça mestra de la composició a sis veus, amb el seu to elegíac i solemne, es dedicà a les exèquies de Felip II i s’interpretava en el moment de l’Elevació de l’hòstia, entre el Sanctus i el Benedictus. Amb el temps esdevindria una de les composicions més interpretades –i també de les més enregistrades- de l’època.

L’Stabat mater, de Juan Gutiérrez de Padilla, és una composició sobre un dels temes centrals de la Setmana Santa, l’expressió del dolor que Maria sent en el moment de la crucifixió del fill. Es tracta del desenvolupament d’una seqüència gregoriana que entra en circulació cap al segle XIII i que arrenca amb el vers “Stabat mater dolorosa”, “estava la mare dolorosa”, associat a les estacions del Via Crucis, amb la qual cosa, la peça pot ser interpretada pels fidels en processó. És una invitació d’una gran intensitat emocional i estètica a manifestar el lligam emocional que uneix la Mare de Déu i els veritables creients en el dolor pel sacrifici de Crist. Nascut a Màlaga, Gutiérrez de Padilla emigraria a Mèxic als volts de 1620, on va ser mestre de capella de la catedral de Puebla. La seva obra, inscrita en el Barroc, restaria oblidada durant tres segles, fins que al llarg del segle XX seria rescatada per la musicologia nord-americana.

L’Ensemble Cererols és una formació nascuda amb la vocació d’interpretar, des del rigor i la sensibilitat, la polifonia del Renaixement i el primer Barroc. Cal remarcar que ha adoptat el nom de qui fou el veritable fundador de la moderna música montserratina, el mestre Joan Cererols i Fornells, de qui enguany s’acomplirà el quatre-cents aniversari del seu naixement. De fet, un dels seus projectes en cartera és la interpretació de la música menys coneguda de Cererols. Els seus components són tres altos (Marc Guerris, Daniel Folqué i Yolanda Romero), quatre tenors (Ferran Mitjans, Oriol Guimerà, Martí Doñate i Raül Coré), dos barítons (Vincent de Soomer i Albert Cabero), dos baixos (Antoni Fajardo i Joan Climent) i l’orgue Joan Seguí. El seu director, Marc Díaz s’inicià musicalment, com bona part del cor, a l’Escolania de Montserrat i ha participat en nombroses produccions nacionals i internacionals. A més dels seus estudis de direcció de cor (a l’ESMUC i al KMH d’Estocolm), és un reconegut organista que ha col·laborat amb l’OBC, el Cor de Cambra Francesc Valls o el Cor de Cambra del Palau de la Música, entre d’altres, a banda de col·laborar, com a organista i clavicembalista, a l’aclamada obra que Lluís Pasqual ha escrit i dirigit per al Teatre Lliure, In memoriam. La quinta del biberó.

 

Aina Vega i Rofes
Núvol